Versos per la llengua. L’expressió col·lectiva

L’editorial Arrela de Maó, una iniciativa d’Ariadna Ferrer i Guillem Alfocea, acaba de publicar “Versos per la llengua”, un poemari que conté cinquanta-una veus poètiques de Menorca i representa l’esplèndid inici d’una col•lecció de poesia, Anvers, amb vocació de continuïtat i de servei als nostres poetes. Durant l’estiu se succeiran diferents recitals com a presentació del llibre, el primer dels quals serà dia 17 de juliol al bar La Margarete de Ciutadella a les 21.30 h.

Acaba de publicar-se el poemari Versos per la llengua. Cinquanta-una veus poètiques de Menorca amb què l’Editorial Arrela enceta la seva col·lecció de poesia Anvers, una iniciativa lloable i coratjosa que omplirà la important mancança que en aquesta matèria teníem a Menorca. Publicar poesia a l’illa només havia estat possible gràcies als quaderns Xibau que, a partir de l’any 1988 serien inclosos dins les col·leccions de l’IME i que avui han sofert l’aturada que afecta les publicacions institucionals. Cap editorial no s’havia interessat a crear una col·lecció dedicada als poetes actuals a pesar del creixent nombre d’autors i de propostes que sorgeixen en el nostre panorama literari. És, idò, digne de tot elogi i agraïment que els companys d’Arrela emprenguin aquesta aventura en temps adversos i que ho facin amb la il·lusió i l’energia que hi han posat, convençuts, n’estic segur, que més enllà dels modestos guanys que pugui deixar aquesta activitat empresarial hi ha la voluntat de servei a tota una generació de veus joves i l’amor a la poesia, a la paraula essencial i insubornable que s’expressa amb tota la riquesa de la nostra llengua.

Em sembla molt oportú que Arrela hagi volgut iniciar aquesta col·lecció amb un poemari col·lectiu dedicat a la llengua. Per una banda, aquest exemplar fundacional exemplifica de manera esplèndida el panorama de la poesia menorquina actual a través de les diverses generacions d’autors que trobareu a les seves pàgines i, de l’altra, constitueix tot un manifest, valuós i diria que impressionant, en defensa de la nostra dignitat lingüística. Arrela, a més a més, ha volgut mostrar de forma generosa la seva solidaritat en destinar 1 euro de les vendes del poemari a Acció Cultural i un altre euro a Illanvers com ajuda a una entitat que treballa a favor de la nostra llengua i al festival que cada estiu brinda l’oportunitat d’escoltar, de viva veu, els poetes de la nostra illa. Un gest que els hem d’agrair i que diu molt de la seva vocació de servei.

Versos per la llengua s’obre amb un magnífic pròleg de Miquel Àngel Maria, que és de lectura obligada, i es tanca amb una nota dels editors en què expliquen la gestació i les intencions del poemari. A l’epíleg, hi trobam interessants reflexions com la d’aquest fragment que em sembla oportú citar: “La dificultat del moment, el patiment causat per tants motius, ens mena, més i tot en aquesta situació, a cercar i apropar-nos a la poesia, a l’expressió íntegra i plena que tradicionalment ha suggerit, a l’aspiració del guany social que sempre ha evocat.”

A Versos per la llengua trobareu des dels poetes que tenen més de 80 anys als joves que han començat a emprendre el difícil, compromès, estimulant camí de la creació poètica. Autors que han anat construint la seva obra al llarg del temps i veus recuperades després d’etapes de silenci. Poemes també dels amics que estimàvem i ens deixaren tan prest: Miquel Vanrell, Francesc Calvet i Àngel Mifsud. Justament és a la memòria de Mifsud que els editors dediquen el llibre i diferents autors el seu poema, prova evident de la petja inesborrable que ha deixat el seu mestratge, la seva persona, la seva obra.

El poemari presenta, com no podia ser d’altra manera, una gran diversitat d’estils, temàtiques i formes. Des de la poesia formalment més clàssica a l’experimentació textual, des de la més volguda essencialitat a l’exuberància verbal, des del registre més col·loquial a l’ús de les formes més cultes i a les referències literàries o l’intertextualitat. És el reflex de la diversitat que presenta la poesia menorquina actual, de l’eclecticisme que comparteix amb tota la poesia contemporània. Hi ha poemes que parlen de la llengua, des de l’expressió més íntima a la denúncia, però també poemes que parlen del patrimoni o el paisatge de Menorca i dels grans temes que sempre ha tocat la poesia, perquè allò que compta és la paraula, la veritat i la profunditat de l’expressió poètica. És el goig, la festa de la paraula. Endinsau-vos, idò, en la lectura de Versos per la llengua, segur que en sortireu reconfortats i commoguts, seduïts per la riquesa i la diversitat que presenta el poemari.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 09-07-2013)