“Alba o posta”, dietari de Jean Serra

“Alba o posta” és el dietari que durant els darrers 15 anys ha escrit el poeta eivissenc Jean Serra (El-Biar, Algèria, 1952), recentment publicat per Edicions Aïllades. L’edició ve acompanyada, com és habitual amb l’autor, d’il·lustracions pròpies.

Els dietaris constitueixen un gènere literari que, en mans dels millors escriptors, ofereixen obres d’un gran interès tant per al coneixement del propi autor com de la societat i la cultura a la qual pertany, sobre les quals reflexiona i aprofundeix amb la seva mirada comprensiva, crítica, valenta, honesta, descarnada si cal, a més, és clar, de delectar-nos

amb una prosa que llegim amb plaer i no sols com a valuós testimoni del temps que li ha tocat de viure.

Pel que fa al nostre àmbit, Sam Abrams en un article publicat al Punt Avui destacava la importància del dietarisme amb aquestes paraules: “En el marc de la literatura catalana moderna i contemporània, els diaris o dietaris, segons com sigui el cas, constitueixen una parcel·la innegable de riquesa, excel·lència i sofisticació cultural que s’ha mantingut al llarg de ben bé un segle.” Fins i tot ara, que sembla que l’interès pel gènere per part d’editors i lectors ha minvat, hem vist publicats excel·lents dietaris, alguns dels quals he tingut ocasió de llegir amb molt de gust i atenció.

Un d’aquests dietaris ha estat Alba o posta de Jean Serra, publicat a Eivissa el mes d’abril per Edicions Aïllades, un llibre constituït per un conjunt de proses magnífiques escrites durant els darrers 15 anys en què el poeta ens parla de la seva vida quotidiana, de la realitat interna i externa, del món i de la literatura, on reflexiona amb tota honestedat sobre les circumstàncies personals i socials, sobre els llibres que més li han interessat, sobre al passeig i la naturalesa i, en l’àmbit més íntim i d’intensa vivència, no puc deixar de comentar, de manera molt especial, la tendresa i l’amor que mostra cap al seu net. I sempre, com és habitual en l’autor, des d’una profunda humanitat i sentit ètic.

Jean Serra, a més de ser un gran poeta, és un excel·lent prosista com ja hem pogut constatar en llibres anteriors, com el memorialístic Obstinada memòria o el bell llibre Camins i llocs on parla de la natura i els paisatges privilegiats d’Eivissa abans que es produís la depredació del territori a l’illa germana. Escriptor incansable, amb una obra de creació constant que ha produït un conjunt molt considerable de llibres, no ha obtingut encara, inexplicablement, el reconeixement que es mereix dins el cànon literari català i els estudis especialitzats. Serra ha viscut bolcat a l’escriptura i en especial a la poesia a la qual ha tornat després d’un temps en què havia cregut que la seva obra poètica era ja completada, perquè en el fons és aquesta la manera que té de viure i comprendre el món.

Les proses del dietari Alba o posta no apareixen datades per deslligar-les, segons comenta Serra, de les contingències temporals, encara que flueixen com en un fil en el temps que lliga tot el conjunt. La passió del poeta per l’escriptura, la necessitat diària d’expressar-se per escrit  de la manera més intensa queda molt ben explicitada en una de les proses del dietari: “La literatura, penso, ha de ser necessària. Ha ser necessària per qui l’escriu. Si l’escriptor no sent la necessitat peremptòria d’esgrafiar les seves paraules sobre el paper, no serà capaç de sentir ni d’expressar les necessitats dels altres. La literatura ha de ser necessària, també, per a qui la llegeix. Per a l’autor i el lector ha de ser una necessitat vital. Quasi biològica”.

D’aquesta necessitat biològica, de la passió de Jean Serra per la paraula poètica, però també per les diferents formes d’expressió literària, sempre amarada d’humanitat, de denúncia de la injustícia i de l’opressió, del rigor i la constància amb què construeix, a pesar de les dificultats físiques, el seu corpus literari, aquest llibre, Alba o posta, n’és un bell exemple.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 3-10-2017)

Anuncis
Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Dit2017 en el Dia Internacional de la Traducció

El dia 30 de setembre, a les 20 h., al Cercle Artístic de Ciutadella i en commemoració del Dia Internacional de la Traducció, els escriptors Ponç Pons i Lluís Servera Sitjar parlaran de la seva tasca com a traductors, exemplificada amb la lectura de fragments de les obres traduïdes.

El 30 de setembre, amb motiu del Dia Internacional de la Traducció, i tal com es fa a la resta del món, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana organitza un seguit d’actes arreu de tot el territori de parla catalana amb l’objectiu de donar més visibilitat als traductors i reivindicar-ne la figura, fins no fa gaire poc visible i poc reconeguda a pesar de ser fonamental per a qualsevol llengua, per a qualsevol cultura. La celebració d’aquest dia fou promoguda l’any 1991 per la Federació Internacional de Traductors que la fixà en la festivitat de Sant Jeroni, primer traductor de la Bíblia al llatí.

A pesar de les nostres dimensions i de tots els condicionants històrics que hem hagut de patir, les traduccions d’autors de la literatura universal a la llengua catalana són d’una quantitat i qualitat admirables i segurament constitueixen un fet excepcional en comparació amb altres cultures semblants a la nostra, tant si es referim a autors actuals com als clàssics de tots els temps –ja voldrien molts disposar d’un fons tan extraordinari de traduccions d’autors grecollatins com el que presenta la col·lecció Bernat Metge. En el cas de les Illes, tot i la manca d’ajuts de les institucions pròpies, són diverses les editorials que publiquen excel·lents traduccions d’autors contemporanis, sovint de la mà d’escriptors illencs que es dediquen també a aquesta tasca. Així, la menorquina editorial Arrela va inaugurar l’any passat la col·lecció Usdefruit amb una cuidada i magnífica traducció de la poeta Nora Albert de l’obra La Terra Santa d’Alda Merini, amb el mèrit afegit que es tracta d’una autora que abans no havia estat mai traduïda al català.

Per altra part, la figura del traductor es veu, justament, cada cop més valorada i el seu nom –que abans sovint era gairebé invisible– figura en un lloc destacat en els llibres que es publiquen i fins i tot hi ha editorials, com la mateixa Arrela, que hi inclouen una breu biografia del traductor. Les reivindicacions del propi gremi, els premis dedicats a la traducció, la comprensió del paper imprescindible d’un bon traductor, o el mateix Dia Internacional de la Traducció han contribuït, tot i que encara no de manera plena, a situar el traductor en el lloc que es mereix.

A Menorca, l’any passat l’AELC va organitzar, per primera vegada a l’illa, un acte amb motiu del Dia Internacional de la Traducció. Enguany també s’ha programat aquesta activitat amb el nom de Dit2017 que se celebrarà el dia 30 a les 20 h. al Cercle Artístic de Ciutadella amb la col·laboració de la Biblioteca Pública de Maó i el programa TalentIB d’Illenc, a càrrec dels poetes Ponç Pons i Lluís Servera Sitjar que parlaran de les traduccions realitzades i ho exemplificaran amb la lectura de diferents poemes traduïts.

Ponç Pons, a més d’una extensa obra creativa de primer ordre, ha realitzat un important i meticulós treball en el camp de la traducció, especialment del portuguès, una cultura que estima i coneix a fons, amb dues obres publicades Quatre poetes portuguesos i Sophia de Mello Breyner-Andresen: Antologia poètica; de l’italià ha publicat la traducció del poemari Dia rere dia de Salvatore Quasimodo. Lluís Servera també compagina la seva obra poètica amb una intensa tasca traductora de l’italià. Ha publicat diverses traduccions, entre les quals La Passió: Via Crucis al Colosseu de Mario Luzi; Mitografies i altres dèries de Pietro Civitareale; El dolor de Giuseppe Ungaretti o Senso de Camillo Boito. Servera, a més a més, és l’impulsor i coordinador de la magnífica plagueta Superna –editada a Mallorca i dedicada íntegrament a la traducció– de la qual hem tractat en aquest mateix espai en un parell d’ocasions.

