Enguany se celebra el 750è centenari del naixement de Ramon Muntaner (Peralada, 1265 – Eivissa, 1336). És autor d’una de les quatre grans cròniques medievals, la més personal i la que abasta un període més llarg. La il•lustració representa Ramon Muntaner escrivint la “Crònica”.
Tot just passada la diada de Sant Antoni, és potser el millor moment per recordar la celebració del 750è aniversari del naixement de Ramon Muntaner, atès que a la seva Crònica es detalla la conquesta de l’illa en l’operació militar comandada pel rei Alfons III. Segurament és prou conegut el fragment que narra l’arribada de la nau reial a l’illa Conillera (a partir d’aleshores illa del Rei), després que el seu estol fos dispersat per una forta tempesta: «E lo senyor rei, ab les galees, estava escala en terra, la illa dels Conills. E la fortuna aquella durà ben vuit jorns, que anc null hom dels seus no hi poc atendre; e aprés abonançaà’s lo temps, e adés venia una galea al port de Maó, e adés dues, e adés tres, qui una nau, qui dues, e tuit atenien així com podien». O el que es refereix a la ciutat de Maó. «E con açò fo ordonat, lo senyor rei ordonà que e’l port de Maó se feés una vila ben muradada, e jaquí procurador en la illa En Pere de Llibià, un honrat ciutadà de València, e donà-li tot poder que pogués tota la illa donar a pobladors, e que de bona gent poblàs la Illa. E així ho féu segurament, que així és poblada la illa de Menorca de bona gent de catalans, con negun lloc pot ésser bé poblat».
Muntaner havia nascut a la vila empordanesa de Peralada l’any 1265. Als nou anys tingué l’oportunitat de conèixer de prop els reis Jaume I el Conqueridor i Alfons X el Savi que havien posat junts a l’alberg del seu pare Joan Muntaner. Aquest fet el degué marcar fortament, ja que després va ser un fervent admirador de la reialesa i en especial del llinatge del casal de Barcelona. Martí de Riquer ho explica així a la seva monumental Història de la literatura catalana: «El llinatge dels comtes de Barcelona constitueix, per a Muntaner, una unitat que en res no trenca el fet que, ensems, un príncep sigui rei d’Aragó, un altre de Mallorca i un altre de Sicília, mentre tots tres pertanyin al casal d’Aragó. Que no hi hagi discòrdia entre ells, aconsella a Alfons al Benigne, i que recordin “l’eximpli de la mata de jonc”».
Als deu anys, Ramon Muntaner ja acompanyà Pere el Gran a París en una entrevista amb el rei Felip l’Ardit de França. El 1285 la vila de Peralada és destruïda per les tropes franceses i a partir d’aquell moment Muntaner ja no hi tornarà. Durant uns anys no se’n sap gaire cosa, encara que sembla que acompanyà l’almirall Roger de Llúria. Després participà a la conquesta de Menorca i, entre 1287 i 1300, es féu ciutadà de Mallorca. L’any 1301 va ser enviat a la defensa de Messina, a Sicília, i posteriorment s’embarcà cap a Orient a les ordres de Roger de Flor. El 1309 demanà permís per tornar a Catalunya a fi de casar-se amb una dama de València a qui deu anys enrere havia donat paraula de matrimoni. Just abans del casament, és enviat pel rei a l’illa de Djerba, al nord d’Àfrica, de la qual és nomenat capità. Casat el mateix any, va viure a Djerba amb la seva família fins al 1315. L’any 1325, Ramon Muntaner comença a redactar la Crònica a la seva alqueria a l’Horta de València. L’any 1332 torna a Mallorca per servir el nou rei Jaume III, que ell mateix havia traslladat de Catània a Perpinyà quan Jaume era un infant de 4 mesos. Muntaner va morir a Eivissa l’any 1336.
La Crònica és escrita en un estil vivíssim, amb constants interpel·lacions al lector – o millor dit als que n’havien d’escoltar la lectura – en especial a través de la fórmula “Què us diré”. El gran amor a la terra, a la dinastia, a la llengua catalana i l’afinat sentit polític de Muntaner es posen de manifest en tot moment al llarg del seu relat i de les quatre grans cròniques és la més personal i la que millor domina l’art de la narració. Així ho escrivia Antoni Comas: «Ramon Muntaner té el do de la narració, com el tingué Ramon Llull i com el tindran després l’autor del Curial e Güelfa i Joanot Martorell. Poques vegades una obra ha estat escrita amb tant d’entusiasme com Muntaner escriví la seva Crònica»
La Crònica de Ramon Muntaner no té només el valor de document històric, sinó que constitueix un monument literari de la nostra llengua que sempre és un plaer rellegir.
L’illa inaudita (Diari Menorca, 20-01-2015)
Quadern del turó 