He tingut aquest blog inactiu del maig ençà. Les causes no fan al cas, però al capdavall no puc deixar de sentir un cert astorament quan m’adon dels temps que ha passat, de com hauria de pesar més, en el dia a dia, el compromís que hom adquireix amb si mateix i amb els possibles lectors. Ja és hora, per tant, de retornar als comentaris sobre llibres, tants n’han quedat per ressenyar!, i sobre determinats temes relacionats amb la cultura i, en especial, amb la llengua que pateix avui una situació altament preocupant i demana un esforç sense defalliment per part de tots els parlants que estimen i respecten el català.
No reprendré, però, l’activitat del blog amb el comentari d’un llibre, sinó amb unes paraules sobre l’esdeveniment literari que vam viure el dia 11 amb el lliurament del Premi de Poesia Gumersind Gomila per a Joves convocat per l’Ajuntament de Maó per mitjà de la regidoria de Joventut i Normalització Lingüística, una festa a celebrar i que comença a omplir el buit que malgrat el ric panorama de les lletres illenques patia fins ara Menorca: la manca de premis literaris d’entitat oberts a la participació dels autors de tot el domini lingüístic. En aquest cas es tracta d’un premi per a joves de fins a 35 anys, però esperem que l’exemple estimuli altres iniciatives i que aquesta oferta s’estengui i pugui abastar també altres gèneres.
La cerimònia de lliurament va ser presentada per Jordi Odrí i va comptar amb la participació de Maria Àngels Gornès, magnífica com sempre, que va interpretar tres poemes de Gumersind Gomila Guasteví, sens dubte la millor manera de començar un acte que du el nom del poeta maonès. Després, Ismael Pelegrí, membre del jurat, va fer una intervenció brillant posant de manifest la importància i característiques del premi i, a continuació, Antoni Carrillos, regidor de Joventut i Normalització Lingüística, va explicar la decisió de convocar aquest premi i que fos justament per a joves de fins a 35 anys, així com la satisfacció que sentien des de l’Ajuntament tant per la bona participació com per la qualitat mitjana de les obres. Va remarcar també que el premi neix gràcies al bon moment que viu a la poesia a Menorca i al destacat nombre de poetes amb què compta l’illa. Finalment es llegí l’acta del jurat i es proclamà el nom de l’obra guanyadora: Corpus d’Alba Camarasa, una poeta que està doblement d’enhorabona per aquest guardó i perquè ha guanyat fa poc el Premi de Poesia Vila de Martorell. L’acte s’acabà amb la lectura per part de l’autora de tres poemes de Corpus.
Podem afirmar que la resposta a la convocatòria del premi va ser molt positiva ja que es van rebre 20 originals procedents de tot el domini lingüístic (inclosa naturalment Menorca), cosa que no està gens malament en ser una primera edició. Ho ha facilitat, sens dubte, el rigor i l’impecable respecte a les bones pràctiques que han de guiar els certàmens literaris, ja que l’autor que es presenta a un concurs de poesia més que la pròpia dotació econòmica valora altres característiques que el facin prou atractiu, sobretot que el publiqui una editorial reconeguda amb presència a les més importants fires del llibre i que distribueixi bé a tot el país (llegiu Països Catalans), que les bases siguin rigoroses i que compti amb un jurat competent. El Premi de Poesia per a Joves Gumersind Gomila posseeix totes aquests característiques. L’atractiu de publicar a Adia i de la composició del jurat (Lucia Pietrelli, Ponç Pons i Ismael Pelegrí), juntament amb les bases, podien comptar més que la pròpia dotació econòmica, també prou incentivadora.
Ismael Pelegrí feia una consideracions molt interessants al seu blog de Xalandria en una entrada sobre aquest premi i entre altres coses parlava de la manca en aquests moments d’una editorial menorquina que publiqui poesia i amb possibilitats d’editar el premi tenint en compte les característiques que he apuntat més amunt. És una llàstima certament, i esper i desig que en un futur pròxim Menorca aconsegueixi també tenir el pes que li correspon dins el mercat editorial dels Països Catalans amb un catàleg d’autors de tot el domini lingüístic i una distribució àmplia a tot el territori.
Esper també que el Premi de Poesia per a Joves Gumersind Gomila es consolidi amb força, que creixi encara més amb participació i sobretot que tengui una llarga vida, que no depengui, en definitiva, com tristament hem vist altres vegades, d’alternances polítiques o de criteris mesquins. La ciutat de Maó, Menorca i la seva cultura, la vitalitat que presenta la poesia illenca en llengua pròpia es mereixen aquest premi.
Quadern del turó 
Ha començat molt bé, el premi. Esperem que per molts d’anys el puguem celebrar.