Presentació del llibre Homenatge a Josep Salord Farnés” a càrrec de Marta Jordi, Ismael Pelegrí i Josefina Salord dia 25 de març.
El passat 25 de març es va presentar a Ciutadella el llibre Homenatge a Josep Salord i Farnés, editat per l’IME a cura i amb pròleg d’Ismael Pelegrí, un volum de la col·lecció Cova de Palla que recull les diferents intervencions de la Jornada d’Estudi i Homenatge que l’any 2018 l’IME va dedicar a la figura del prevere, historiador i filòleg Salord i Farnés, i que s’amplia ara amb alguns documents que serviran per completar-ne el coneixement i enriquir encara més les valuoses aportacions que trobarà el lector en cadascun dels textos recollits en el llibre.
No vaig tenir la fortuna de conèixer personalment el Sr. Pepe, com era anomenat popularment Mn. Salord, però he pogut comprovar la influència decisiva, l’empremta inesborrable, que va exercir tant en els seus alumnes com a professor del Seminari de Ciutadella, com en altres persones que el van tractar a fons. Ho demostren clarament els testimonis, presidits pel rigor, però també per l’estima i l’emoció, que trobareu, ja com a font documental imprescindible i goig per la lectura, en el llibre que comentam.
El paper cabdal de Salord i Farnés en la cultura de Menorca al segle XX i també en la defensa, pedagogia i foment de la llengua catalana es posa sobradament de manifest amb la lectura del llibre. Joan F. López Casasnovas, Joan Febrer, Josefina Salord, Miquel Àngel Casasnovas, Antoni-Joan Pons, Andreu Vidal, Jaume Mascaró i Joan Pons Moll tracen un perfil molt complet de l’homenatjat i expliquen la tasca impagable que va fer en els foscos i difícils anys de la dictadura, abans i després del Concili Vaticà II, sobretot el camp de la història i la filologia.
Joan F. López Casasnovas presenta la trajectòria vital de Salord Farnés i en destaca el treball intel·lectual realitzat des del seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes, així com la tasca que dugué a terme com a professor. El mateix López és autor de l’única obra que oferia fins ara un resum biogràfic de Salord publicat a Monografies Menorquines l’any 1979. Joan Febrer ofereix el testimoni personal del coneixement de Salord en la tasca parroquial de la postguerra i especialment durant l’època de la gran renovació pastoral i litúrgica que va representar el Concili Vaticà II amb la incorporació, entre moltes altres coses, de les llengües vernacles (és a dir que no són el llatí, exclusiu fins aleshores de la litúrgia) en què Salord jugà un paper fonamental a l’hora de defensar que la llengua vernacle de Menorca era el català i no l’espanyol com volien determinats sectors. D’aquell procés, carregat de tensions, se’n digué “la batalla de les misses en vernacle” i el volum incorpora, molt encertadament, els articles que va publicar el Sr. Pepe al Diari Menorca defensant que la llengua catalana era la pròpia de l’illa i així havien de ser les misses. Es tracta, per tant, d’un document de gran interès per conèixer com va ser aquell moment que tan bé podem recordar els que, en aquelles llunyanes circumstàncies, el vam viure amb passió i de manera il·lusionada.
Josefina Salord tracta de la projecció exterior de Salord i Farnés a partir de la correspondència que va mantenir amb Josep Mascaró Pasarius, Francesc de Borja Moll i altres figures del catalanisme cultural com Martí Sunyol i Jordi Baulies i un grup d’exseminaristes, tot partint de la base de l’epistolari editat per Joana Moll Capó. Miquel À. Casasnovas tracta dels treballs historiogràfics de Salord que se situen a l’entorn de tres àmbits: la conquesta de Menorca per Alfons III, el setge i la destrucció de Ciutadella pels turcs el 1558 i el Pariatge, document que estableix la planta eclesiàstica de Menorca a principis del s. XIV. Antoni-Joan Pons tracta dels estudis literaris de Salord, amb la recuperació i edició de textos de primer ordre i l’interes per la literatura dramàtica medieval com és el cas del Sant Trapàs i l’atenció que dedica a figures com Ausiàs March o Ramon Llull. Els textos editats són l’Acta de Constantinoble, la Crònica Menorquina dins les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonel i el Pariatge.
Andreu Vidal tracta del paper fonamental que va jugar Salord i Farnés en favor de la llengua catalana en la “batalla de les misses en vernacle”, que ja hem esmentat abans, i analitza a fons els articles i la sòlida argumentació que va publicar el nostre autor al Diari Menorca fins que el bisbe Pascual va prohibir-li de publicar-ne cap més. Jaume Mascaró presenta un primer estudi de la recerca que va fer Salord a l’entorn del Sant Traspàs a partir de les diferents versions que circulaven i del text establert per Francesc Camps i Mercadal. El conjunt d’aportacions de la jornada acaba amb les intervencions de la taula rodona a càrrec de Joan Pons Moll, Josep Sastre i Andreu Vidal en què es parlà de la relació que van mantenir amb Salord i Farnés durant algun moment de la seva vida.
En definitiva, es tracta d’un conjunt essencial de textos de gran valor a l’entorn de la vida i de l’obra de Josep Salord i Farnés que, des del rigor, l’estudi i l’experiència personal, posa a l’abast dels lectors i dels futurs estudiosos una figura fonamental per a la cultura, la llengua i la història de Menorca.
Quadern del turó 