Dit2017 en el Dia Internacional de la Traducció

El dia 30 de setembre, a les 20 h., al Cercle Artístic de Ciutadella i en commemoració del Dia Internacional de la Traducció, els escriptors Ponç Pons i Lluís Servera Sitjar parlaran de la seva tasca com a traductors, exemplificada amb la lectura de fragments de les obres traduïdes.

El 30 de setembre, amb motiu del Dia Internacional de la Traducció, i tal com es fa a la resta del món, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana organitza un seguit d’actes arreu de tot el territori de parla catalana amb l’objectiu de donar més visibilitat als traductors i reivindicar-ne la figura, fins no fa gaire poc visible i poc reconeguda a pesar de ser fonamental per a qualsevol llengua, per a qualsevol cultura. La celebració d’aquest dia fou promoguda l’any 1991 per la Federació Internacional de Traductors que la fixà en la festivitat de Sant Jeroni, primer traductor de la Bíblia al llatí.

A pesar de les nostres dimensions i de tots els condicionants històrics que hem hagut de patir, les traduccions d’autors de la literatura universal a la llengua catalana són d’una quantitat i qualitat admirables i segurament constitueixen un fet excepcional en comparació amb altres cultures semblants a la nostra, tant si es referim a autors actuals com als clàssics de tots els temps –ja voldrien molts disposar d’un fons tan extraordinari de traduccions d’autors grecollatins com el que presenta la col·lecció Bernat Metge. En el cas de les Illes, tot i la manca d’ajuts de les institucions pròpies, són diverses les editorials que publiquen excel·lents traduccions d’autors contemporanis, sovint de la mà d’escriptors illencs que es dediquen també a aquesta tasca. Així, la menorquina editorial Arrela va inaugurar l’any passat la col·lecció Usdefruit amb una cuidada i magnífica traducció de la poeta Nora Albert de l’obra La Terra Santa d’Alda Merini, amb el mèrit afegit que es tracta d’una autora que abans no havia estat mai traduïda al català.

Per altra part, la figura del traductor es veu, justament, cada cop més valorada i el seu nom –que abans sovint era gairebé invisible– figura en un lloc destacat en els llibres que es publiquen i fins i tot hi ha editorials, com la mateixa Arrela, que hi inclouen una breu biografia del traductor. Les reivindicacions del propi gremi, els premis dedicats a la traducció, la comprensió del paper imprescindible d’un bon traductor, o el mateix Dia Internacional de la Traducció han contribuït, tot i que encara no de manera plena, a situar el traductor en el lloc que es mereix.

A Menorca, l’any passat l’AELC va organitzar, per primera vegada a l’illa, un acte amb motiu del Dia Internacional de la Traducció. Enguany també s’ha programat aquesta activitat amb el nom de Dit2017 que se celebrarà el dia 30 a les 20 h. al Cercle Artístic de Ciutadella amb la col·laboració de la Biblioteca Pública de Maó i el programa TalentIB d’Illenc, a càrrec dels poetes Ponç Pons i Lluís Servera Sitjar que parlaran de les traduccions realitzades i ho exemplificaran amb la lectura de diferents poemes traduïts.

Ponç Pons, a més d’una extensa obra creativa de primer ordre, ha realitzat un important i meticulós treball en el camp de la traducció, especialment del portuguès, una cultura que estima i coneix a fons, amb dues obres publicades Quatre poetes portuguesos i Sophia de Mello Breyner-Andresen: Antologia poètica; de l’italià ha publicat la traducció del poemari Dia rere dia de Salvatore Quasimodo. Lluís Servera també compagina la seva obra poètica amb una intensa tasca traductora de l’italià. Ha publicat diverses traduccions, entre les quals La Passió: Via Crucis al Colosseu de Mario Luzi; Mitografies i altres dèries de Pietro Civitareale; El dolor de Giuseppe Ungaretti o Senso de Camillo Boito. Servera, a més a més, és l’impulsor i coordinador de la magnífica plagueta Superna –editada a Mallorca i dedicada íntegrament a la traducció– de la qual hem tractat en aquest mateix espai en un parell d’ocasions.