Serà, per tant, d’un gran interès sentir parlar els dos escriptors de la seva experiència traductora, escoltar-ne els exemples, i poder dialogar amb ells de la tasca sempre apassionant de la traducció.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 19-09-2007)

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Illanvers 2017

La dotzena edició d’Illanvers se celebrarà enguany els dies 4 i 5 d’agost a les 21.30 en el pati de Can Saura (Ciutadella) i en el claustre de Sant Diego (Alaior) respectivament. Com sempre, el recital tindrà la confluència de poesia, música i pintura.

Enguany presentam Illanvers a dos llocs emblemàtics que els menorquins hem recuperat fa poc, després de no poques lluites, vicissituds i incerteses; dos espais amb vocació de cultura que haurien d’estar sempre al servei del poble de Menorca i enfora d’interessos partidistes que en puguin desvirtuar les seves funcions: el Palau Saura-Miret a Ciutadella i el Convent de Sant Diego a Alaior. Ens hi trobarem els dies 4 i 5 d’agost respectivament a les 21.30 amb les novetats que incorporàrem en la passada edició gràcies a la voluntat del conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, de continuar i donar un nou impuls a aquesta festa de la paraula que arriba ja a la dotzena edició i que al llarg d’aquests anys ha ofert un espai d’intercanvi i promoció del magnífic moment que viu la poesia a Menorca i ha contribuït al creixent interès que desperta la seva veu, sobretot quan és el propi autor qui ens comunica, des de la seva particular experiència del caràcter oral de la poesia, els versos que ens arribaran carregats amb l’emoció i la intensitat que el poeta ha volgut transmetre.

Els poetes menorquins convidats en aquesta ocasió són Adelina Gómez, Guillem Benejam, Llucia Palliser i Joel Bagur. De fora de Menorca ens acompanyaran Aina Ferrer Torrens (Inca), Jaume Pons Alorda (Caimari) i Anna Gual (Vilafranca del Penedès). Set poetes que ens faran sentir la paraula viva de la poesia, acompanyats amb la guitarra dels músics Curro González i Andreu Menorca i amb la creació plàstica en viu de l’artista Enric Servera –autor també del cartell i la coberta del llibre–, una complicitat sempre enriquidora que des dels inicis del recital ha caracteritzat Illanvers. Per acabar, retrem homenatge al poeta Josep Palau i Fabre en la veu de l’actor Manel Soldevila que ens recitarà alguns dels poemes més emblemàtics de l’autor. D’aquesta manera Illanvers se suma a l’extens programa d’activitats de l’any Palau i Fabre que començà el passat 21 d’abril i s’estendrà fins el mateix dia de l’any que ve.

Des del primer recital, Illanvers ha tingut sempre un gran interès a facilitar els textos dels poemes recitats al públic assistent. Hem considerat que açò era molt important perquè el recitat d’un poema permet arribar només a una primera aproximació, a un primer contacte que ens podrà emocionar, colpir, interessar, però que no ens permetrà copsar-ne tota la intensitat, tota la riquesa de matisos i significacions que només pot donar-nos-en una relectura atenta. Susanna Rafart en el magnífic i recentment publicat dietari “Dies d’agost” (Curbet Edicions) parla de la poesia com de “la veu endins sense relat” i perquè es tracta d’una veu endins és important que, un cop escoltada, transmesa físicament pel poeta, puguem arribar a gaudir-ne plenament en una posterior lectura.

La importància del poema imprès es feia més evident amb la publicació, a partir de l’any passat, d’un llibre de la col·lecció de poesia Xibau que recull tots els poemes que es poden escoltar en el recital. Es tracta, per tant, d’una edició que ja no pot ser gratuïta –es pot trobar normalment a les llibreries de Menorca–, però que durant el recital es ven a un preu molt econòmic i assequible per a tothom. No cal dir que els assistents a Illanvers que comprin el llibre tindran no només l’ocasió de fer la lectura atenta que es mereixen els poemes, sinó que contribuiran també al manteniment de l’edició i del propi recital. Aquest Quadern de Poesia Xibau ha estat editat per l’IME i la Fundació Rubió Tudurí-Andrómaco. El recital és organitzat pel Departament de Cultura i compta amb la col·laboració d’ILLENC mitjançant el programa TalentIB.

Enguany el fil conductor del recital és “Els exilis”, una realitat sagnant en la història de la humanitat i que per desgràcia encara perdura en els nostres dies. No us el perdeu.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 25-07-2017)

Publicat dins de Dietari | Deixa un comentari

David Vidal i Josep Masanès, dos poemaris

David Vidal (es Migjorn Gran, 1974) i Josep Masanès (Barcelona, 1967) publicaven el passat mes de febrer els llibres de poesia “Paraula umbilical” i “Radiació de fons” respectivament. En tots dos casos, es tracta de la primera obra poètica que publiquen.

Abans del parèntesi de l’estiu m’agradaria parlar de dos llibres de poemes d’autors menorquins publicats el passat mes de febrer que demostren, una vegada més, la vitalitat de la poesia a la nostra illa i la diversitat i l’interès de les propostes que aquesta presenta. Un és Radiació de fons (Pagès editors) de Josep Masanès que obtingué el Premi Benet Ribas de Poesia 2016 en la LII edició dels Premis “Recvull” de Blanes. L’altre, Paraula umbilical (Ed. Cal Siller) de David Vidal, guardonat amb el premi Jacint Verdaguer de Poesia en els XXXVII Premis Literaris de Calldetenes.

David Vidal ha fet una important carrera com a cantautor amb cinc treballs discogràfics publicats des de l’any 2001 i ha obtingut diversos guardons en aquesta faceta. Paraula umbilical és el primer llibre de poemes que publica, una obra que presenta una sòlida maduresa en el tractament del llenguatge, en l’ús de l’analogia, en el desenvolupament metafòric, en el domini de la mètrica. Hi ha un important bagatge adquirit al llarg de la seva trajectòria com a cantautor que es manifesta en tots els aspectes del llibre i, com no, en les reflexions a l’entorn de la memòria, del temps, del desig o l’amor, i de l’expressió de la sensualitat, de la presència de la natura, de la tristesa o el goig. Tot ben travat, com diu Marta Coll-Florit en el pròleg, amb “una intensificació del caràcter corpori del llenguatge, necessària paraula que ens vivifica: paraula umbilical”.

David Vidal, a més de filòleg, és músic –va cursar els estudis de fagot al Conservatori de Música de Menorca– i per tant no és estrany que, en la diversitat de formes mètriques que conté “Paraula umbilical”, una característica destacada sigui la musicalitat del vers, que flueix amb sorprenent naturalitat, o que el tema de la música aparegui, sobretot, en una de les cinc seccions en què es divideix el llibre: “Capseta de música”. Una altra de les seccions –“Els francs desigs de sempre”– és un esplèndid conjunt de tankes impecablement escrites com es pot comprovar en aquest magnífic poema: “És del silenci, / d’on brollen les paraules / més lluminoses. / De l’infinit llenguatge, / obscurs, naixem nosaltres” .

Josep Masanès, resident a Menorca des de l’any 2004, s’ha donat a conèixer com un novel·lista ambiciós i un potent narrador, amb cinc obres publicades després d’haver obtingut diversos guardons literaris. Radiació de fons, la primera obra que publica en el camp de la poesia, és un conjunt de 36 poemes en prosa que, amb un clar caràcter narratiu, explora un llenguatge que, a partir d’elements onírics, imaginatius o fins i tot de ciència ficció, expressa la desolació, la pèrdua, la recerca de la identitat, la desorientació o el dolor de l’individu en el món actual, mitjançant imatges potents, a vegades d’una notable cruesa, que colpeixen per la seva força expressiva. I és justament la intensificació de l’expressivitat del llenguatge una de les característiques més evidents del poemari.

Masanès, utilitzant una rica simbologia procedent del món animal, de la mitologia o del somni, ofereix, de manera evident, una visió descarnada del món d’avui amb una crítica esmolada al capitalisme desbocat i denuncia la violència o la situació dels exclosos socials i de les injustícies. Vegem un fragment d’un poema: “Alienats i rebutjats i aturats. S’aixequen barres invisibles al centre i als barris mentre ens dutxem amb elogis de democràcia i progrés, satisfets de ser cecs, cridant la nostra tolerància mentre els guetos innombrables segueixen sense ser trepitjats.”

Es tracta, per tant, de dos poemaris d’estils ben diferents, tots dos recomanables, que no decebran el lector.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 11-07-2017)

 

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Crònica dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians

La poeta Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952) va rebre un homenatge a la seva trajectòria literària durant l’acte de lliurement dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, celebrat el dia 16 de juny a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

La nit del 16 de juny a la sala de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València es respirava un aire de normalitat. Després de dècades d’hostilitat cap a tot allò que tingués a veure amb la cultura pròpia, els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, en la seva XXVII edició, se celebraven amb la presència de representants institucionals que mostraven el seu suport cap als escriptors valencians en llengua catalana. En aquest acte, organitzat per l’AELC, es lliuren el premis a les millors obres de la literatura catalana publicades l’any anterior pels escriptors valencians.

Després d’una actuació musical d’Eva Dènia, cantant i compositora valenciana de dilatada trajectòria, Gemma Pascual, vicepresidenta de l’AELC al País Valencià, obrí el torn de les intervencions tot reivindicant la necessitat de donar presència pública a la nostra literatura: “La llengua i les propostes estètiques que s’hi expressen, amb la literatura al capdavant, són la principal aportació que el nostre país pot fer a la diversitat cultural i per açò les institucions públiques han de promoure-les”. A continuació Fanny Tur, consellera de Cultura del Govern Balear, va expressar la seva satisfacció per poder assistir a uns premis “que donen visibilitat a un dels elements de cohesió, crec, més importants d’un país tan vertebrat com el nostre, tan divers, com són els escriptors.”

Va tancar aquesta primera part Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València, amb una intervenció contundent en què parlà sense complexos i amb total normalitat de la llengua catalana. Va ser molt clara amb l’expressió del suport institucional als escriptors valencians en la nostra llengua: “Tenim clar que hem d’estar al costat dels escriptors i les escriptores, de les editorials, de les llibreries i fer tots els possibles per normalitzar allò que ja hauria de ser normal.” I afegí, entre altres coses, “Durant anys la Diputació ha estat hostil, molt hostil, a la nostra llengua… el temps de portes tancades, d’institucions tancades, s’han acabat. Ací em teniu perquè treballem per a tots vosaltres.”

El premi d’assaig va ser per a l’obra L’única passió noble de Joan Garí. El jove escriptor Paco Esteve va ser guardonat en la categoria de narrativa per la novel·la Si ha nevat, que ja havia rebut el premi Enric Valor. També la literatura infantil i juvenil són presents en aquests premis, amb els guardons per a les obres La senyora neus de David Navalón i Per què tot em passa a mi? de Josep Millo. Xavier Puchades s’endugué el premi a la millor obra teatral per Saqueig. Finalment, en la categoria de poesia el premi fou per a l’obra Serena barca de Maria Josep Escrivà, poeta que segurament recordaran els assistents, l’any 2004, al V Encontre de Poetes dels Països Catalans as Castell.

Per acabar, es va retre un homenatge a la poeta Teresa Pascual, a qui vam tenir el goig d’escoltar el dia 3 de juny al Llatzeret amb el recuperat Encontre de Poetes dels Països Catalans Francesc Calvet per la coratjosa Associació de Veïns des Castell. Parlà de l’obra de Teresa Pascual la poeta Neus Aguado que, entre altres coses, va dir que “som davant una poesia reflexiva en el seu vessant filosòfic. Alguns dels seus poemes poden arribar a sorprendre per l’obscuritat i la lucidesa més descarnada… La poesia de Teresa Pascual és una poesia on trobem versos sobre les coses que importen i que proporcionen la catarsi consegüent”. Abans de donar pas a les paraules de Teresa Pascual es projectà un interessant documental sobre la seva vida que es pot trobar fàcilment a YouTube.

Clogué l’acte la presidenta de l’AELC, Bel Olid, que recordà que enguany l’associació celebrarà el 40è aniversari “amb plena consciència del camí que ja hem fet” i tot afirmant que “amb la força de les arrels, mirem cap al futur”.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 27-06-2017)

 

Publicat dins de Dietari | Deixa un comentari