Màrius Sampere, ens ha deixat un dels grans

El 26 de maig moria a Barcelona el poeta i narrador Màrius Sampere i Passarell. Nascut el 1928, és considerat un dels poetes més importants de la literatura catalana contemporània. La seva obra, àmpliament reconeguda per la crítica, constitueix un exemple de creativitat, d’ambició literària i d’exploració constant de nous camins.

El 26 de maig passat moria a Barcelona Màrius Sampere, un dels grans de la poesia catalana de tots els temps, un poeta original i inclassificable que va construir una obra de primer ordre en l’àmbit no només català, sinó també europeu. Allunyada de modes i d’escoles, escrita des d’una clara independència intel·lectual, la seva escriptura és una profunda indagació sobre l’existència; una intensa meditació sobre l’ésser humà i les seves preguntes fonamentals, les seves tragèdies; un corpus que ha transitat amb tota honestedat, lucidesa, ironia –i amb una irrenunciable ambició literària– per la metafísica i pels grans temes de l’amor, el dolor, la mort.

Sampere pertanyia a aquella generació de poetes nascuts abans de la Guerra Civil que va viure la República durant la infantesa. Va començar, per tant, a escriure la seva obra en el desolador panorama de la postguerra i la repressió franquista, com és el cas dels companys generacionals Bartomeu Fiol, Felícia Fuster, Montserrat Abelló, Blai Bonet o Francesc Garriga, entre d’altres. Autodidacte, va treballar en el món de la fotografia i la publicitat fins al final de la dictadura en què entrà a l’administració com a funcionari en temes d’assessoria i normalització lingüístiques. Estudià piano fins a finalitzar els estudis musicals superiors i arribà a compondre música i lletres de cançons, en especial per al Grup Estrop. Com a poeta, va començar a escriure en català a finals de la dècada dels 50 i el 1963 va guanyar el premi Carles Riba amb el llibre L’home i el límit, que no seria publicat, però, fins al 1968. Tanmateix, la seva proposta estètica, que no encaixava en els corrents literaris dominants de l’època, no va obtenir el reconeixement i l’admiració que es mereixia fins anys més tard, quan ja encetava un període d’una gran fecunditat creativa.

En l’assaig L’obra poètica de Màrius Sampere (Assaig de revisió del realisme històrica), Vicenç Llorca establia tres etapes en l’obra del poeta. El primer període, que l’autor anomena del “realisme existencial”, aniria de l’obra del 1963 ja citada fins a la publicació de Poemes de baixa freqüència (1976). El segon període se situaria entre 1976 i 1982 en una etapa de descoratjament en què Sampere, enfrontat a la mort i a l’absurd, evita caure en el nihilisme tot acudint a la literatura i la cultura orientals, època que Llorca anomena L’orientalisme i l’afirmació del contrasentit. La darrera etapa s’iniciaria amb la publicació de Llibre de les inauguracions (1986), en què el poeta entra plenament en la maduresa, estableix un canvi estètic i emprèn el rumb definitiu de la seva obra, en el qual Llorca assenyala l’aparició de l’estimada i la temàtica amorosa com una de les claus que en marcaran l’escriptura a partir d’aquell moment. Sampere va publicar més de 25 llibres de poesia amb una insòlita intensificació de l’escriptura a partir de l’any 2000, és a dir quan tenia ja 72 anys.

Aquesta fecunditat i extraordinària capacitat creatives, són també de constant evolució de la seva obra, fins al punt que arriba a reinventar-se ell mateix amb el gran poemari L’esfera insomne publicat per LaBreu el 2015, any en què també publica Ignosi (Edicions Ponçianes). I encara arribarien després el poemari Dèmens i la novel·la Alien i la terra promesa, tots dos publicats per LaBreu. Sampere va ser guardonat amb els més importants i prestigiosos premis literaris, entre els quals els premis de la Crítica Serra d’Or i de la Crítica de la poesia catalana, el Nacional de Literatura, el Jaume Fuster, el Cavall Verd o la Lletra d’Or, a més de rebre la Creu de Sant Jordi. Incomprensiblement, però, no va ser reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

“Mentrestant, que et cridin, que et consagrin
fill únic d’una nit d’amor. Tant és
l’estrella que mirava
aquell dia, és la mateixa
que ara ens fa estimar
i suar sang, i  no tenir
cap més vida
que aquesta, que, en cridar-la,
no ens sentia.”

De Ningú més i l’ombra, (Proa 2014)

L’illa inaudita (Diari Menorca, 12-06-2018)

Anuncis
Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

XI Encontre de Poetes dels Països Catalans Francesc Calvet

El pròxim 9 de juny se celebrarà l’Encontre de Poetes dels Països Catalans Francesc Calvet a Sa Sínia Art Hub des Castell. El recital, organitzat per l’Associació de Veïns des Castell, comptarà amb els poetes Nora Albert, Lluís Calvo, Rubén Luzón, Ismael Pelegrí i M. Victòria Secall, presentats per Llucia Palliser.

Els amants de la poesia, de la paraula i de la literatura en general, hem d’agrair el coratge i l’esforç de l’Associació de Veïns des Castell que, amb el suport del Departament de Cultura i d’Illenc, van reprendre l’any passat el prestigiós Encontre de Poetes dels Països Catalans Francesc Calvet que enguany arriba a la XI edició. Onze anys en què hem tingut el privilegi de poder escoltar veus de primer ordre procedents de tota la geografia de parla catalana, és a dir de tots els Països Catalans, com Francesc Calvet i Miquel Vanrell van anomenar, amb tota normalitat, el recital. Una normalitat que avui hem perdut a causa de les forces que, des del centralisme i d’una concepció uniformadora i ofegant de l’estat, han maldat per dividir el conjunt de catalanoparlants enlloc de considerar la diversitat lingüística i cultural una immensa riquesa a mantenir, a respectar i a fomentar. I és que, per desgràcia, la qüestió de noms ha estat un tema sagnant que ens ha fet perdre massa energies i que s’ha emprat de manera perversa i a consciència contra la unitat de la llengua catalana.

Però parlem de l’Encontre que enguany se celebrarà el pròxim 9 de juny a les 20 h. a Sa Sínia des Castell i que reunirà els poetes Nora Albert, Lluís Calvo, Rubén Luzón, Ismael Pelegrí i M. Victòria Secall, presentats per la també poeta, narradora i activista cultural Llucia Palliser. Hi podrem escoltar no només la diversitat de poètiques i de formes de creació del poema, sinó també la diversitat d’accents de la llengua catalana transmesa mitjançant la musicalitat llenguatge poètic.

Nora Albert, pseudònim d’Helena Alvarado, ens arriba d’Eivissa, on viu de fa molts anys. A més de poeta, és traductora i assagista, camp en què s’ha especialitzat en  la literatura comparada i literatura escrita per dones. A més  ha desenvolupat un important activisme cultural amb organització de nombrosos actes i recitals. Els darrers llibres publicats són Punta Galera, Fràgils Naufragis i Lletra menuda, així com l’excel·lent traducció de Terra Santa, d’Alda Merini, publicada per l’editorial menorquina Arrela.

Lluís Calvo (Saragossa, 1963) viu a Sant Cugat del Vallès i treballa en el camp de la gestió cultural. És poeta, escriptor i assagista. Des de 1987 ha publicat un gran nombre de poemaris en què es pot observar una constant recerca en el llenguatge i una notable diversitat artística. Darrerament ha publicat els poemaris Llegat rebel, Selvàtica i Talismà, la novel·la L’endemà de tot o l’assaig  sobre Europa El meridià de París. Ha obtingut importants premis literaris.

Rubén Luzón (València, 1982) és llicenciat en Filologia Catalana i Hispànica per la Universitat de València. És poeta i traductor. La seva trajectòria en el camp de la poesia va començar l’any 2005 i, des d’aleshores, ha publicat cinc poemaris que li han valgut importants reconeixements, com el premi Ausiàs Marc, el Vicent Andrés Estellés o el de la Crítica dels Escriptors Valencians. Els darrers poemaris publicats són Ai, Sinó i Alguna cosa.

M . Victòria Secall, es doctora en psicologia, escriptora i poeta. Viu a Palma des de fa molts anys on ha exercit la docència a la UIB. Ha escrit llibres sobre intervenció logopèdica i col·laborat en obres conjuntes de psicolingüística. Ha conreat la literatura infantil i juvenil i la narrativa breu. Ha publicat diversos poemaris, com: Gramòfon en runes o La mort viole(n)ta. El darrer, El dia que va néixer Orlando serà presentat el dia 8 a la llibreria Espai 14 de Maó.

Ismael Pelegrí no necessita presentació a Menorca, ja que ha exercit un destacat activisme cultural des de l’IME i l’AELC. És llicenciat en Filologia Catalana i exerceix la docència a l’IES Joan Ramis de Maó. Ha conreat l’assaig, la poesia i la narrativa, gènere en què obtingué el 10è Premi de Narrativa Illa de Menorca. En poesia havia publicat poemes en diverses obres col·lectives. L’any passat va publicar De l’animal que s’imposa, el primer llibre en solitari.

Tots els llibres de poesia que he citat més amunt, estaran a l’abast del públic assistent al recital que els podrà adquirir allà mateix.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 29-05-2018)

 

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Emili de Balanzó publica la novel·la “Del color dels ocells”

Emili de Balanzó acaba de publicar la novel·la “Del color dels ocells”, la primera obra de l’autor en el camp de la ficció. La història sobre la investigació d’una mort sobtada, escrita amb destresa i una intel·ligent ironia, amb què l’editorial Arrela inaugura una nova col·lecció. (Foto: Gemma Andreu

Que n’Emili de Balanzó és un gran lector i que sempre ha viscut amb intensitat el món de la literatura i de l’art era ben evident per a totes les persones que el coneixem. La seva amistat i relació amb poetes i escriptors s’ha posat de manifest moltes vegades en trobades, presentacions de llibres, conferències, etc., celebrades a Menorca. La qualitat de la seva escriptura l’havíem comprovada en els articles publicats a la premsa insular i el seu ferm compromís amb la cultura ha estat palès en moltes iniciatives que s’han duit a terme a l’illa, com és el cas de l’Enciclopèdia de Menorca a la qual ha estat vinculat des del principi. No és d’estranyar, per tant, que, ara que disposa de més temps per escriure, hagi trobat en la ficció un mitjà excel·lent per expressar-se i ens hagi sorprès molt gratament amb la seva primera novel·la Del color dels ocells.

Per la seva banda, l’Editorial Arrela engega amb Del color dels ocells una nova col·lecció de narrativa, “Embosta”, dedicada a escriptors que publiquen les primeres obres, una lloable iniciativa que hem d’agrair i que posa de manifest el seu compromís amb la literatura i els autors de l’illa. Com sempre, es tracta d’una acurada edició que segueix criteris d’ecoedició, que és marca de la casa.

Emili de Balanzó construeix una hàbil trama a partir de la mort sobtada d’en Nito Fullana, un destacat personatge local del món immobiliari, i d’una investigació que el director d’una companyia d’assegurances encarrega, de manera circumstancial, al protagonista de la novel·la, en Cris Robert, un amic molt aficionat a la mar, que li ha resolt un cas relacionat amb una embarcació cremada. En Cris rep, amb sorpresa, l’encàrrec poc després d’haver observat els personatges que desfilen durant el funeral d’en Fullana, oficiat de manera solemne i amb la presència destacada de tot d’autoritats, per “l’horrible nau de l’església de Santa Maria”. Situat des d’una distància crítica, observa també les significatives absències i escampa una mirada irònica sobre l’entorn que envolta tota la cerimònia.

Posat a fer d’investigador, en Cris Robert, reconstrueix la vida del difunt a partir del testimoni de les persones que més el van tractar des de petit i descobreix la persona freda, especuladora i sense escrúpols que era en Nito Fullana i les traïcions i misèries escampades per ell a fi d’aconseguir l’èxit personal i en els negocis. En aquest recorregut, és remarcable la destresa de l’autor en el retrat dels diferents personatges que ajudaran en Cris a descobrir les circumstàncies de la mort d’en Fullana i el faran ser part també de la història; personatges dels quals coneixerem els sentiments, les frustracions i els anhels més íntims i que, en algun cas, es faran potser propers al lector, tot i que ja ens adverteix l’autor al principi de la novel·la que “la majoria dels personatges d’aquesta narració són tan reals que mai han existit”. Al cap i a la fi, allò que els ha de fer reals és la ficció mateixa, és a dir l’habilitat de l’autor a l’hora d’integrar-los en la història, de dibuixar-ne les circumstàncies vitals, de fer-los creïbles.

I com a rerefons de tot, “Del color dels ocells” presenta encara un altre protagonista: la ciutat de Maó, sobretot els carrers i els comerços del nucli històric, establiments emblemàtics que hi surten amb el seu nom real i que, a poc a poc, desapareixen per deixar el mateix panorama despersonalitzat i insuls, amb els mostradors de les mateixes grans cadenes comercials, que trobam actualment a qualsevol altra ciutat del nostre entorn. I aquí la mirada de l’autor, lúcida i finament irònica, a vegades tendra, sempre bonhomiosa, mostra en alguna ocasió un cert deix de nostàlgia. I tot açò escrit amb un bon domini del llenguatge literari i l’ús intel·ligent d’una llengua propera que recull formes i expressions col·loquials pròpies de Menorca, en una novel·la que, de tot d’una, enganxa el lector.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 15-04-2018)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Any Josep Maria Llompart

“Mai no et deturis”. Aquest és el lema que, amb motiu del 25è aniversari de la mort de Josep M. Llompart, acompanya la declaració oficial del 2018 com a Any Llompart. Un any que ha de servir per reivindicar la figura del poeta i el seu exemple cívic i per difondre’n l’obra.

Com ja és sabut, amb motiu del 25è aniversari de la mort de Josep M. Llompart, el 2018 ha estat declarat oficialment, i amb tota justícia, com a Any Llompart; un any dedicat a recordar la figura del poeta, difondre’n el llegat, donar-lo a conèixer a les noves generacions, promoure estudis que ens permetin aprofundir en la seva obra i propiciar noves edicions que posin a l’abast els llibres i altres escrits llompartians. En aquest sentit, l’editorial AdiA ha tingut l’encert de reeditar Vocabulari privat, un llibre preciós, esgotat de feia temps, escrit a duo entre Josep M. Llompart i Antònia Vicens, en què escriptor i escriptora evoquen, a manera de proses entrecreuades, l’època de la infantesa, adolescència i joventut. Vocabulari privat, mitjançant una escriptura deliciosa, ens permet conèixer el passat personal dels dos escriptors, així com l’entorn social en què van viure. Es tracta d’una obra molt recomanable, d’una gran capacitat de seducció, que ara es torna a posar a l’abast del lector.

En aquesta mateixa secció he parlat altres vegades de Josep M. Llompart, però és que el poeta, a més de la importància i transcendència de la seva obra, és una figura fonamental en la represa i el desenvolupament de la literatura catalana a les Illes després de la postguerra. És més, segurament no es podria entendre el moment actual sense la feina, la dedicació, la voluntat de servei i la generositat de Llompart, tant en el suport a joves escriptors com gràcies a l’exemple de fermesa i de valent compromís cívic que sempre va mostrar en la recuperació de la identitat cultural pròpia. Aquest compromís el desplegà amb un marcat activisme antifranquista durant la dictadura i, després de la transició, amb l’assumpció d’importants tasques de caràcter cultural i literari com les presidències de l’Obra Cultural Balear (1978-1986), de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-1989) o de la Federació Llull, i a una intensa activitat en nombrosos actes culturals o com a conferenciant –“també m’ha tocat fer aquest paper de l’auca”, solia dir.

La professora i crítica literària Pilar Arnau, gran coneixedora de l’obra llompartiana, és la coordinadora de la Comissió –formada per diverses institucions públiques i privades– encarregada d’organitzar tot un seguit d’actes durant aquest any 2018. A Mallorca, s’han realitzat ja una sèrie d’activitats a diversos municipis i, entre les que hi ha previstes, tindrà un especial interès un Congrés Internacional, organitzat per la UIB, sobre l’obra del poeta. A Menorca, la Biblioteca Pública de Maó ha anunciat una conferència i documental sobre Llompart per al proper 10 de maig, i el dia 12 de juliol hi ha previst un recital amb poemes de l’escriptor organitzat per l’IME, entitat col·laboradora de la Comissió, i l’AELC. Esperem, tanmateix, que al llarg de l’any es vagin succeint més actes que ajudin a difondre la figura i l’obra de Josep M. Llompart a la nostra illa.

Llompart era, per damunt de tot, un poeta, un escriptor a qui li hauria agradat dedicar-se per complet a la seva obra. Va viure, però, una època que li reclamava molt més que açò, un compromís inqüestionable amb la llengua, la cultura, la societat, el país. Va ser conscient del paper que li corresponia i s’hi va lliurar amb una generositat extraordinària. Gabriel Janer Manila ho expressava així: “allò que més em sedueix de Llompart és la seva absoluta fidelitat a les causes més nobles i legítimes de la nostra societat, la consciència de país, la llengua, la cultura, el territori, causes per les quals tant ens ha costat lluitar”. El poeta no es va aturar mai de lluitar per aquestes causes. Per açò em sembla encertadíssim el lema “Mai no et deturis” que acompanya l’any Llompart i que s’ha extret del poema “Camí de perfecció” del llibre “Spiritual”:

“Mai no et deturis:
no hi ha fi ni principi.
Però les roses
cada cop més vermelles
les passes t’encatifen”.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 01-05-2018)

 

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Els XXXV Premis Cavall Verd

Els dies 6 i 7 d’abril es van celebrar a Palma, Binissalem i Inca, els actes dels XXXV Premis Cavall Verd. El premi de poesia va ser per al llibre “Tots els cavalls” d’Antònia Vicenç (a la foto) i el Rafel Jaume per Jordi Mas per la traducció del japonès de l’obra “Tres veus lligades a Minase”.

La concessió dels premis Cavall Verd és un dels esdeveniments literaris més importants de les Illes Balears. Estan organitzats per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i compten amb el suport institucional del Consell de Mallorca. El jurat, constituït per escriptors associats de totes les terres de parla catalana, atorga el Premi Josep M. Llompart al millor llibre de poesia que, segons el seu criteri, ha estat publicat durant l’any anterior. Així mateix, es concedeix el Premi Rafel Jaume al millor llibre de traducció poètica, també publicat l’any anterior. Tots dos guardons són de caràcter honorífic, però representen un reconeixement prestigiós i molt valorat pels autors. Des de la seva fundació, els “Cavall Verd” s’han atorgat de forma ininterrompuda i han evolucionat fins a arribar al format actual que comprèn diversos actes a l’entorn del sopar central en què es fa el lliurament del premi.

Una de les característiques a valorar és la descentralització que en el seu moment es va dur a terme a partir dels actes en record i reconeixement de poetes ja desapareguts, de manera que normalment s’han celebrat a la població de naixement del poeta homenatjat. Per aquest motiu, l’any 2006, tot coincidint amb el centenari del naixement de Gumersind Gomila, els premis es van celebrar a Menorca en honor del poeta maonès emigrat a Perpinyà. A pesar de la seva importància, aquest esdeveniment literari té poca presència fora dels mitjans mallorquins, cosa que demostra, una vegada més, la manca de normalitat en què s’ha de desenvolupar la nostra literatura.

Jordi Mas, guanyador del Premi Rafel Jaume de traducció.

En l’edició d’enguany, el Premi Josep M. Llompart de poesia va ser per al llibre Tots els cavalls d’Antònia Vicenç, publicat per Labreu Edicions, del qual el jurat va destacar que aconsegueix aplegar, en un nombre reduït de poemes i amb un llenguatge aparentment sense artificis, la delicadesa punyent d’un discurs contingut i de ritme marcat sobre allò particular amb la contundència desfermada d’imatges apocalíptiques que ens enfronten a la ineluctabilitat d’allò universal.

El premi Rafel Jaume va ser per la traducció del japonès de l’obra Tres veus lligades a Minase, realitzada per Jordi Mas, poeta i professor de llengua i literatura japoneses a la UAB. Es tracta d’una obra escrita l’any 1488 pel poeta Sogi i els seus deixebles Shohaku i Socho que és considerada una obra mestra del renga o poema encadenat japonès. El treball ja havia obtingut el XIII premi Jordi Domènech de traducció de poesia. El llibre, publicat per Eumo Editorial, incorpora nombroses notes que ajuden a entendre la tradició cultural japonesa i la seva relació amb la catalana.

En aquesta ocasió, els diferents actes a l’entorn dels Premis Cavall Verd van estar dedicats a la memòria del poeta Jaume Pomar, mort l’any 2013. Van començar el divendres dia 6 amb la col·locació d’una pancarta al balcó de la casa del poeta que dona a la plaça Major de Palma amb dos versos extrets d’un poema seu i a continuació es féu una ruta recital amb tast de whisky. El dissabte, a Binissalem, s’inaugurà la Biblioteca Pomar i es feren dues interessant taules rodones a càrrec de diversos escriptors que tractaren sobre la figura i l’obra de Jaume Pomar i, abans del sopar de lliurament dels premis a Inca, els assistents van poder gaudir d’un magnífic recital en homenatge a Josep M. Llompart a càrrec de Glòria Julià i Víctor Leiva. Diferents lectures obertes de poemes van fer que aquesta edició hagi estat una de les més participatives i que els dos dies s’hagin omplert de versos de Jaume Pomar i altres poetes.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 17-04-2018)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari