Ponç Pons. La força expressiva de l’aforisme

Acaba de sortir publicat en la col•lecció Poesia dels Quaderns Crema El rastre blau de les formigues de Ponç Pons. Un llibre d’aforismes d’una gran força expressiva, eficàcia i claredat, en què el poeta ens fa partícips del seu pensament vitalista i la seva passió per la literatura.

Acaba de sortir publicat en la col•lecció Poesia dels Quaderns Crema El rastre blau de les formigues de Ponç Pons. Un llibre d’aforismes d’una gran força expressiva, eficàcia i claredat, en què el poeta ens fa partícips del seu pensament vitalista i la seva passió per la literatura.

Potser una de les frases que millor poden donar fe de la personalitat de Ponç Pons la va escriure ell mateix en un conegut vers del poemari Estigma: “no puc ésser ni sóc més que literatura” en tant que defineix la intel·ligent passió, la completa entrega, l’exigent ambició amb que l’escriptor menorquí entén i basteix la seva obra. Una obra de primer ordre que abasta, des de la seva essencialitat de poeta i amb el màxim rigor i qualitat, els diferents gèneres literaris en la construcció d’un corpus d’una gran coherència en el qual cap forma d’expressió de l’escriptura no és aliena a l’impuls creatiu, a la germinació de la paraula escrita de Pons.

En el llibre que sota el suggerent títol El rastre blau de les formigues acaba de ser publicat per Quaderns Crema, l’expressió literària de Ponç Pons pren la forma breu i essencial de l’aforisme i ho fa en un llenguatge d’una gran pulcritud i claredat, cuinat a foc lent, revisat de manera minuciosa per aconseguir la màxima precisió i que res no sigui sobrer en el fluir compassat d’aquesta obra fruit de la reflexió i de l’enorme bagatge cultural i literari de l’autor, de la seva fonda humanitat. Illòman, amant de la natura, el poeta ens ofereix des del seu Walden menorquí, la tranquil·la cabana de sa Figuera Verda, un llibre que convida a una lectura lenta i plaent, a la pausa inevitable per meditar el sentit i la intensitat de les paraules que, en la seva bellesa expressiva, conformen aquests pensaments, notes i aforismes.

Els lectors de la revista S’Ull de Sol havíem tingut ocasió, ja fa uns mesos, de llegir una primícia d’aquest conjunt ara transformat en un magnífic llibre on el pensament de l’autor se’ns revela en aquest gènere breu, essencial, que el mateix Pons relaciona amb l’haiku de la poesia japonesa –una estrofa extremadament concisa i breu de l’expressió poètica–, i ens fa partícips del seu amor per la literatura i els grans escriptors i pensadors de tots els temps. I és que l’aforisme, gènere essencialment literari, transita pels camins fronterers entre la poesia i la filosofia a la recerca de la veritat de l’autor a través de la forma més precisa i acurada en l’expressió lingüística.

En El rastre blau de les formigues, un volum amb una bella i significativa coberta de Llorenç Pons Moll, el poeta ens ofereix, lúcides, incisives, humanament llibertàries, tendres, fermes o afinadament iròniques, les seves reflexions i notes que, sense mancar-hi la crítica quan és necessari, ens parlen de literatura, de Menorca i de la natura, de la nostra llengua catalana tan maltractada, de música i cinema, de Déu i de l’home, del goig d’una vida senzilla, de l’honestedat i la bondat, del seu amor cap a l’illa i del bagatge dels llibres i la cultura, del refugi obert al món de sa Figuera Verda. Ens parla –a vegades els interpel·la o hi dialoga– dels grans autors de la literatura i la filosofia: Spinoza, Wittgenstein, Thoreau, Eliot, Steiner, Txékhov, Giono, Schopenhauer, Valéry, Marx , Camus, Kafavis, Goethe, Rulfo, Seferis, Pessoa etc. i, en el seu minuciós treball amb la llengua, compon, com en el cas d’escriviure, potents paraules com lletrasabiüt, envejaferit, litenatura o filosovida.

Són molts els aforismes que m’hauria agradat citar, però només tindré espai per reproduir-ne dos. El primer, un dels que fan referència a la nostra llengua: “El que em fa mal no és escriure en una llengua minoritària, sinó formar part d’un poble que la menysprea i menysté”. I l’altre, una de les més belles definicions de la poesia que he llegit: “Fer un poema és estructurar musicalment un grup sensible de paraules per crear sentit i veritat.” O encara, i per meditar-hi, “El coneixement omple, la saviesa alleugera”.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 03-06-2014)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Ponç Pons. La força expressiva de l’aforisme

  1. Jordi Carbonell Abelló ha dit:

    Soc barceloni però fa molts anys que entreting el meu lleure a s’illa màgica, els darrers 17 ancorat a Es Murtar, on bado i somnio mentre veig passar nuvols. Ara ja fa uns anys que vaig conèixer l’obra de Poç Pons i les estones que no bado les entretinc llegint els seus textos.

    Admiro el que diu i com ho diu, i especialment el seu menorqui que és el que ratllen els meus veins de la cala. Voldria doncs agrair-li les passejades interiors que em facilita mentre passo tardes sota les mates i els uastres de darrera casa.

    • peregomila ha dit:

      Gràcies Jordi, pel vostre comentari. Em complau saber que llegiu l’obra del nostre admirat Ponç Pons i ell també estarà content de saber-ho. Li passaré les vostres paraules.

      • Jordi Carbonell ha dit:

        Passeu-li. De fet un vei va passar-me la seva adreça d’Alaior però no he gosat molestar-lo! De egur que massa gent ho fa i estic segur que el silenci deu ser-li unbé especialment preuat! Des de Vallvidrera, la meva seu a Barcelona, i des del Murtar us faig arribar els meus millor desitjos de pau i paraules!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s