Carles Riba. Retrat de grup.

Carles-Jordi Guardiola acaba de publicar el llibre “Carles Riba. Retrat de grup: Protagonistes de la cultura catalana del segle XX” (Edicions 3i4), un estudi realitzat a partir de la correspondència de Carles Riba (a la foto) amb diferents personalitats del seu temps.

En temps convulsos com els actuals, en una època en què la manipulació dels fets i de la història resulta tan fàcil, en què hem vist encunyat el nou terme de “postveritat” per substituir, de manera perversa, allò que sempre s’havia anomenat mentida o engany, i en què les xarxes socials poden escampar les més diverses fal·làcies, es fa imprescindible recuperar la memòria des dels fons documentals que ens permeten conèixer de primera mà la realitat de les persones que van viure directament els fets històrics. En aquest sentit, la correspondència entre persones destacades ha constituït tradicionalment una font de primer ordre per estudiar una època i conèixer les experiències vitals d’aquells que en van ser protagonistes o en van patir les conseqüències. El llibre que avui comentam parteix precisament de la interessantíssima correspondència que Carles Riba, figura decisiva de la cultura catalana del segle XX, mantingué al llarg dels anys amb diferents personalitats.

En paraules de Carles-Jordi Guardiola, autor del llibre, Carles Riba “forma part del grup que Joaquim Molas va definir com el «dels joves postulants, que pels volts del 1918 va iniciar l’assalt de la vida pública catalana». Els nascuts durant la dècada dels noranta del segle XIX, que viuran dues dictadures, dues guerres i, la majoria, un dolorós exili. Carles Riba n’esdevé una de les figures centrals i hom li reconeix la seva influència. No solament els «joves postulants», sinó també la majoria del món de la cultura i bona part de la societat civil que s’adona del paper de mestre i guia i del seu lideratge moral, sobretot en les èpoques més difícils de la nostra història”.

Carles Riba. Retrat de grup: Protagonistes de la cultura catalana del segle XX  (Editorial 3i4) s’estructura a partir de la correspondència que el poeta va mantenir amb aquell grup des de 1910 fins a la seva mort. Cada capítol estudia de manera autònoma, encara que formant un tot, les cartes creuades entre Riba i els diferents personatges que Guardiola ha seleccionat d’entre altres possibilitats en el diàleg establert pel mestre amb escriptors, artistes i polítics del seu temps. Les diferents històries que es tracen en el llibre conflueixen finalment en la figura de Carles Riba i en dibuixen no només l’itinerari vital, sinó també alguns dels fets fonamentals succeïts en la primera meitat del segle XX.

La selecció realitzada per Guardiola inclou Joan Maragall i Josep M. López Picó que Riba reconeixia com a mestres; Joan Crexells i Josep M. de Sagarra del grup de “postulants”; i quatre deixebles: Joan Oliver, Xavier Benguerel, Francesc Trabal i Domènech Guansé. Hi figuren també dos noms cabdals en la vida de Riba: Josep Janés i Francesc Cambó, a més d’un capítol dedicat a l’època dramàtica viscuda a l’exili juntament amb Clementina Arderiu, la seva esposa. L’estudi d’aquestes cartes ens fa present el costat més humà de Carles Riba, en una trajectòria que quedaria marcada pels tràgics esdeveniments de la Guerra Civil, l’exili i la postguerra, així com per la ferma voluntat del poeta de treballar per la recuperació de la cultura catalana amb el seu retorn a Catalunya, l’any 1943, després d’haver renunciat a diferents ofertes d’exiliar-se a Amèrica.

Carles-Jordi Guardiola (Manresa, 1942) és llicenciat per la Universitat de Barcelona i va ser fundador i director durant 25 anys d’Edicions La Magrana. La seva dedicació acadèmica s’ha centrat en l’edició dels quatre volums Cartes de Carles Riba entre 1990 i 2015 i, a partir de 2013, en el portal de l’IEC “Cartes de Carles Riba”. També va publicar Carles & Clementina (1993), així com altres llibres i tre

balls sobre la figura del poeta, entre d’altres publicacions. Ens trobam per tant amb el fruit esplèndid d’un estudiós que ha dedicat llargs anys de la seva vida a l’estudi i difusió de la figura de Carles Riba i de la seva obra. Un llibre que uneix al seu interès i rigor, una intel·ligent selecció en l’estudi de la correspondència i una escriptura àgil i amena.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 14-11-2017)

Anuncis
Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Els escriptors a la Fira del Llibre en Català

Els pròxims dies 3 i 4 de novembre se celebra a Ciutadella la XIII Fira del Llibre en Català, que comptarà amb la presència de diversos escriptors illencs. Pau Vadell (a la foto) vicepresident per les Illes de l’AELC presentarà el cartell per al foment de la lectura editat per l’associació, que inclou una imatge de Francesc Florit Nin.

Els pròxims dies 3 i 4 de novembre se celebra la XIII Fira del Llibre en Català a la Plaça des Born de Ciutadella, en horari de 9.30 a 21.30 h, amb la participació de nou llibreries de Menorca que oferiran al visitant llibres del seu fons i les darreres novetats en la nostra llengua. La fira és una oportunitat esplèndida per passejar entre les diferents parades i deixar-se seduir pels llibres, per descobrir aquell títol que ens cridarà l’atenció, per parlar amb els llibreters i deixar-s’hi aconsellar, per gaudir de moments relaxats tot fullejant volums en aquell gaudi repetit i tan satisfactori del lector curiós i atent i ja frisós per endinsar-se en el món inconegut que sorgirà de les pàgines del llibre acabat de comprar. I per arrodonir aquesta festa, la fira organitza tot un conjunt d’activitats entorn del món del llibre, entre les quals destaca la presència activa dels nostres escriptors.

Divendres dia 3, a les 18 h, hi haurà la presentació del poemari Esquenes vinclades (Ed. 1984) de Pau Vadell que va ser guardonat el passat mes de maig amb el Premi Jocs Florals de Barcelona, amb l’autor i Ponç Pons. Pau Vadell i Vallbona (Calonge, 1984) és poeta i editor, traductor, historiador i gestor cultural. Té una dotzena de llibres publicats i ha rebut diversos premis literaris. A l’actualitat és vicepresident per les Illes de l’AELC.

A les 18.30 h es presentarà el poemari De l’animal que s’imposa (AdiA Edicions), d’Ismael Pelegrí a càrrec de l’autor i de l’editor Pau Vadell. Ismael Pelegrí, escriptor i filòleg, ha publicat fins ara poemes i narracions en obres col·lectives i diversos treballs assagístics de gran rigor. Des de la secció de Llengua i Literatura de l’IME, de la qual ha estat cap fins fa poc, ha desenvolupat una intensa tasca en el nostre àmbit lingüístic i cultural. Aquest és el primer -i tan esperat- llibre de poemes que publica.

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana col·labora sempre activament amb la Fira del Llibre en Català amb l’organització d’un dels seus actes a Menorca. En aquesta ocasió, a més a més, Pau Vadell presentarà, a les 19 h, el cartell per al foment de la lectura en català editat per l’associació. Per a l’elaboració d’aquest cartell, Francesc Florit Nin ha cedit la imatge d’un quadre molt significatiu per al món de les lletres. A continuació l’AELC, amb la col·laboració d’Illenc amb el programa TalentIB i del Consell Insular de Menorca, presenta l’activitat Illes i Lletres, un col·loqui entorn de la literatura i la creació a càrrec d’autors de diferents illes i gèneres literaris que han publicat durant el 2017. Comptarem amb tres escriptors: Josep Lluís Aguiló (Manacor, 1967), poeta i empresari, autor de 7 llibres de poesia i guardonat amb els premis Ciutat de Palma (2004), de la Crítica de poesia (2006) i Jocs Florals de Barcelona; acaba de publicar Banderes dins la mar (Visor, en edició bilingüe). Joan Pons Bover (Santanyí, 1972), narrador, ha publicat diversos relats i coordina el grup de lectura de Santanyí; enguany ha publicat la novel·la Un incendi al paradís amb la qual va obtenir el Premi Pollença de narrativa. De Menorca comptarem amb la presència de Josep M. Quintana (Alaior, 1950), autor d’una extensa obra en els camps de la narrativa i de l’assaig, present de manera activíssima en la vida social menorquina tant pels nombrosos càrrecs ocupats en diferents entitats de l’illa com pels seus articles habituals al diari Menorca; la seva darrera novel·la publicada ha estat La noia que va sortir d’un quadre de Boticelli (Pagès editors).

Encara dissabte, a les 18 h, Joan Francesc López Casasnovas i altres coautors del llibre presentaran Miquel Vanrell, entre l’acció i la paraula (Editorial Arrela). A les 19 h Josep Masanés, acompanyat per Georgina Masanés al clarinet, oferirà un recital amb poemes del seu llibre Radiació de fons (Pagès editors) guanyador del premi Recull, 2016.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 31-10-2017)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

El Congrés Internacional Pau Faner

Els dies 3, 4 i 5 de setembre se celebrarà, al Cercle Artístic de Ciutadella, el Congrés Internacional Pau Faner, organitzat per l’IME i la Universitat de les Illes Balears, amb un destacat conjunt d’especialistes i amb l’objectiu d’aprofundir en l’obra i la vida de l’escriptor.

L’any 2015 la secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis va organitzar una jornada d’estudi i homenatge a Pau Faner, molt profitosa en el seu contingut, que permeté una primera aproximació al conjunt de l’obra de l’escriptor a més de retre-li un més que merescut homenatge per la seva extraordinària carrera literària. Ara bé, una jornada no era suficient per intentar una aproximació més fonda i abastar amb més amplitud i ambició el corpus literari d’un autor tan prolífic, versàtil i original. D’allà, idò, va sorgir el compromís d’organitzar un congrés internacional amb els millors especialistes a fi d’aprofundir en l’obra de Faner, enriquir el coneixement que se’n té i comprendre’n l’abast de manera més plena.

A partir d’aquell compromís, l’Institut Menorquí d’Estudis i la Universitat de les Illes Balears han organitzat el Congrés Internacional Pau Faner que se celebrarà els dies 3, 4 i 5 de novembre al Cercle Artístic de Ciutadella amb tot un seguit de ponències, comunicacions i diverses activitats que completaran les aportacions de caràcter més acadèmic. El comitè organitzador del congrés està format per Pilar Arnau (UIB), Josefina Salord (IME) i Ismael Pelegrí (IME) que n’és el coordinador. Qui estigui interessat a participar-hi pot realitzar la inscripció, de caràcter gratuït, mitjançant el formulari que podrà descarregar-se del web de l’IME.

Les sessions començaran divendres dia 3 a les 10 h. amb la inauguració del congrés a càrrec de Fanny Tur (consellera de cultura del Govern Balear), Miquel Àngel Maria (conseller de cultura del CIME) i Joana Gomila (batlessa de Ciutadella). La conferència inaugural serà a càrrec de Julio Peñate (catedràtic de Literatura Espanyola i Hispanoamericana a la universitat de Friburg, Suïssa) que tractarà del tema «Espacio, historia y fantasia en la escritura de Pau Faner». A continuació, Àlex Broch (editor i crític literari) situarà l’escriptor en la generació literària a la qual pertany amb la conferència «L’obra de Pau Faner en el marc de la Generació dels 70». Durant el capvespre, de les 17 a les 20 h., es presentaran una sèrie de comunicacions que tractaran aspectes ben diversos en l’obra de Pau Faner amb els ponents Francesc Florit Nin (director de la Biblioteca Pública de Maó), Andratx Badia Escolà (universitat de Santiago de Compostel·la), Carles Cabrera Villalonga (UIB), Josep Pons Fraga (editor del diari Menorca) i Caterina Valriu (UIB). La jornada acabarà amb l’espectacle teatral El món tan gran, representat per La Trup amb Àngels Romeu i Josep Mercadal, en col·laboració amb la fira del Llibre en Català.

El dissabte matí, a partir de les 10 h., hi haurà ponències a càrrec de Francesc Foguet (UAB) i Joan Cantavella (universitat CEU de San Pablo, Madrid). A continuació una taula rodona sobre les traduccions de l’obra de Pau Faner amb la participació d’Ursula Bedogni (traductora de Faner a l’italià), Volker Glab (traductor de Faner a l’alemany) i PilarArnau. De 17 a 18.30 es presentaran les ponències de Joan F. López Casasnovas (IME) i Ismael Pelegrí. Després Josefina Salord, Pilar Arnau i Ismael Pelegrí faran la síntesi final del congrés. A les 20 h. hi haurà una activitat gastronòmica a càrrec de Pep Pelfort (Centre d’Estudis Gastronòmics de Menorca): «La cuina de la fonda Roses: tast de receptes de “El mal de la guerra”» S’acabarà el dia amb un sopar d’homenatge organitzat per Fra Roger sota el lema engrescador de «La cuina de l’illa als llibres de Pau Faner».

El congrés es tancarà diumenge a partir de les 11 h. amb la ruta literària per Ciutadella «Pau Faner, home de paraula» a càrrec de Miquel Àngel Limon (IME). Es tracta, en definitiva, d’un esforç important, rigorós i d’un gran interès per a totes aquelles persones que hagin llegit i seguit l’obra de Pau Faner o vulguin aprofundir-ne el coneixement.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 17-10-2017)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

“Alba o posta”, dietari de Jean Serra

“Alba o posta” és el dietari que durant els darrers 15 anys ha escrit el poeta eivissenc Jean Serra (El-Biar, Algèria, 1952), recentment publicat per Edicions Aïllades. L’edició ve acompanyada, com és habitual amb l’autor, d’il·lustracions pròpies.

Els dietaris constitueixen un gènere literari que, en mans dels millors escriptors, ofereixen obres d’un gran interès tant per al coneixement del propi autor com de la societat i la cultura a la qual pertany, sobre les quals reflexiona i aprofundeix amb la seva mirada comprensiva, crítica, valenta, honesta, descarnada si cal, a més, és clar, de delectar-nos

amb una prosa que llegim amb plaer i no sols com a valuós testimoni del temps que li ha tocat de viure.

Pel que fa al nostre àmbit, Sam Abrams en un article publicat al Punt Avui destacava la importància del dietarisme amb aquestes paraules: “En el marc de la literatura catalana moderna i contemporània, els diaris o dietaris, segons com sigui el cas, constitueixen una parcel·la innegable de riquesa, excel·lència i sofisticació cultural que s’ha mantingut al llarg de ben bé un segle.” Fins i tot ara, que sembla que l’interès pel gènere per part d’editors i lectors ha minvat, hem vist publicats excel·lents dietaris, alguns dels quals he tingut ocasió de llegir amb molt de gust i atenció.

Un d’aquests dietaris ha estat Alba o posta de Jean Serra, publicat a Eivissa el mes d’abril per Edicions Aïllades, un llibre constituït per un conjunt de proses magnífiques escrites durant els darrers 15 anys en què el poeta ens parla de la seva vida quotidiana, de la realitat interna i externa, del món i de la literatura, on reflexiona amb tota honestedat sobre les circumstàncies personals i socials, sobre els llibres que més li han interessat, sobre al passeig i la naturalesa i, en l’àmbit més íntim i d’intensa vivència, no puc deixar de comentar, de manera molt especial, la tendresa i l’amor que mostra cap al seu net. I sempre, com és habitual en l’autor, des d’una profunda humanitat i sentit ètic.

Jean Serra, a més de ser un gran poeta, és un excel·lent prosista com ja hem pogut constatar en llibres anteriors, com el memorialístic Obstinada memòria o el bell llibre Camins i llocs on parla de la natura i els paisatges privilegiats d’Eivissa abans que es produís la depredació del territori a l’illa germana. Escriptor incansable, amb una obra de creació constant que ha produït un conjunt molt considerable de llibres, no ha obtingut encara, inexplicablement, el reconeixement que es mereix dins el cànon literari català i els estudis especialitzats. Serra ha viscut bolcat a l’escriptura i en especial a la poesia a la qual ha tornat després d’un temps en què havia cregut que la seva obra poètica era ja completada, perquè en el fons és aquesta la manera que té de viure i comprendre el món.

Les proses del dietari Alba o posta no apareixen datades per deslligar-les, segons comenta Serra, de les contingències temporals, encara que flueixen com en un fil en el temps que lliga tot el conjunt. La passió del poeta per l’escriptura, la necessitat diària d’expressar-se per escrit  de la manera més intensa queda molt ben explicitada en una de les proses del dietari: “La literatura, penso, ha de ser necessària. Ha ser necessària per qui l’escriu. Si l’escriptor no sent la necessitat peremptòria d’esgrafiar les seves paraules sobre el paper, no serà capaç de sentir ni d’expressar les necessitats dels altres. La literatura ha de ser necessària, també, per a qui la llegeix. Per a l’autor i el lector ha de ser una necessitat vital. Quasi biològica”.

D’aquesta necessitat biològica, de la passió de Jean Serra per la paraula poètica, però també per les diferents formes d’expressió literària, sempre amarada d’humanitat, de denúncia de la injustícia i de l’opressió, del rigor i la constància amb què construeix, a pesar de les dificultats físiques, el seu corpus literari, aquest llibre, Alba o posta, n’és un bell exemple.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 3-10-2017)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Dit2017 en el Dia Internacional de la Traducció

El dia 30 de setembre, a les 20 h., al Cercle Artístic de Ciutadella i en commemoració del Dia Internacional de la Traducció, els escriptors Ponç Pons i Lluís Servera Sitjar parlaran de la seva tasca com a traductors, exemplificada amb la lectura de fragments de les obres traduïdes.

El 30 de setembre, amb motiu del Dia Internacional de la Traducció, i tal com es fa a la resta del món, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana organitza un seguit d’actes arreu de tot el territori de parla catalana amb l’objectiu de donar més visibilitat als traductors i reivindicar-ne la figura, fins no fa gaire poc visible i poc reconeguda a pesar de ser fonamental per a qualsevol llengua, per a qualsevol cultura. La celebració d’aquest dia fou promoguda l’any 1991 per la Federació Internacional de Traductors que la fixà en la festivitat de Sant Jeroni, primer traductor de la Bíblia al llatí.

A pesar de les nostres dimensions i de tots els condicionants històrics que hem hagut de patir, les traduccions d’autors de la literatura universal a la llengua catalana són d’una quantitat i qualitat admirables i segurament constitueixen un fet excepcional en comparació amb altres cultures semblants a la nostra, tant si es referim a autors actuals com als clàssics de tots els temps –ja voldrien molts disposar d’un fons tan extraordinari de traduccions d’autors grecollatins com el que presenta la col·lecció Bernat Metge. En el cas de les Illes, tot i la manca d’ajuts de les institucions pròpies, són diverses les editorials que publiquen excel·lents traduccions d’autors contemporanis, sovint de la mà d’escriptors illencs que es dediquen també a aquesta tasca. Així, la menorquina editorial Arrela va inaugurar l’any passat la col·lecció Usdefruit amb una cuidada i magnífica traducció de la poeta Nora Albert de l’obra La Terra Santa d’Alda Merini, amb el mèrit afegit que es tracta d’una autora que abans no havia estat mai traduïda al català.

Per altra part, la figura del traductor es veu, justament, cada cop més valorada i el seu nom –que abans sovint era gairebé invisible– figura en un lloc destacat en els llibres que es publiquen i fins i tot hi ha editorials, com la mateixa Arrela, que hi inclouen una breu biografia del traductor. Les reivindicacions del propi gremi, els premis dedicats a la traducció, la comprensió del paper imprescindible d’un bon traductor, o el mateix Dia Internacional de la Traducció han contribuït, tot i que encara no de manera plena, a situar el traductor en el lloc que es mereix.

A Menorca, l’any passat l’AELC va organitzar, per primera vegada a l’illa, un acte amb motiu del Dia Internacional de la Traducció. Enguany també s’ha programat aquesta activitat amb el nom de Dit2017 que se celebrarà el dia 30 a les 20 h. al Cercle Artístic de Ciutadella amb la col·laboració de la Biblioteca Pública de Maó i el programa TalentIB d’Illenc, a càrrec dels poetes Ponç Pons i Lluís Servera Sitjar que parlaran de les traduccions realitzades i ho exemplificaran amb la lectura de diferents poemes traduïts.

Ponç Pons, a més d’una extensa obra creativa de primer ordre, ha realitzat un important i meticulós treball en el camp de la traducció, especialment del portuguès, una cultura que estima i coneix a fons, amb dues obres publicades Quatre poetes portuguesos i Sophia de Mello Breyner-Andresen: Antologia poètica; de l’italià ha publicat la traducció del poemari Dia rere dia de Salvatore Quasimodo. Lluís Servera també compagina la seva obra poètica amb una intensa tasca traductora de l’italià. Ha publicat diverses traduccions, entre les quals La Passió: Via Crucis al Colosseu de Mario Luzi; Mitografies i altres dèries de Pietro Civitareale; El dolor de Giuseppe Ungaretti o Senso de Camillo Boito. Servera, a més a més, és l’impulsor i coordinador de la magnífica plagueta Superna –editada a Mallorca i dedicada íntegrament a la traducció– de la qual hem tractat en aquest mateix espai en un parell d’ocasions.

Serà, per tant, d’un gran interès sentir parlar els dos escriptors de la seva experiència traductora, escoltar-ne els exemples, i poder dialogar amb ells de la tasca sempre apassionant de la traducció.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 19-09-2007)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari