En la mort del poeta Carles Miralles

El passat 29 de gener moria Carles Miralles i Solà (Barcelona, 1944 – 2015). Poeta, humanista, filòleg, traductor i estudiós de la literatura. A més de la seva poesia, Miralles ens ha deixat una important obra assagística sobre literatura grega i catalana.

El passat 29 de gener moria Carles Miralles i Solà (Barcelona, 1944 – 2015). Poeta, humanista, filòleg, traductor i estudiós de la literatura. A més de la seva poesia, Miralles ens ha deixat una important obra assagística sobre literatura grega i catalana.

Vaig tenir l’ocasió i el plaer d’escoltar del Dr. Miralles en una excel·lentíssima conferència a l’Ateneu de Maó dins el X Curs de Pensament i Cultura Clàssica, el març del 2011, titulada “El dolor i la bellesa. Sobre allò tràgic” que ens féu passar l’hora en una alenada i que m’estimulà a capbussar una altra vegada en el poder dels seus versos. El 2010 havia rebut el Premi de la Crítica Literària que concedeix l’Associació Espanyola de Crítics Literaris en la categoria de llengua catalana per l’obra L’ombra dels dies roja, un poemari que m’havia commogut profundament per la seva descripció de l’home actual envoltat de guerres que coneixem o desconeixem i enfrontat a un món d’especulació, d’odis, de consum irracional i de misèria: “Ets pedra rebutjada, tu, i hauries / volgut acabar al cim del carener? / Guerres i guerres i la fam i l’ombra / dels dies roja a la paret de l’odi”.

Carles Miralles, a més de poeta, traductor i autor de crítica literària, era un savi, un humanista com n’hi queden pocs, especialitzat en llengua i cultura gregues de les quals havia traduït al català Xenofont, Heròdot, Seferis, Plató i Aristòtil, a més d’escriure obres d’assaig com Homer (Empúries, 2005), un valuós llibre per al lector actual a l’hora de llegir les epopeies homèriques. Miralles havia estat catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, de la qual va ser vicerector en el període 1981-1986. Durant quatre anys va ser secretari de l’Institut d’Estudis Catalans i durant tretze president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics. El setembre del 2014, després d’haver patit un ictus el mes d’abril, la Universitat de Barcelona li va retre un homenatge amb motiu de la seva jubilació.

Miralles va començar a publicar l’obra poètica amb el llibre La terra humida, el 1965. Setze anys després publicaria el segon, Camí dels arbres i de tu. Per fi la tortuga (1981). Després van venir dos llibres de maduresa fonamentals: La mà de l’arquer (Columna, 1990) – que seria guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Catalana de poesia – i La ciutat dels plàtans (Quaderns crema, 1995). Els quatre poemaris van ser aplegats l’any 2002 en el volum D’aspra dolcesa (Proa). El darrer llibre va ser L’ombra dels dies roja al qual ja m’he referit. A més, és autor d’un llibre de relats, Escrit a la finestra (1998), i d’importants estudis sobre literatura, així com de nombrosos articles periodístics, alguns dels quals va aplegar al llibre Sota el signe del fènix (Lleonard Muntaner, 2008) un conjunt d’assaigs breus sobre literatura i cultura contemporànies.

La dedicació fonamental per a Miralles va ser la poesia. David Castillo ho expressava així a l’Avui “L’activitat, però, que Miralles va considerar prioritària va ser la poesia, i era el genèric amb què es presentava. De fet, tot girava al voltant de la poesia: l’obra creativa, però també la docència, l’erudició i, fins i tot, la vida.” Jo recomanaria a qui vulgui acostar-se per primera vegada a la poesia d’escriptura elegant, minuciosa, humaníssima i d’un gran respecte per la llengua, de Carles Miralles que comenci per l’antologia No me n’he anat (Edicions 62, 2007). Es tracta d’una tria de 87 poemes realitzada per nou lectors de la seva obra que, a més, exposen les valoracions de la seva tria personal i n’ofereixen, per tant, una molt bona visió de conjunt. Entre aquests, podem citar David Castillo, Jordi Cornudella, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Àlex Susanna, etc.

Acabaré amb els versos del poeta, extrets també de L’ombra dels dies roja: “Prou hi ha sembrats enllà del buit a l’illa, / i pa i vi, amb els dits plens de terra / humida i gràvida, i hi ha el desig / arran d’herba i sota els núvols amar / i conèixer i mirar / els altres homes sempre als ulls.”

L’illa inaudita (Diari Menorca, 03-02-2015)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s