Joan F. López Casasnovas. La poesia de la Festa

Joan F. López Casasnovas, poeta, lingüista, estudiós de la literatura i la cultura popular, acaba de publicar, en autoedició, el poemari “Caragol dels jorns” que té com a referent les festes de Sant Joan de Ciutadella. El llibre es presenta amb una bella portada de Mercè Orleans.

Joan F. López Casasnovas, poeta, lingüista, estudiós de la literatura i la cultura popular, acaba de publicar, en autoedició, el poemari “Caragol dels jorns” que té com a referent les festes de Sant Joan de Ciutadella. El llibre es presenta amb una bella portada de Mercè Orleans.

Després d’uns anys sense publicar poesia, Joan F. López Casasnovas ens ofereix, fruit de l’esplèndida maduresa de la veu poètica, el bell poemari Caragols dels jorns escrit sobre el rerefons i els elements simbòlics de les festes de Sant Joan amb una gran riquesa de recursos i amb una esplèndida adequació formal al batec de l’arrel popular, amb una penetrant mirada a la veritat i al significat profund que donen sentit i plenitud a la tradició. Així s’aixeca el cant des de l’amor a la terra i l’esperit que inspira la festa, des de la dignitat de la cultura i de la llengua pròpies.

El llibre s’inicia amb un bell canta a la “mare terra, mare mar” els dos elements que formen la natura de l’illa, el lloc on pertanyem, la substància que ha modelat el caràcter d’un poble i d’unes tradicions. El poeta, que sent l’enyor del temps passat, demana el retorn imprescindible de la memòria, aquell do que un poble no hauria de perdre mai “Torna’m, Mareterra – Maremar / la natura del temps, la memòria dels dies, / perquè durant molts hiverns de fredor i de salpluig / he oblidat les màgiques virtuts de les herbes”.

El recorregut per la festa s’inicia amb la presència dels rituals a l’entorn del solstici d’estiu que s’havien mantingut vius des de l’antigor. El poeta parla de la màgia de les herbes remeieres, els encanteris i filtres, el poder que se’ls atribuïa: “Hajats miracles que fan / les herbes de Sant Joan”. Costums avui oblidats però que es perden en la nit del temps i que recorren aquests versos, perfumats com les herbes per les llegendes i el cançoner tradicional, i que llueixen en unes àgils estrofes de gust popular. És la nit màgica de sant Joan que viuran els caixers de sa Qualcada enmig dels crits i l’alegria.

En el cant a la festa s’expressa també l’amor profund del poeta cap a la seva terra i la seva gent i per açò mateix és a vegades un cant que s’omple de neguit o de dolor, que aixeca el seu clam o es fa reivindicatiu i empra les paraules com pedres de cantells esmolats. Així, enfront dels que voldrien fer-nos perdre llengua, memòria i personalitat, el versos poderosos de Joan López: “Posau-li al cel lliure floc / amb demble vindicatiu: / sobre un fons d’aurífer groc / quatre solcs de sang d’un riu / que s’endugui l’enderroc / d’un poble massa anys esquiu”.

Els poemes transiten pels diferents elements de la festa, des de s’Homo des be als jocs des Pla, de les avellanes buides al darrer toc de fabiol, amb la incorporació de lèxic i expressions pròpies de Sant Joan que López Casasnovas sap combinar amb intel·ligència, eficàcia i mestria. Podria parlar de molts d’aquest poemes que tenen el poder de commoure’ns, però em referiré als versos colpidors de “Missa de caixers”, on el poeta reflexiona sobre la condició dels pagesos menorquins i del qual va dir un altre poeta ciutadellenc, Bep Joan Casasnovas, en presentar del llibre: “És un poema extraordinari. Són, sens dubte, versos com filagarses d’una veritat esquinçada, com renclins balders d’una realitat que no voldríem, però que ell sap dir i sap escriure”. Aquest poema el podem relacionar amb el titulat “Cowboy de mitjanit”. En tots dos casos es tracta d’una reflexió que podríem dur més enllà i que convit el lector d’aquestes línies a descobrir.

Joan López, que aleshores signava amb el pseudònim Pere Xerxa, ja havia publicat fa més de trenta anys un altre poemari, Galops i Glops, que tenia com a referent les festes de Sant Joan, però aquella era una altra època i unes altres les circumstàncies i el pas del temps, aquest inapel·lable caragol dels jorns, es fa present en el nou poemari en la desaparició d’amics o la destrucció de tantes coses, en la presència de la mort que ens passa a prop i en el “mai que no perdona”, en el deix indefugible d’una certa nostàlgia i en la veu més reflexiva i asserenada del poeta. Un llibre que a més d’aportar-vos el plaer de la lectura us convidarà a reflexionar.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 17-06-2014)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Joan F. López Casasnovas. La poesia de la Festa

  1. Bep Joan ha dit:

    L’has clavat Pere! Crec que hem intuït el mateix d’aquesta llibre que és una gran aportació a la festa i a la poesia.

    • peregomila ha dit:

      Gràcies Bep Joan! La millor prova d’açò és que el poemari te la capacitat d’emocionar tant els que coneixen i viuen la festa com els que no la coneixen.
      La teva presentació em va agradar molt, és molt penetrant i ben estructurada. Llàstima de no haver pogut acompanyar-vos-hi.

  2. “Els poemes transiten pels diferents elements de la festa”, efectivament. I, a amb els anys, nosaltres també aprenem a transitar per la festa d’una manera diferent de com ho fèiem quan el cos ens permetia més estralls que ara. Passejar per Sant Joan amb aquests poemes als llavis serà un gustàs!

    • peregomila ha dit:

      Gràcies Miquel. En efecte, amb els anys canvia la manera de viure la festa, però a la vegada la plenitud i penetració d’aquest poemari segurament només es pot aconseguir amb l’edat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s