Jordi Odrí publica el poemari “Antilogia”

Jordi Odrí (Barcelona, 1950) acaba de publicar el poemari “Antilogia. (Petits fracassos)” a l’editorial valenciana Neopàtria. El llibre, amb pròleg de la poeta Margarita Ballester, és un recull de poemes en vers i en prosa que mostra la diversitat creativa de l’autor.

Jordi Odrí (Barcelona, 1950) acaba de publicar el poemari “Antilogia. (Petits fracassos)” a l’editorial valenciana Neopàtria. El llibre, amb pròleg de la poeta Margarita Ballester, és un recull de poemes en vers i en prosa que mostra la diversitat creativa de l’autor.

Jordi Odrí és sobradament conegut a Menorca com autor teatral, actor i director, gràcies a les obres representades a la nostra illa, tant les de creació pròpia com les d’altres autors, especialment amb la companyia Mô Teatre, formada per Matilde Muñiz i ell mateix. Potser per aquest motiu la seva condició de poeta no sigui tan coneguda, però Odrí ja fa molts anys que compagina de manera continuada la dedicació al teatre, en tots els seus vessants, amb l’escriptura de poesia, que ell ha publicat sense pressa ja sigui en el volum Sal al ulls (2013) o el quadern Perdut en el jardí (2005), ja sigui de forma esparsa en obres col·lectives. En aquest sentit sempre ha mostrat una excel·lent disposició a participar amb els seus poemes en projectes col·lectius i causes solidàries o de caràcter reivindicatiu.

Qui hagi seguit les representacions de les obres teatrals escrites per Jordi Odrí, haurà pogut comprovar que sempre presenten qualque moment de lirisme o de tensió poètica, atès que en l’acte creatiu no és estrany que hi hagi elements que s’interrelacionin entre les dues formes d’expressió artística, nascudes, al cap i a la fi, de l’amor per la paraula i el treball amb la llengua, com es posa de manifest a Antilogia. El llibre és un recull de poemes d’èpoques i estils diferents, tant en vers com en prosa, que l’autor ha titulat d’aquesta manera a partir de la paraula ‘antologia’ i el prefix ‘anti’ tal com explica en el pròleg: “Això és, també, una antologia (en el sentit de recull), però com que a moments està escrita contra mi i té poca lògica, quasi em va sortir de la boca, sense voler, Antilogia.” És possible que en aquest cas sigui un joc del subconscient, però jo hi veig la capacitat que té tot poeta de crear paraules noves, d’eixamplar l’expressivitat dels mots dotant-los de nous significats o d’estendre’n els camps semàntics gràcies a les imatges, les metàfores o les associacions de conceptes diferents a fi de crear nous sentits, d’intensificar l’expressivitat de la llengua i, per què no?, de crear bellesa.

portada_antilogiaQue Antilogia sigui un recull de poemes i no un llibre unitari, no manca cap mèrit al poemari. Aquesta és una de les possibilitats que brinden les edicions de poesia i que trobam en la majoria de poetes. L’autor ens brinda aquí una mostra de les seves capacitats creatives i de treball amb la llengua mitjançant la mirada poètica i la imaginació. En el pròleg, magnífic i en una original forma dialogada, Margarita Ballester escriu: “En aquesta antilogia has recorregut una forma de viure, de riure, de mirar, de pensar i d’estimar”. I és així que Jordi Odrí ens brinda aquest recorregut des de l’experiència vital del poeta i del món que l’envolta transfigurat per una mirada atenta i a punt per captar la matèria que la vida ens ofereix.

Antilogia està estructurada en quatre parts. La primera és escrita en vers, mentre que les altres estan constituïdes sobretot per poemes en prosa, que en alguns textos se situen en un terreny fronterer entre el microrelat, l’aforisme i el conte breu. Quant a la forma, Odrí utilitza el vers lliure, però sense descuidar-ne el ritme, la cadència, gràcies, entre altres coses, als encavalcaments o a les rimes internes. Alguns poemes tenen un marcat caràcter oral –una característica de la poesia més actual– i no hi manquen la creació d’associacions entre paraules i sons de les quals poden sorgir imatges inèdites, pulsions agosarades. Les altres parts, amb una majoritària presència del poema en prosa, es titulen “Entreson” (poemes escrits entre el somni i la vigília) “Impressions” i “Cròniques de l’home cremallera”.

La llibertat creativa que es manifesta en la diversitat del llibre es fa evident també en l’ús de la llengua, d’estil planer i que quan convé pot recórrer a l’expressió més col·loquial. Molt remarcable és l’ús intel·ligent de la ironia, i en Jordi n’és un mestre, tan pròpia de la poesia contemporània, que el poeta sap alternar amb la tendresa, l’humor, la compassió.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 15-11-2016)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s