Jaume Pérez Montaner. Premi Jaume Fuster a la seva trajectòria.

Jaume Pérez Montaner (L’alfàs del Pi, Marina Baixa, 1993) ha estat guardonat fa poc amb el premi Jaume Fuster a la trajectòria literària d’un autor. Pérez Montaner és poeta i assagista i va exercir de professor de literatura a la Universitat de València.

Jaume Pérez Montaner (L’alfàs del Pi, Marina Baixa, 1993) ha estat guardonat fa poc amb el premi Jaume Fuster a la trajectòria literària d’un autor. Pérez Montaner és poeta i assagista i va exercir de professor de literatura a la Universitat de València.

El premi Jaume Fuster que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana es va fundar el 2001 en memòria d’aquest escriptor que va morir prematurament al 53 anys, el 1998, després d’haver deixat una notable obra amb una clara voluntat d’arribar al màxim de públic possible. Va ser també un gran activista cultural, fundador i primer secretari de l’AELC que va presidir des del 1995 fins al seu traspàs. Els premis que duen el seu nom s’atorguen a tota la trajectòria literària d’un autor i té un caràcter únicament honorífic, però molt significatiu perquè el veredicte sorgeix d’entre tots els associats a través de dues rondes de votacions. La primera ronda és oberta, sense candidats, de manera que cada escriptor proposa un nom. A la segona ronda es vota un nom d’entre els tres més votats a la primera. Han obtingut el premi, entre d’altres, Jesús Moncada, Quin Monzó, Maria Antònia Oliver, Jaume Cabré, Joan F. Mira, Maria Barbal, Emili Teixidor o Isabel-Clara Simó.

Jaume Pérez Montaner va cursar els estudis de batxillerat a Alcoi on va conèixer Joan Fuster, les obres del qual el marcarien de manera significativa. L’any 1961 comença els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de València, on entra en contacte amb Eliseu Climent i altres companys com el sociolingüista Lluís Vicent Aracil o el novel·lista Joan F. Mira. El 1962 és detingut per la policia per haver repartit propaganda en solidaritat amb els miners asturians en vaga i coneix la duresa de la repressió franquista quan és condemnat per un tribunal militar. Va passar 15 mesos a diverses presons (València, Carabanchel i Cáceres) fins que li arribà un indult amb motiu de la mort de Joan XXIII. Aquest fet no li impedí de continuar els estudis i acabà la carrera l’any 1967, sense que la repressió aconseguís aturar el seu activisme.

Impedit d’exercir de professor en un institut a causa dels seus antecedents polítics, va optar per anar-se’n als Estats Units i el 1968 va començar a fer classes al Queens College de Nova York. Durant l’estada americana va impartir classes a les universitats de Pennsylvania i Portland fins que tornà definitivament a València l’any 1977. A principis de la dècada dels 70 va conèixer el poeta Vicent Andrés Estellés que, juntament amb Joan Fuster, serà el segon gran referent per a Pérez Montaner. A la dècada dels 80 es convertí ja en un nom de referència de la cultura catalana al País Valencià. Va demostrar també una gran eficàcia en la gestió durant els 8 anys va ser president de l’AELC.

L’obra poètica publicada s’inicià amb el llibre Adveniment de l’odi el 1976, al qual han seguit 12 poemaris més, el darrer La casa buida publicat fa poc per Bromera, havia obtingut el premi Vicent Andrés Estellés l’any 2013. A part d’aquest premi ha obtingut altres importants reconeixements a la seva obra, com el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en dues ocasions (Màscares, 1983 i Solatge, 2010), el Premi dels Escriptors Valencians (Fronteres, 1995) o el premi Ausiàs March de poesia (L’oblit, 1994). Completa la seva activitat com a escriptor amb una destacada obra de crítica literària i d’assaig, principalment a l’entorn de la poesia de Vicent Andrés Estellés i Ausiàs March. Va ser l’introductor d’Andés Estellés en el món de parla anglesa durant la seva estada americana.

En una entrevista a “Serra d’Or” el 2013 el periodista Francesc Viadel qualificava Pérez Montaner de “poeta dels sentits, poeta del combat” i, en efecte, en la seva obra d’una notable varietat expressiva, de fonda reflexió entorn dels grans temes que sempre han preocupat l’home, no hi ha mancant mai la presència d’una dimensió cívica o col•lectiva, ni la profunditat que manifesten aquest versos de L’oblit: “Qui no ha begut la suor de les mans renegrides / mai no serà dels nostres. / Qui no ha sentit la fredor de la desfeta / no podrà dir-se humà.”

L’illa inaudita (Diari Menorca, 01-07-2014)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s