Eugène Dabit i la Ciutadella de 1932

Eugène Dabit (Mers-les-Bains, 1898 – Sevastòpil (Crimea), 1936) va ser un pintor i escriptor francès que va fer diverses estades a Menorca a principis del anys 30. Joan F. López Casasnovas n’ha traduït una narració que correspon a un conjunt de tres “nouvelles” aplegades al volum “L’illa” i situades a Menorca.

L’editorial Ses Voltes, de la CGT Menorca, ha publicat una de les tres nouvelles (novel·les curtes) que constitueixen el volum L’illa de l’escriptor francès Eugène Dabit, en una acurada traducció de Joan F. López Casasnovas. L’obra se situa a la Menorca de principis dels anys 30 del segle passat i la narració que se n’ha publicat és Els companys de l’Andròmeda que transcorre entorn de la demolició d’un vaixell de ferro al port de Ciutadella i és la més llarga –un centenar de pàgines– de les tres. Aquesta és la primera vegada que Dabit es tradueix al català i per altra banda, a pesar que va ser un autor molt ben valorat en el seu temps, tan sols hi ha una traducció en castellà de la seva novel·la més coneguda, L’Hôtel du Nord, que va ser premiada i posteriorment traslladada al cinema, l’any 1938.

Joan F. López no s’ha limitat a fer-ne la traducció, excel·lent, sinó que ha escrit un extens pròleg en el qual presenta un interessant resum biogràfic de l’autor, el situa en el context social, històric i literari en què va viure, explica les estades que va fer a Menorca, tradueix alguns fragments del seu diari (Journal Intim) amb les referències a la nostra illa i exposa els criteris de traducció. No cal dir que el pròleg és de lectura obligada per conèixer Dabit i entendre’n la biografia i el sentiment que el lligava a Menorca, on va passar quatre estius llargs, de 1932 a 1935, a Ciutadella. Si és interessant la narració, també ho són aquests fragments del diari íntim que, sens dubte, seria desitjable veure traduït en llengua catalana i publicat.

Eugène Dabit havia nascut en el si d’una família obrera que malgrat viure a Montmartre (París) va voler que el seu fill veiés la llum devora la mar. L’any 1914, el pare d’Eugène va ser mobilitzat i ell, amb 16 anys, hagué d’abandonar els estudis per col·laborar en l’economia familiar. Dos anys després, Eugène mateix va ser enviat al front com a radiotelegrafista. Una volta acabada la I Guerra Mundial, va iniciar estudis de pintura a l’Acadèmia Biloul, on alguns companys el van introduir en la lectura de Baudelaire, Rimbaud, Stendhal, André Gide. El 1922 va muntar una petita indústria de seda pintada que li proporcionà uns ingressos gràcies als quals els seus pares van poder comprar l’Hôtel du Nord, al 102 del moll de Jemmapes a París, que inspiraria a Dabit la novel·la homònima. Com a pintor, va exposar obres en diferents ocasions, però en constatar el poc interès que despertava el seu art, va decidir dedicar-se a la literatura. El 1936 va acompanyar André Gide en un viatge de caràcter literari a l’URSS, durant el qual va contreure l’escarlatina que li provocà la mort a un hospital de Sevastòpil.

La literatura de Dabit parteix de l’anomenada escola populista que, des de la consciència social, va representar una reacció contra la literatura burgesa i es va interessar per descriure la vida de la gent senzilla, però en veritat i sense caure en excessos ni estereotips. De fet, una de les màximes preocupacions de Dabit va ser que els seus personatges fossin versemblants. Com explica el prologuista, a més de L’illa (1934) i el Journal Intime. 1928-1936, ja esmentats, té dues obres més que guarden relació amb Menorca: Train de vie (1936) i Mal de vivre et autres textes (llibre pòstum del 1937). Totes les obres de Dabit van ser publicades per Gallimard.

La narració Els companys de l’Andròmeda, situada a Ciutadella, en ofereix, com escriu López, “una fotografia antropològica d’ambients, d’escassetat i mancances, de la quotidianitat i de la vida vora el port on un grup d’amics estaran disposats a vèncer un destí dur amb l’amistat i l’ajuda mútua”. La traducció de López, amb els noms adaptats a la realitat illenca i amb els diàlegs que reprodueixen el llenguatge col·loquial autòcton, fa que els personatges de la narració siguin encara més versemblants que a l’original, com aquell entranyable Conco Antoni, autèntic protagonista de l’obra.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 29-09-2020)

Aquesta entrada ha esta publicada en Dietari, Premsa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s