Un estiu amb l’assaig

Se sol dir que l’estiu és època de lectures lleugeres, per passar l’estona, per al divertiment. Pens, però, que, ben al contrari, és una època adequada per llegir amb més profunditat, per trobar temps per reflexionar, per gaudir de llibres que ens ajuden a pensar i a pensar-nos. Qui té la sort de fer vacances, o simplement qui es pot relaxar a la fresca del fosquet, gaudeix d’una bona oportunitat per a lectures profitoses, per endinsar-se en l’assaig i el pensament. I val a dir que l’assaig en català ens ofereix obres magnífiques, sobretot gràcies a la tasca lloable d’editorials que el fomenten i ofereixen als lectors textos de gran contingut i interès. Em permetré, idò, recomanar-ne alguns títols.

Ingrid Guardiola

L’ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície (Ed. Arcàdia) d’Ingrid Guardiola és una magnífica reflexió, diria que imprescindible, sobre el paper de les imatges en el món actual en què la majoria de gent viu enganxada a les pantalles, pendent de les xarxes socials, de la informació sovint altament mediatitzada que transmeten les grans corporacions que hi ha al darrere, amb programaris que ens vigilen i manipulen, que estudien els nostres hàbits per influir en les decisions que prenem, en les nostres compres i conducta. Guardiola fa un estudi de com ens hi trobam exposats, però a la vegada amb valuoses propostes per defensar-nos del control de les grans empreses i per adoptar tàctiques de resistència i contestació.

Joan-Carles Mèlich

A La condició vulnerable (Ed. Arcàdia) el professor de filosofia de la UB, Joan-Carles Mèlich, s’endinsa en l’estudi de la vulnerabilitat humana en un llibre molt entenedor, de prosa clara i un estil literari que el fan apte a qualsevol lector. “La vida humana no pot eludir els conflictes, les ruptures o les incongruències… Vivim en un món on el mal, el sofriment i la indiferència són obsessivament presents”, diu l’autor just en el “Pòrtic”. I per fer front al caràcter vulnerable de l’existència, a la relació imprescindible amb els altres, és necessari que les nostres respostes siguin ètiques. Enfront de la moral metafísica, feta de normes i imperatius categòrics, Mèlich defensa que només l’ètica, davant cada contingència, pot fer front a la nostra vulnerabilitat.

Lluís Calvo

L’infiltrat. Estratègies d’intrusió, anonimat i resistència (Ed. Arcàdia). El poeta Lluís Calvo, també assagista brillant, presenta en aquesta obra tres estratègies de resistència complementàries de la lluita social al carrer, ja que l’acció política col·lectiva necessita també del combat individual. Davant el control, l’exposició i la invasió de les nostres vides que exerceix el neoliberalisme gràcies, sobretot, als dispositius creats per les noves tecnologies i els grans mitjans audiovisuals, vagarejar, infiltrar-se i amagar-se són les tres formes de dissidència per desactivar els mecanismes del poder que proposa Calvo, en un text molt ric de referències literàries i filosòfiques.

Ramon Ramon

Llum a l’atzucac (Ed. Bromera) del poeta Ramon Ramon s’emmarcaria, de fet, dins el gènere del dietarisme, però no és estrany que guanyés el Premi d’Assaig de la Macomunitat de la Ribera Alta i de la Crítica dels Escriptors Valencians 2019, ja que és un llibre ple de saviesa literària i cultural que presenta fondes reflexions entorn de la societat, la història, la literatura, l’art, la política i la pròpia biografia. Una visió lúcida, àcida a vegades, escèptica o irònica d’altres, tendra també, que ens parla amb intel·ligència i coneixement d’una gran diversitat de temes –sense defugir la qüestió dolorosa del país i de la identitat, tan complexos i difícils al País Valencià– mitjançant una prosa bella i precisa.

I si encara no ho heu fet, també seria un bon moment per endinsar-vos en la lectura i el pensament d’un altre llibre imprescindible que he citat altres vegades, però que no em cansaria de recomanar: Nova il·lustració radical (Ed. Anagrama) de Marina Garcés.

Bon estiu i bones lectures.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 23-07-2019)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Una jornada d’estudi i homenatge dedicada a Jordi Vivet

El pròxim dissabte, dia 13 de juliol, la secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis dedica una jornada d’estudi i homenatge a Jordi Vivet i Ballart (Vic, 1944-2018) que es desenvoluparà a Can Victori de Maó (seu de l’IME) en sessions de matí i capvespre.

La jornada d’estudi i homenatge que organitza cada any la secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis té una importància i una transcendència inqüestionables. Homenatjar les personalitats més destacades de Menorca –o bé relacionades amb l’illa– en l’àmbit de la cultura i divulgar-ne el llegat és un acte de justícia cap a l’obra, la dedicació i les contribucions que aquestes han fet a la societat illenca, al coneixement o a la creació literària. La jornada, però, va més enllà, com no podria ser d’una altra manera en una institució de caràcter acadèmic, i ofereix estudis a càrrec d’especialistes en la matèria sobre l’obra del protagonista i el context històric i cultural en què aquesta s’ha desenvolupat. Finalment, la publicació de les diferents ponències en un llibre de la col·lecció Cova de Pala permet difondre’n el coneixement generat i posar a l’abast dels investigadors una documentació fiable i de primera mà tant de la personalitat en qüestió com de la seva època.

Aquesta jornada es va dur a terme per primera vegada l’any 2012. Es tracta, per tant, d’una activitat de l’IME més que consolidada. N’han estat protagonistes Antoni Moll Camps, Àngel Mifsud Ciscar, Pere Melis, Pau Faner, Juli Moll Gómez de la Tía, Jordi Carbonell i Josep Salord Farnés. Enguany estarà dedicada a Jordi Vivet i Ballart, poeta i persona imprescindible en la recuperació cultural a Menorca en l’època de la Transició i anys posteriors i amb una influència que arriba fins als nostres dies. Si fins ara la jornada s’havia celebrat a Ciutadella, en aquesta ocasió, atès l’entorn en què visqué Vivet, es desenvoluparà a la seu de l’IME, Can Victori de Maó, i serà el pròxim dissabte, dia 13 de juliol.

Gràcies a un impressionant activisme cultural, Jordi Vivet va cultivar bones amistats a Menorca i va conèixer molta gent. Crec que les persones que al vam tractar i, sobretot, les que vam treballar amb ell, l’hem recordat sempre i no hem pogut evitar una certa nostàlgia en girar els ulls cap a aquella època. Ara tenim l’ocasió, la llarg de la jornada, de comprendre millor –o descobrir, els qui no el conegueren– la biografia, la personalitat i l’obra de Vivet. El programa, molt complet i obert a tothom, es desenvoluparà de les 10 a les 13.15 del matí i de les 17 a les 20.30, i permetrà, sens dubte, obtenir una visió força completa de la trajectòria vital i creativa del poeta i activista.

La jornada s’obrirà amb dues ponències que tractaran la biografia de Vivet a càrrec de les dues persones que més el van conèixer: Àngels Pons, que en va ser companya durant uns anys i amb qui tingueren un fill, i Santi Ponce Vivet, nebot que en va tenir cura els darrers anys i que ha treballat la correspondència familiar. Continuarà una taula rodona sobre els orígens del teatre independent (Teatre Lliure, Cop i Queda, Groc) a càrrec de Damià Borràs, Pau Carrió i Pitus Fernández. A continuació, un servidor tractarà de l’època dels recitals poètics dels Mussols amb Traginada i tancarà la sessió del matí Bartomeu Mestre (Balutxo) que parlarà de la projecció exterior de Vivet i ens presentarà documents inèdits. A les 17 h. Joan F. López Casasnovas exposarà la ponència “Art i compromís” que analitzarà els moviments artístics i culturals d’aquella època, tan vitals i compromesos socialment. A continuació, Ismael Pelegrí realitzarà una primera i necessària anàlisi de l’obra poètica que Vivet, després de treballar-hi al llarg de la seva vida, aplegà en el volum Lo pom e la rael –del qual Pagès Editors publicà l’antologia que constitueix el llibre Calcigar el llamp. A les 18.30 s’oferirà un espectacle poeticomusical amb poemes de l’homenatjat i es tancarà la jornada amb una lectura dramatitzada de “Menorca simplement”. Tothom està convidat en aquest homenatge i retrobament imprescindibles amb la figura de Jordi Vivet.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 9-07-2019)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Un viatge de Josep Miquel Guàrdia pels països de parla catalana

Andreu Vidal Mascaró, acaba de publicar, en una magnífica edició de l’IME dins la col·lecció Cova de Pala, dos textos d’un gran interès que Josep M. Guàrdia escrigué com a fruit del recorregut realitzat l’any 1884 per països de llengua catalana en què es tracten temes històrics, literaris, socials i lingüístics.

L’edició a càrrec d’Andreu Vidal de Viatge pels països de llengua catalana de Josep Miquel Guàrdia Bagur és un esdeveniment cultural que hem de celebrar amb entusiasme. Tant per la importància de l’obra en si, com pel que representa de difusió de l’extraordinària figura de l’intel·lectual menorquí, lamentablement encara no prou estudiat ni conegut dins i fora de Menorca. Vidal, llicenciat en Història Moderna i Contemporània i en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, ha fet un excel·lent treball de traducció i d’introducció de dos textos que neixen d’un viatge realitzat pel metge i humanista amb l’objectiu d’estudiar el català de les Illes Balears, dins un programa creat pel ministeri de la Instrucció Pública francès amb la intenció d’afavorir projectes d’investigació en països estrangers. Guàrdia va emprendre aquest viatge durant el mes de vacances d’estiu de l’any 1884, però va tenir l’entrebanc d’haver de patir dues quarantenes que li feren perdre 16 dies i li van impedir finalitzar projecte. Així i tot va desplegar una intensa activitat en la recerca de materials que, més endavant, li haurien de permetre de continuar l’estudi. Tanmateix el rapport obligatori que s’havia d’enviar al ministeri va ser arxivat i Guàrdia no va poder fer el segon viatge.

Els dos textos que trobareu en el llibre són el rapport enviat al ministre i l’adaptació que Guàrdia va publicar a la Revue des Deux Mondes. El primer, lògicament, és més extens i més detallat en les informacions i observacions de caràcter històric, lingüístic, literari o cultural i en les reflexions que fa l’autor; el segon és més descriptiu del paisatge i la societat i deixa més de banda els aspectes lingüístics que no havien d’interessar tant el públic de la revista. Tots dos, tanmateix, es complementen i són d’un lectura altament interessant i amena. No debades, Guàrdia, que sovint esquitxa el text d’una ironia esmolada, era també un magnífic escriptor que sempre fa goig llegir.

Vidal explica que “en els anys finals de la vida de Josep Miquel Guàrdia, amb ple vigor intel·lectual, els va dedicar en gran part a l’estudi de la literatura catalana”. De fet, Guàrdia va ser el primer editor de Lo somni de Bernat Metge que va publicar a París el 1889 acompanyat d’un estudi i traducció al francès. Es va relacionar també amb diferents personalitats de la Renaixença i va publicar articles a l’Avenç on explicava les seves opinions, sovint contundents. El viatge que, en principi havia de ser només a les Illes Balears, li va permetre visitar Barcelona, Tarragona i València, de manera que es va convertir en un recorregut per les terres de parla catalana. De les Illes, a causa de la quarantena, no pogué desembarcar a Eivissa, de manera que les impressions sobre la pitiüsa provenen d’altres testimonis. En parlar de Mallorca dedica algunes pàgines a l’enorme figura de Ramon Llull i en reclama la publicació de les obres completes. De fet, Guàrdia es mostra molt crític amb la literatura dels Jocs Florals impulsada per la Renaixença i reclama l’estudi i publicació dels clàssics medievals com a fonament de la restauració lingüística i literària. Finalment, a Menorca, on tenia la família, és on passa més temps, més contactes estableix, més documents i arxius por consultar i on rep el suport de més persones interessades en el seu treball.

Guàrdia reclama la urgent codificació de la llengua catalana, i la publicació del diccionari i la gramàtica, a la vegada que no es mostra gaire optimista pel que fa al seu futur (no podem oblidar l’època en què va escriure el text). De fet, al llarg de les pàgines, expressa en diferents ocasions el seu pessimisme : “No hi ha temps a perdre, perquè les Illes Balears, després d’haver estat el darrer refugi de l’idioma català, seran finalment envaïdes i dominades per la llengua espanyola. El desenllaç és fatal i molts símptomes autoritzen aquest pronòstic.”

El llibre, en definitiva, que s’acompanya dels originals en francès, és d’un gran interès i ens mostra, de manera clara, l’estimació i la preocupació de Guàrdia per la llengua i la cultura catalanes. Un bon inici per a la recuperació de l’obra d’aquesta gran personalitat menorquina.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 25-06-2019)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Adesiara publica la traducció de la “Ilíada” de Montserrat Ros

Montserrat Ros i Ribas (Barcelona 1943-2018), hel·lenista, professora, traductora i editora d’obres dels clàssics grecs i llatins, va deixar enllestida i revisada, just abans de morir, una gran traducció de la “Ilíada” que Adesiara Editorial publicava el passat mes d’abril.

Fa pocs anys vaig llegir, no sé on, un fragment de la traducció de la Ilíada que Montserrat Ros havia començat a publicar a la col·lecció Bernat Metge i des d’un primer moment em vaig sentir captivat per la cadència de la prosa utilitzada per la traductora. Vaig voler esperar a comprar-la fins que sortís completa. A la Bernat Metge hi aparegueren, entre el 2005 i el 2009 els XII primers cants en tres volums, però encara hi mancaven els dotze darrers. Ros va treballar intensament en la traducció de la Ilíada durant 15 anys, va revisar a fons els cants del I al XII i va deixar tota la feina enllestida just abans de morir. Així, el passat mes d’abril l’editorial Adesiara, que du a terme una tasca excel·lent en l’edició de clàssics, publicava la traducció completa de l’epopeia en un sol volum i acarada amb l’original grec, amb estudis introductoris de Jaume Pòrtulas i Francesc J. Cuartero, tot tal com volia Montserrat Ros segons explica Jordi Raventós, responsable d’aquesta esplèndida edició.

L’hel·lenista Jaume Pòrtulas –autor de l’extraordinari i imprescindible llibre Introducció a la Ilíada: Homer entre la història i la llegenda–, fa un repàs a la història de les traduccions d’Homer en català fins arribar a la de Montserrat Ros, de qui assenyala “el domini extraordinari de la llengua que tenia”, que acaba amb aquestes paraules: “L’aspiració de qualsevol bona traducció és de fer un servei impagable, durant una colla d’anys, als lectors de bona fe. I, per assolir aquest objectiu, crec que la versió del vetust poema que Montserrat Ros ens ha deixat compleix tots els requisits”. Per la seva banda, el professor Francesc J. Cuartero escriu una sàvia introducció al poema i a la figura d’Homer. El volum es completa amb les notes a la traducció i un molt útil índex de noms de Joan Alberich, autor també d’una molt bona traducció en prosa de la Ilíada en català.

Montserrat Ros, deixebla de Miquel Dolç i Josep Vergés, havia treballat en l’edició, correcció i traducció d’obres gregues i llatines a la Fundació Bernat Metge, “a la qual va destinar tots els esforços –no sempre prou compensats– fins a la jubilació”, en paraules de Jordi Raventós. En la traducció de la Ilíada, Ros utilitza un registre culte de la llengua, com correspon al poema èpic, amb una gran saviesa i elegància i, gràcies a un treball meticulós i diria que gairebé obsessiu, dota la prosa d’aquella bella cadència que comentava i que, a més de mantenir el to poètic de l’original, en fa una experiència impagable. No és estrany que Josep Iborra escrivís que “la Ilíada de Montserrat Ros se situa en el primer rengle de les grans traduccions de la literatura catalana. No, no exagere.”

La Ilíada, a més de donar forma a la identitat dels grecs, és el poema fundacional de la nostra cultura i a pesar de la seva antiguitat ens continua interpel·lant, emocionant i ensenyant-nos les grandeses i debilitats dels éssers humans en les seves lluites. El cantor de la guerra de Troia ens mostra els defectes i virtuts dels dos bàndols, l’admiració pels respectius herois, la crueltat que poden desplegar, però també la seva compassió i grandesa i no ens estalvia els detalls de la lluita. Avui que podem presenciar els conflictes actuals televisats en directe i altament mediatitzats –llegiu el magnífic assaig L’ull i la navalla d’Ingrid Guardiola– convé molt retornar al poema d’Homer (de fet es fa imprescindible retornar als clàssics en el desprestigi de l’humanisme impulsat per la doctrina neoliberal) i, a més de gaudir-ne de la lectura, sempre actual, reflexionar sobre el maniqueisme i les veritats absolutes que avui tenen tant de camp adobat. Llegiu, en fi, aquesta enorme traducció de Montserrat Ros que, per desgràcia, ella no pogué veure publicada.

L’illa inaudita (Diari Menorca,  11-06-2019)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Any Joan Ramis 2019

Enguany, amb motiu del bicentenari de la mort de Joan Ramis (Maó, 1746-1819), l’Institut Menorquí d’Estudis celebra l’any Joan Ramis amb un interessant programa divulgatiu de lectures de la seva obra que culminarà, a finals d’any, amb unes jornades de caràcter acadèmic que han de contribuir a aprofundir-ne el coneixement.

La celebració del 200 aniversari de la mort de Joan Ramis ha de contribuir no només a aprofundir en l’estudi i el coneixement d’aquesta gran figura i de tot el moviment de la Il·lustració a Menorca, sinó també a difondre’n l’obra al gran públic, a la vegada que continua el procés d’edició de les obres escrites o traduïdes pel grup il·lustrat. En aquest mateix espai ja tinguérem ocasió de parlar de dues obres recentment publicades (Ifigenia a Tàurida de Joana de Vigo i el Diari de Josep Sanxo) i dins l’any passat l’IME, en la col·lecció Cova de Palla, va fer una magnífica edició de l’obra de Ramis Antigüedades Célticas de Menorca, amb estudis introductoris en català, castellà i anglès de M. Calvo, M. À. Casasnovas, A. Ferrer. J.M. Gual, D. Javaloyas, J. Pons, C. Rita, J. Salord i edició de David Pons Borràs.

En l’apartat de publicacions, l’editorial Vitel·la acaba de publicar ara, a cura de Pep Valsalobre i Vicent de Melchor, la primera edició crítica de Lucrècia, l’obra de creació literària més important de Ramis i la més emblemàtica de la Il·lustració menorquina. La darrera vegada que aquesta tragèdia s’havia publicat va ser en l’edició de Jaume Gomila de l’any 2004, després de les tres editades per Jordi Carbonell (la primera, el 1968). El volum presenta un estudi introductori de Vicent de Melchor que ofereix una àmplia visió de la figura de Ramis i la seva època: la vida de Joan Ramis, Menorca en el seu temps, el teatre en la vida del nostre autor, un repàs del que va representar el gènere tràgic fins al segle XVIII, els mecanismes de la tragèdia i una valoració de Lucrècia com un clàssic de la literatura catalana. Com diu Melchor, aquesta obra “més de dos segles després d’haver estat escrita ens continua parlant i emocionant per la perennitat dels valors que exposa (l’exercici de la virtut, la lluita contra la tirania)”. Per la seva banda, Pep Vasalobre explica com s’ha duit a terme aquesta impecable edició a partir de les dues còpies manuscrites de què disposam i de com s’han tractat alguns errors que contenen. Assenyala l’editor que “aquesta nostra edició de Lucrècia serà la primera edició crítica que té en compte tots els testimonis coneguts, que en fa una ‘recensio’ acurada i que és profusament anotada”.

Com va exposar de manera excel·lent Jaume Gomila després de la lectura que ell mateix, en el paper dels diferents personatges masculins, i Queralt Albinyana, des de la sexa extraordinària creació de la protagonista, van fer el passat dia 22 a la seu de l’IME, Lucrècia és una obra que avui manté una gran actualitat, tant per les virtuts que defensa, com pel context actual de desprestigi de les humanitats i la necessitat vital de mantenir els valors de l’humanisme i de la il·lustració. En aquest sentit, Gomila es va referir a dues obres aparegudes fa poc:  En defensa de la il·lustració de Steven Pinker –des d’una visió optimista–, o l’assaig essencial de Marina Garcés Nova il·lustració radical, escrit des d’un punt de vista més pessimista, però combatiu, i que Gomila va citar com a obra fonamental. I és que com diu Garcés, en aquesta nova il·lustració “ens hi juguem l’estómac, la consciència i la dignitat del destí comú de la humanitat en aquest temps que resta. El nostre compromís, avui, és un combat d’allò necessari contra el que se’ns presenta com a imperatiu”.

En la divulgació de l’obra de Joan Ramis, en la plena recuperació del seu llegat, en la defensa dels valors de l’humanisme i la il·lustració, aquest bicentenari ofereix el magnífic programa impulsat per l’IME “Llegir Joan Ramis” que va començar el 8 de maig amb Xavier Patiño, ha continuat amb Jaume Gomila i que d’aquí al mes de novembre comptarà amb Pep Valsalobre, Josefina Salord, Bartomeu Obrador, Antoni Joan Pons, Miquel Àngel Limón, Eulàlia Miralles, Antoni Febrer, Margarita Orfila i Miquel À. Casasnovas amb lectures comentades de totes les obres de Ramis que ens han arribat. No us el perdeu. En podeu trobar el programa complet al web de l’IME.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 28-05-2019)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari