Lluís Solà, premi Cavall Verd de poesia

Lluís Solà (Vic, 1940), poeta, dramaturg i traductor, fundador de la revista “Reduccions”, ha estat guardonat amb el Premi Cavall Verd de poesia per la publicació el 2016 de “Poesia completa” (Edicions de 1984), un volum que aplega tots els llibres inèdits i publicats de l’autor. (Foto d’Adrià Costa)

El passat 25 de març, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana concedia els premis Cavall Verd de poesia  en la seva XXXIV edició durant el sopar literari que se celebra cada any amb aquest motiu. La cerimònia magníficament dirigida per Ismael Pelegrí, que s’acomiadava com a vocal per Menorca de la junta directiva de l’associació, es dugué a terme a Manacor després dels actes d’homenatge que es reteren al poeta Guillem d’Efak. Com és sabut, aquests premis, que no tenen dotació econòmica, s’atorguen a una obra original i a una traducció publicades durant l’any anterior. En aquesta ocasió el premi Josep M. Llompart de poesia va ser atorgat a Lluís Solà per la publicació de l’esplendorós volum Poesia completa i el premi Rafel Jaume va recaure en la gran traducció del Cançoner de Petrarca realitzada per Miquel Desclot, de la qual parlàvem fa poc en aquesta mateixa secció.

El jurat, que és format per escriptors membres de la pròpia associació, destacava que tant una obra com l’altra són “autèntiques fites culturals que només es donen una vegada cada molts anys” i assenyalava la publicació de la poesia completa de Solà com un “dels esdeveniments poètics i literaris més importants de la dècada”. Aquest volum, que en edició impecable de 1984 consta d’un milenar de pàgines, no només aplega tots els llibres publicats fins al moment per l’autor sinó que inclou fins a 42 poemaris inèdits i representa una autèntica festa per als lectors de poesia, el goig impagable de poder gaudir de l’obra completa d’un poeta excepcional.

Vaig tenir la sort de conèixer ben prest la poesia de Lluís Solà gràcies al poeta, i amic comú, Jordi Vivet que me’n parlà amb entusiasme en la dècada dels 70 quan començàvem l’aventura dels recitals poètics. Així vaig llegir Laves, escumes, el primer volum publicat per Solà el 1975. Després, amb un gran interès, en vaig seguir la trajectòria en els diferents llibres publicats, en els quals l’autor aplegava sempre diversos poemaris. Em va enlluernar especialment el volum Entre bellesa i dolor. Obra poètica inèdita, publicat per Edicions 62 el 2010 amb la inclusió de la poesia exuberant dels “Cants”, profunda, diàfana, d’exquisida musicalitat i extraordinària riquesa d’imatges.

En el pròleg  a Poesia completa, imprescindible, lúcid, ple de saviesa, en què Lluís Solà reflexiona sobre la poesia, el poeta i la paraula, ell mateix assenyala dues èpoques en la seva obra. La primera, de caràcter més reivindicatiu, aniria de 1958 fins al 1994. La segona, que es produeix després d’un període de sis anys “d’esterilitat total” abasta de 1999 al 2015 amb l’aparició dels “Cants” i la minva del poema breu i del poema en prosa. Aquest darrer període es caracteritza per una gran fecunditat i per una poesia de caràcter més reflexiu en què el poeta aprofundeix en l’expressió de la condició humana i de la natura que som i ens conforma. En aquest sentit Carles Camps Mundó escriu: “Penso que la veu poètica de Solà parla en un pla d’igualtat amb la naturalesa i tots els seus elements, aquesta naturalesa que omple fins al més mínim interstici els seus poemes. En un acte d’humilitat d’abast ontològic, Solà no ens parla de la naturalesa com a intrús, com a dominador o simplement com a contemplador, sinó que en parla en la naturalesa com a naturalesa.”

L’obra poètica de Solà, que demana ser llegida i rellegida amb tota l’atenció, estudiada i divulgada en tots els àmbits, i que com afirma Sam Abrams “segueix la baula dels grans poetes de la preguerra, la guerra i la postguerra”, s’ha vist tot just completada per la publicació d’un altre llibre de gran calat en la faceta assagística i de pensament de l’autor: Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016), publicat també per Edicions de 1984. Un conjunt ple de coherència, qualitat humana i rigor, segurament indissociable.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 18-04-2017)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s