Serà, per tant, d’un gran interès sentir parlar els dos escriptors de la seva experiència traductora, escoltar-ne els exemples, i poder dialogar amb ells de la tasca sempre apassionant de la traducció.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 19-09-2007)

Anuncis
Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Illanvers 2017

La dotzena edició d’Illanvers se celebrarà enguany els dies 4 i 5 d’agost a les 21.30 en el pati de Can Saura (Ciutadella) i en el claustre de Sant Diego (Alaior) respectivament. Com sempre, el recital tindrà la confluència de poesia, música i pintura.

Enguany presentam Illanvers a dos llocs emblemàtics que els menorquins hem recuperat fa poc, després de no poques lluites, vicissituds i incerteses; dos espais amb vocació de cultura que haurien d’estar sempre al servei del poble de Menorca i enfora d’interessos partidistes que en puguin desvirtuar les seves funcions: el Palau Saura-Miret a Ciutadella i el Convent de Sant Diego a Alaior. Ens hi trobarem els dies 4 i 5 d’agost respectivament a les 21.30 amb les novetats que incorporàrem en la passada edició gràcies a la voluntat del conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, de continuar i donar un nou impuls a aquesta festa de la paraula que arriba ja a la dotzena edició i que al llarg d’aquests anys ha ofert un espai d’intercanvi i promoció del magnífic moment que viu la poesia a Menorca i ha contribuït al creixent interès que desperta la seva veu, sobretot quan és el propi autor qui ens comunica, des de la seva particular experiència del caràcter oral de la poesia, els versos que ens arribaran carregats amb l’emoció i la intensitat que el poeta ha volgut transmetre.

Els poetes menorquins convidats en aquesta ocasió són Adelina Gómez, Guillem Benejam, Llucia Palliser i Joel Bagur. De fora de Menorca ens acompanyaran Aina Ferrer Torrens (Inca), Jaume Pons Alorda (Caimari) i Anna Gual (Vilafranca del Penedès). Set poetes que ens faran sentir la paraula viva de la poesia, acompanyats amb la guitarra dels músics Curro González i Andreu Menorca i amb la creació plàstica en viu de l’artista Enric Servera –autor també del cartell i la coberta del llibre–, una complicitat sempre enriquidora que des dels inicis del recital ha caracteritzat Illanvers. Per acabar, retrem homenatge al poeta Josep Palau i Fabre en la veu de l’actor Manel Soldevila que ens recitarà alguns dels poemes més emblemàtics de l’autor. D’aquesta manera Illanvers se suma a l’extens programa d’activitats de l’any Palau i Fabre que començà el passat 21 d’abril i s’estendrà fins el mateix dia de l’any que ve.

Des del primer recital, Illanvers ha tingut sempre un gran interès a facilitar els textos dels poemes recitats al públic assistent. Hem considerat que açò era molt important perquè el recitat d’un poema permet arribar només a una primera aproximació, a un primer contacte que ens podrà emocionar, colpir, interessar, però que no ens permetrà copsar-ne tota la intensitat, tota la riquesa de matisos i significacions que només pot donar-nos-en una relectura atenta. Susanna Rafart en el magnífic i recentment publicat dietari “Dies d’agost” (Curbet Edicions) parla de la poesia com de “la veu endins sense relat” i perquè es tracta d’una veu endins és important que, un cop escoltada, transmesa físicament pel poeta, puguem arribar a gaudir-ne plenament en una posterior lectura.

La importància del poema imprès es feia més evident amb la publicació, a partir de l’any passat, d’un llibre de la col·lecció de poesia Xibau que recull tots els poemes que es poden escoltar en el recital. Es tracta, per tant, d’una edició que ja no pot ser gratuïta –es pot trobar normalment a les llibreries de Menorca–, però que durant el recital es ven a un preu molt econòmic i assequible per a tothom. No cal dir que els assistents a Illanvers que comprin el llibre tindran no només l’ocasió de fer la lectura atenta que es mereixen els poemes, sinó que contribuiran també al manteniment de l’edició i del propi recital. Aquest Quadern de Poesia Xibau ha estat editat per l’IME i la Fundació Rubió Tudurí-Andrómaco. El recital és organitzat pel Departament de Cultura i compta amb la col·laboració d’ILLENC mitjançant el programa TalentIB.

Enguany el fil conductor del recital és “Els exilis”, una realitat sagnant en la història de la humanitat i que per desgràcia encara perdura en els nostres dies. No us el perdeu.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 25-07-2017)

Publicat dins de Dietari | Deixa un comentari

David Vidal i Josep Masanès, dos poemaris

David Vidal (es Migjorn Gran, 1974) i Josep Masanès (Barcelona, 1967) publicaven el passat mes de febrer els llibres de poesia “Paraula umbilical” i “Radiació de fons” respectivament. En tots dos casos, es tracta de la primera obra poètica que publiquen.

Abans del parèntesi de l’estiu m’agradaria parlar de dos llibres de poemes d’autors menorquins publicats el passat mes de febrer que demostren, una vegada més, la vitalitat de la poesia a la nostra illa i la diversitat i l’interès de les propostes que aquesta presenta. Un és Radiació de fons (Pagès editors) de Josep Masanès que obtingué el Premi Benet Ribas de Poesia 2016 en la LII edició dels Premis “Recvull” de Blanes. L’altre, Paraula umbilical (Ed. Cal Siller) de David Vidal, guardonat amb el premi Jacint Verdaguer de Poesia en els XXXVII Premis Literaris de Calldetenes.

David Vidal ha fet una important carrera com a cantautor amb cinc treballs discogràfics publicats des de l’any 2001 i ha obtingut diversos guardons en aquesta faceta. Paraula umbilical és el primer llibre de poemes que publica, una obra que presenta una sòlida maduresa en el tractament del llenguatge, en l’ús de l’analogia, en el desenvolupament metafòric, en el domini de la mètrica. Hi ha un important bagatge adquirit al llarg de la seva trajectòria com a cantautor que es manifesta en tots els aspectes del llibre i, com no, en les reflexions a l’entorn de la memòria, del temps, del desig o l’amor, i de l’expressió de la sensualitat, de la presència de la natura, de la tristesa o el goig. Tot ben travat, com diu Marta Coll-Florit en el pròleg, amb “una intensificació del caràcter corpori del llenguatge, necessària paraula que ens vivifica: paraula umbilical”.

David Vidal, a més de filòleg, és músic –va cursar els estudis de fagot al Conservatori de Música de Menorca– i per tant no és estrany que, en la diversitat de formes mètriques que conté “Paraula umbilical”, una característica destacada sigui la musicalitat del vers, que flueix amb sorprenent naturalitat, o que el tema de la música aparegui, sobretot, en una de les cinc seccions en què es divideix el llibre: “Capseta de música”. Una altra de les seccions –“Els francs desigs de sempre”– és un esplèndid conjunt de tankes impecablement escrites com es pot comprovar en aquest magnífic poema: “És del silenci, / d’on brollen les paraules / més lluminoses. / De l’infinit llenguatge, / obscurs, naixem nosaltres” .

Josep Masanès, resident a Menorca des de l’any 2004, s’ha donat a conèixer com un novel·lista ambiciós i un potent narrador, amb cinc obres publicades després d’haver obtingut diversos guardons literaris. Radiació de fons, la primera obra que publica en el camp de la poesia, és un conjunt de 36 poemes en prosa que, amb un clar caràcter narratiu, explora un llenguatge que, a partir d’elements onírics, imaginatius o fins i tot de ciència ficció, expressa la desolació, la pèrdua, la recerca de la identitat, la desorientació o el dolor de l’individu en el món actual, mitjançant imatges potents, a vegades d’una notable cruesa, que colpeixen per la seva força expressiva. I és justament la intensificació de l’expressivitat del llenguatge una de les característiques més evidents del poemari.

Masanès, utilitzant una rica simbologia procedent del món animal, de la mitologia o del somni, ofereix, de manera evident, una visió descarnada del món d’avui amb una crítica esmolada al capitalisme desbocat i denuncia la violència o la situació dels exclosos socials i de les injustícies. Vegem un fragment d’un poema: “Alienats i rebutjats i aturats. S’aixequen barres invisibles al centre i als barris mentre ens dutxem amb elogis de democràcia i progrés, satisfets de ser cecs, cridant la nostra tolerància mentre els guetos innombrables segueixen sense ser trepitjats.”

Es tracta, per tant, de dos poemaris d’estils ben diferents, tots dos recomanables, que no decebran el lector.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 11-07-2017)

 

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Crònica dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians

La poeta Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952) va rebre un homenatge a la seva trajectòria literària durant l’acte de lliurement dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, celebrat el dia 16 de juny a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

La nit del 16 de juny a la sala de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València es respirava un aire de normalitat. Després de dècades d’hostilitat cap a tot allò que tingués a veure amb la cultura pròpia, els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, en la seva XXVII edició, se celebraven amb la presència de representants institucionals que mostraven el seu suport cap als escriptors valencians en llengua catalana. En aquest acte, organitzat per l’AELC, es lliuren el premis a les millors obres de la literatura catalana publicades l’any anterior pels escriptors valencians.

Després d’una actuació musical d’Eva Dènia, cantant i compositora valenciana de dilatada trajectòria, Gemma Pascual, vicepresidenta de l’AELC al País Valencià, obrí el torn de les intervencions tot reivindicant la necessitat de donar presència pública a la nostra literatura: “La llengua i les propostes estètiques que s’hi expressen, amb la literatura al capdavant, són la principal aportació que el nostre país pot fer a la diversitat cultural i per açò les institucions públiques han de promoure-les”. A continuació Fanny Tur, consellera de Cultura del Govern Balear, va expressar la seva satisfacció per poder assistir a uns premis “que donen visibilitat a un dels elements de cohesió, crec, més importants d’un país tan vertebrat com el nostre, tan divers, com són els escriptors.”

Va tancar aquesta primera part Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València, amb una intervenció contundent en què parlà sense complexos i amb total normalitat de la llengua catalana. Va ser molt clara amb l’expressió del suport institucional als escriptors valencians en la nostra llengua: “Tenim clar que hem d’estar al costat dels escriptors i les escriptores, de les editorials, de les llibreries i fer tots els possibles per normalitzar allò que ja hauria de ser normal.” I afegí, entre altres coses, “Durant anys la Diputació ha estat hostil, molt hostil, a la nostra llengua… el temps de portes tancades, d’institucions tancades, s’han acabat. Ací em teniu perquè treballem per a tots vosaltres.”

El premi d’assaig va ser per a l’obra L’única passió noble de Joan Garí. El jove escriptor Paco Esteve va ser guardonat en la categoria de narrativa per la novel·la Si ha nevat, que ja havia rebut el premi Enric Valor. També la literatura infantil i juvenil són presents en aquests premis, amb els guardons per a les obres La senyora neus de David Navalón i Per què tot em passa a mi? de Josep Millo. Xavier Puchades s’endugué el premi a la millor obra teatral per Saqueig. Finalment, en la categoria de poesia el premi fou per a l’obra Serena barca de Maria Josep Escrivà, poeta que segurament recordaran els assistents, l’any 2004, al V Encontre de Poetes dels Països Catalans as Castell.

Per acabar, es va retre un homenatge a la poeta Teresa Pascual, a qui vam tenir el goig d’escoltar el dia 3 de juny al Llatzeret amb el recuperat Encontre de Poetes dels Països Catalans Francesc Calvet per la coratjosa Associació de Veïns des Castell. Parlà de l’obra de Teresa Pascual la poeta Neus Aguado que, entre altres coses, va dir que “som davant una poesia reflexiva en el seu vessant filosòfic. Alguns dels seus poemes poden arribar a sorprendre per l’obscuritat i la lucidesa més descarnada… La poesia de Teresa Pascual és una poesia on trobem versos sobre les coses que importen i que proporcionen la catarsi consegüent”. Abans de donar pas a les paraules de Teresa Pascual es projectà un interessant documental sobre la seva vida que es pot trobar fàcilment a YouTube.

Clogué l’acte la presidenta de l’AELC, Bel Olid, que recordà que enguany l’associació celebrarà el 40è aniversari “amb plena consciència del camí que ja hem fet” i tot afirmant que “amb la força de les arrels, mirem cap al futur”.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 27-06-2017)

 

Publicat dins de Dietari | Deixa un comentari

Jordi Pàmias, XVII Premi Jaume Fuster

Jordi Pàmias i Grau (Guissona, la Sagarra, 1938) ha estat guardonat amb el XVII Premi Jaume Fuster que atorga anualment l’AELC en reconeixement a la trajectòria literària d’un autor. Pàmies és una de les veus més representatives de la poesia catalana. (Foto: Carme Esteve)

El passat 29 de maig el poeta Jordi Pàmias rebia, en acte públic celebrat a l’Ateneu de Barcelona, el XVII Premi Jaume Fuster que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana a la trajectòria literària d’un autor. D’aquest premi ja he tingut ocasió de parlar-ne en aquesta secció i només recordaré que són els propis socis de l’AELC els qui trien l’escriptor guardonat mitjançant dues rondes de votacions. En una primera volta els socis proposen els noms dels autors de forma lliure, i en la segona elegeixen el guanyador d’entre els tres escriptors que han rebut més vots de tots els proposats. Aquest sistema garanteix unes votacions obertes i gens mediatitzades per a un premi que només té caràcter honorífic però que representa el reconeixement dels companys d’ofici a tota una carrera literària i que, per tant, és valuós per la seva significació.

Jordi Pàmias va estudiar Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i, entre altres, va exercir durant trenta anys de professor de Llengua i Literatura espanyoles a l’institut masculí de Lleida que, a partir de 1978 i a iniciativa del mateix Pàmias, durà el nom de Màrius Torres. L’any 1969 es donà a conèixer com a poeta quan va guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit amb l’obra La meva casa, publicada el 1972. A partir d’aquest moment anirà consolidant una carrera literària que el situa entre els poetes imprescindibles en llengua catalana. És autor d’una obra construïda amb constància, escrita minuciosament, d’una gran honestedat i que ha sabut caracteritzar amb un estil propi en què destaca la musicalitat del vers (no debades Pàmias és un gran mozartià), la bellesa expressiva, una riquesa formal netíssima i fonda a la vegada, sentidament humana, propera i amb un llenguatge que té el perfum del paisatge de la Sagarra. Ho expressava així Carles Duarte en l’acte de concessió del premi “la seva és una poesia vehement, humana, feta de fang, blat, cel i aigua; és un mestre en l’arriscat art de fer viure el paisatge amb les paraules”.

L’acta de concessió del premi a Jordi Pàmias assenyalava que “L’excel·lència de la seva obra i la constància l’han convertit en una de les veus més representatives de la poesia catalana i en un referent per a les noves generacions de poetes”. Pàmias ha publicat setze llibres de poesia molts dels quals han obtingut els més destacats guardons en llengua catalana, com el premi Carles Riba, el Vicent Andrés Estellés, Jocs Florals de Barcelona, Ciutat de Palma, Miquel de Palol, Cavall Verd, Premi de la Crítica de poesia catalana i Premi Crítica Serra d’Or entre d’altres. I, a més del Jaume Fuster, el conjunt de la seva trajectòria havia estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi (1999) i amb la Medalla de la Paeria de Lleida al Mèrit Cultural (2013). Té publicada també una obra de teatre i quatre llibres d’assaig.

Qui encara no hagi llegit Jordi Pàmias i vulgui acostar-se a la seva poesia, ho pot fer de manera integral gràcies a la magnífica iniciativa de Pagès Editors de publicar-ne l’obra poètica completa, de la qual han sortit ja sis volums. Jo recomanaria, si m’ho permeteu, començar pel volum V, Terra, mite, àngel, que conté tres poemaris excel·lents de la maduresa del poeta i que a mi em semblen fonamentals en la seva obra: Terra cansada, Narcís i l’altre i La veu de l’àngel que formen una trilogia d’una bellesa serena, fonda, d’una escriptura, com sempre, rigorosa, elegant, austera, on podem trobar els grans temes que el poeta ha tractat en les seves obres. Vegeu, per exemple, el poema “La paraula que salva”:

“Només quan diem tu,
respirem aire fresc. S’ha velat el mirall del nostre jo superb,
s’ha esbatanat la porta de la torre de vori…
Fan nosa els guants. I no duré cap màscara,
en el roig carnaval de les disfresses.
A la platja cansada de les hores,
fitem els ulls de l’altre i descobrim
la gran blavor, nua, del mar”.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 13-06-2017)

Publicat dins de Dietari | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari