Aquest mes de juny es compleixen 10 anys de la mort de Jesús Moncada (Mequinensa, el Baix Cinca, 1941 – Barcelona, 2005). Narrador i traductor, la seva obra recrea amb la força del mite l’antic passat de Mequinensa. És considerat un dels escriptors més importants del seu temps.
Hi ha novel·les que deixen empremta. Novel·les, més tost poques, que passen a formar part de l’imaginari del lector, encara que aquest no les torni a transitar, perquè són capaces de trasbalsar-nos, de posar-nos a l’abast tot un món que desconeixíem o dibuixar-nos, amb excel·lència literària, l’itinerari viu d’uns protagonistes, individuals o corals, que l’autor ha sabut traçar amb mà de mestre. Una d’aquestes novel·les ha estat, en el meu cas, Camí de sirga de Jesús Moncada. La vaig llegir fa anys i si encara no hi he tornat és només, per dir-ho en paraules d’Ausiàs Marc, perquè “la vida és breu e l’art se mostra llonga”. I tanmateix encara tenc present la fascinació que em despertà la recreació, tan precisa i vívida, d’aquell món desaparegut de la mineria del carbó i la navegació fluvial i d’aquella Mequinensa que va ser engolida per les aigües de l’Ebre amb la construcció del pantà de Riba-roja.
Avui, la nova Mequinensa es troba situada en l’aiguabarreig format per l’Ebre, el Segre i el Cinca, però el seu nom continua evocant, amb la força del mite, l’antiga vila descrita per Moncada al llarg de la seva obra narrativa i segueix viva gràcies al poder de la literatura que en manté intacta la memòria i que permet, més que qualsevol llibre d’història, conèixer i reviure tot un món que ja no existeix. Perquè, més enllà de l’espai físic, l’autor ens presenta amb traços inoblidables la plenitud de la geografia humana, les històries de la gent i una forma de vida que, com l’antiga Mequinensa, forma ja part del passat.
Jesús Moncada, a més, ens ofereix el coneixement del lèxic de la navegació fluvial i del transport de mercaderies a través de l’Ebre, un lèxic que va quedar en la memòria dels antics habitants de Mequinensa i que es fixa, testimoni d’una època de bonança econòmica per a la vila, en les pàgines inoblidables de les novel·les i les narracions de l’escriptor, on trobam també algunes característiques del català de la Franja que el cretinisme polític actual ha desposseït oficialment del seu nom per convertir-lo en unes vulgars i despectives sigles amb la voluntat de tractar la llengua catalana de la zona com un patuès sense prestigi. Respecte a aquesta qüestió serà interessant recollir la resposta de Moncada a una pregunta de Josep Muñoz en una entrevista a l’Avenç l’any 2004 en què aquest li pregunta si a l’època d’estudiant a Saragossa va tenir cap conflicte per parlar en català. Diu Moncada: “Sí, hi ha un anticatalanisme visceral, que, avui, malgrat el canvi d’actitud d’una minoria d’aragonesos sobre el tema del català a la Franja de Ponent, encara perdura.” Poc s’hauria pensat que 20 anys després s’arribés on s’ha arribat ara.
Camí de sirga (1988) va ser rebuda pels lectors i la crítica amb entusiasme com una de les novel·les més importants de la nova narrativa catalana i va ser guardonada amb els premis Joan Creixells, Fundació Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell, Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d’Or. Després vindria la novel·la La galeria de les estàtues (1992) on Mequinensa queda en un segon terme i pren més protagonisme la ciutat de Torrelloba, capital de província, inspirada en Saragossa. La darrera novel·la publicada per l’autor, va ser Estremida memòria (1997) que recull la història de l’afusellament d’uns bandolers de Mequinensa al propi poble a partir del qual crea un complex entramat on, mitjançant una prosa que flueix i enganxa el lector, Moncada demostra el domini assolit en les tècniques i els tempos narratius. A més de les novel·les que he citat, Moncada és també autor de narrativa curta, com Històries de la mà esquerra i altres narracions (1981) o Calaveres atònites (1999), entre d’altres. Les seves obres han estat traduïdes a llengües tan diverses com l’alemany, francès, castellà, hebreu, eslovac, danès, japonès, rus, vietnamita, etc. i ha rebut els més importants premis de la literatura catalana.
L’illa inaudita (Diari Menorca, 09-06-2015)
Quadern del turó 