“La draga”, una intensa paràbola sobre el mal i la degradació

Esperança Camps acaba de publicar “La draga” a l’editorial Llibres del Delicte. Es tracta d’una novel·la, escrita sense concessions, que narra una punyent història centrada en el mal i la degradació física i moral d’un espai situat en una illa sense nom. (Foto: Prats i Camps)

No sé si és possible que un autor surti del tot indemne, vull dir sense sentir-se de qualque manera canviat amb l’experiència, quan escriu una intensa paràbola sobre el mal, quan s’ha d’implicar, d’immergir, en una història en què el mal ho impregna tot. No tan sols el mal com acció, sinó la presència d’una malura que s’escampa, com una infecció sense remei, per tot el teixit social d’un espai tancat en ell mateix, en què fins i tot els elements actuen com agents dinàmics d’aquest ambient malaltís, insà, descompost. És el cas de La draga, la nova novel·la d’Esperança Camps, publicada el mes de març a Llibres del Delicte, en què l’escriptora excel·leix a l’hora de traçar una profunda, angoixant, metàfora sobre la presència del mal. Es tracta d’una obra que no pot sorgir de la facilitat, sinó d’un insubornable “compromís amb la literatura” tal com ella mateixa assenyala en un pròleg en què explica que “escriure aquesta novel·la ha estat buidar les golfes de la memòria. Ha estat ajuntar dues etapes separades per un any i una crisi”.

La draga és, en efecte, una novel·la escrita sense concessions, amb una gran ambició literària i un inqüestionable domini del llenguatge, l’estructura i el tempo narratius. Camps relata la història d’una devastació que causa desassossec, que pertorba la consciència del lector, que l’inquieta per la presència d’aquest mal sense pal·liatius, però ho fa amb l’habilitat del novel·lista que domina les seves eines i que sap mantenir-lo enganxat a les pàgines amb un desplegament de recursos eficaç i intel·ligent. Així, la destresa mostrada a l’hora de combinar les històries dels personatges o les diferents veus narratives en un continu sense marques, en el qual el lector no es confon mai. En aquest sentit, per una banda tenim la tercera persona d’un narrador omniscient i per l’altra la veu de n’Ignasi, el protagonista de la novel·la, que es manifesta en segona persona, com si el mateix narrador l’interpel·lés quan n’ha d’expressar els pensaments, les sensacions o els sentiments, el seu naufragi vital; un narrador que no s’està tampoc de dirigir-se fins i tot al lector quan li convé. I tot açò escrit en una prosa potent que aconsegueix dotar el llenguatge d’una gran expressivitat, adequant-lo al clima opressiu en què es desenvolupa la narració, al discurs pertorbador del protagonista.

L’acció se situa en una illa que podria formar part del paisatge inhòspit d’un film futurista, ferida per la contaminació i una pluja trista i persistent que tot ho amara. Una contaminació que sembla haver penetrat en el cor dels seus habitants, immersos en una atmosfera de derrota enmig dels seus naufragis personals. Una illa sense personalitat, sense identitat. Per açò no hi ha topònims que en defineixin els noms. Només Poble i Ciutat. Més enllà el continent, enfora de l’illa que molts ja han deixat. A pesar d’açò n’Ignasi, després d’haver fet de periodista per tot el món, quan perd la feina i se separa de la dona, se sent empès a tornar-hi per retrobar la casa heretada dels pares i els records de la infantesa. Una volta allà, i amb un projecte que l’il·lusiona, serà testimoni de l’ambient asfixiant i del dragatge del port de Poble que, a més dels fangs pudents i contaminats, provoca la descoberta d’un cadàver que li farà retornar vells fantasmes, mentre manté una difícil relació amb la metgessa del poble.

 A La draga trobam l’estil propi que Esperança Camps ha sabut crear en la seva narrativa, adaptat en cada cas a la temàtica de les novel·les, però que podem reconèixer si n’hem seguit la trajectòria. En aquest cas, la prosa intensifica la sensació de degradació dels personatges i l’espai que descriu, i tanmateix convida a assaborir-ne la construcció, a deixar-nos endur per la força del llenguatge, de la paraula, que ens permet penetrar a fons dins aquesta història de naufragis i desolació.

 (Diari Menorca, 02-05-2017)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a “La draga”, una intensa paràbola sobre el mal i la degradació

  1. Raquel ha dit:

    Gran ressenya per a una gran novel·la!

  2. Pere Gomila ha dit:

    Moltes gràcies, Raquel!

  3. Jo també la trobo una ressenya magnífica. Chapeau!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s