L’amor en temps de desfetes

Josep M. Quintana acaba de publicar la novel·la “La noia que va sortir d’un quadre de Botticelli” sota el segell de Pagès Editors, una història d’amor i de personatges situada en l’època de la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil.

En el marc d’una època de grans canvis i convulsions, enfrontats a un destí que sembla inexorable, els protagonistes de La noia que va sortir d’un quadre de Botticelli, veuran com els seus desigs i els seus projectes, la societat que havien imaginat o que havien volgut construir, l’amor que havien desitjat, els valors o la fermesa dels seus ideals es troben abocats al fracàs o a la desfeta enmig de la violència i de l’odi, de la tragèdia de la Guerra Civil, de tot un món que s’esfondra al seu voltant mentre són empesos a decisions difícils, a vegades d’una generositat o idealisme sense reserves.

La novel·la comença l’any 1930 quan Paola Torelli, una al·lota de bellesa captivadora que sembla sortida d’un quadre del pintor renaixentista Sandro Botticelli, intenta matar, pistola en mà, l’advocat Carlo Grimalt, un personatge sense escrúpols, amant de la seva mare Renata Torelli, famosa cantant d’òpera, durant una de les representacions de Tosca al Gran Teatre del Liceu, just en el moment que la soprano és a punt d’assassinar l’infame baró Scarpia. La jove, que no aconsegueix el seu objectiu, és detinguda, però manté un silenci absolut respecte de les causes que l’han duita a cometre el crim a pesar de tots els intents possibles per fer-la parlar, tant per part dels seus advocats, com del magistrat Francisco Bocanegra, encarregat de jutjar-la, o fins i tot de la seva mare.

A partir d’aquest fet es desenvolupa l’acció de la novel·la, de la qual Paola Torelli és la gran protagonista. El relat comença en els anys anteriors a aquest intent d’assassinat, especialment a partir de 1923, i arriba fins al 1940 amb la victòria de les tropes franquistes. Un període que abasta, idò, el temps del pistolerisme als carrers de Barcelona, la dictadura de Primo de Rivera, l’arribada de la República i finalment la Guerra Civil. La narració, per altra banda, se situa en dos escenaris diferents: Barcelona i Maó, amb el món de l’òpera –tan estimat per l’autor– com a punt de confluència d’unes vides que s’entrellacen, de personatges que seran víctimes d’un temps amarg que condiciona sense remei la gran història d’amor i de desig que actua de fil conductor de la novel·la.

Josep M. Quintana construeix, amb destresa i plenitud d’ofici, dosificant molt bé els tempos i els escenaris, una novel·la de personatges que capta l’atenció i l’interès del lector des del primer moment fins a la darrera pàgina i que desperta el desig de saber-ne el recorregut vital i les circumstàncies que en marcaran les existències enmig d’un infern personal o col·lectiu. Així la mateixa Paola, dibuixada de manera vigorosa amb les seves contradiccions, l’immoral Carlo Grimalt, el jove menorquí Toni Canals, primer estudiant de Dret i després advocat a Barcelona, la cosina de Canals, Maria Vilardell, amatent i devota, i la interessant figura del professor de filosofia Cirus Homs amb el seu idealisme i racionalitat i l’evolució posterior provocada pels esdeveniments, són els principals personatges del drama que presenta aquesta història.

Tot i que La noia que va sortir d’un quadre de Botticelli és una ficció literària, Josep M. Quintana és, com sempre, molt rigorós en la descripció dels fets històrics que es desenvolupen al llarg de la novel·la i en el relat de les circumstàncies reals que li serveixen de marc. L’autor és curós, fins i tot, en l’assessorament en dret penal de l’època quan ha de narrar el judici a Paola Torelli per intent d’assassinat de manera que tot s’ajusti a la realitat històrica. En aquest sentit mereixen una especial atenció els episodis situats durant la Guerra Civil, en què la tragèdia precipita els esdeveniments i els personatges assisteixen a l’enfonsament del món que havien imaginat.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 4-03-2017)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a L’amor en temps de desfetes

  1. Sembla una noveŀla força interessant, que no coneixia. Gràcies!
    Em dol que no tinguis més comentaris a les teves entrades del bloc —són sempre articles molt bons; no ho entenc—.

  2. peregomila ha dit:

    Moltes gràcies Shaudin per l’elogi que fas dels meus articles, és tot un goig i un estímul venint de tu. Potser hauria de ser més dinàmic amb el blog, com veus la majoria de vegades em limit a posar els articles que public al Diari Menorca i potser hauria de tocar també altres temes, però és una qüestió de temps. Em sembla realment admirable el que fas tu de mantenir l’entrada cada setmana, a pesar de la feina o problemes que tenguis. Aquest és un esforç que em costa molt de fer. També és cert que el compromís adquirit amb el diari m’obliga a dedicar-hi bastant de temps, sobretot en la ressenya de llibres. En fi, si puc contribuir d’alguna manera a difondre la nostra literatura -i en especial la que es fa a Menorca- em don per satisfet.

  3. Ai, Pere, el temps, la manca de temps… Quantes coses faríem si en tinguessim més! És clar que primer és el diari, no es pot fer tot. Jo faig un esforç gran de voluntat amb el bloc, perquè altrament, amb tanta feina com tinc a la universitat, acabaria no escrivint res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s