“SEREM ATLÀNTIDA” DE JOAN BENESIU

L’escriptor Joan Benesiu (Beneixama, Alacant, 1971) quedà finalista de L’European Union Prize for Literature” amb la novel·la “Serem Atlàntida” (Ed. del Periscopi, 2019), obra estructurada a partir de la nostàlgia, la memòria i el simulacre, amb el rerefons de la història europea del s. XX)

L’European Union Prize for Literature és un premi literari de la Unió Europea fundat el 2009 i atorgat per un consorci format per la federació de les associacions europees d’escriptors (EWC), la federació dels editors europeus (FEE) i la federació europea i internacional de llibreries (EIBF). L’objectiu del premi és fomentar la riquesa en termes de creativitat i diversitat de la literatura contemporània i promoure’n la circulació al si d’Europa. D’aquesta manera, les obres guanyadores (una per cada país participant sobre el principi de rotació) arriben a un públic més ampli i internacional, més enllà de les fronteres nacionals i lingüístiques. Fins ara Espanya comptava amb tres guardonats en llengua espanyola, però enguany, per primera vegada, es tingueren en compte les altres llengües de l’estat i dues obres en català arribaven a la final. La guanyadora va ser la novel·la Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà, de la qual ja vaig parlar en el seu dia en aquesta secció.

L’obra finalista va ser Serem Atlàntida, la nova novel·la de Joan Benesiu, autor que amb Gegants de gel, publicada anteriorment, havia obtingut les millors crítiques i havia demostrat la seva alta volada literària. Serem Atlàntida (títol de premonicions?) ens situa a diferents ciutats, però sobretot a Trieste i al cor d’Europa, en aquella mitteleuropa sacsejada per tants esdeveniments, canvis i enfrontaments, mitjançant una narració estructurada a partir de la nostàlgia, de la memòria i del simulacre en què la reflexió i les digressions acompanyen la història de les trobades atzaroses dels protagonistes. Benesiu utilitza, a més, al llarg de tota la novel·la múltiples referències literàries, artístiques, cinematogràfiques o filosòfiques. Un comentarista afirmava que aquesta característica obliga a estar pendents de Google o la Viquipèdia, però jo no ho crec. La novel·la funciona perfectament si no es coneixen totes les referències i en tot cas el lector consultarà allò que més curiositat li desperti (i pot passar sovint), però no li impedirà continuar una narració que, açò sí, no avança de manera tradicional sinó a través d’una multiplicitat d’històries a partir del fil argumental.

Serem Atlàntida comença a l’aeroport de París amb la trobada per atzar del narrador amb un personatge peculiar, Mirko Bevilacqua, per qui se sent tot d’una fascinat. Serà l’inici d’una sèrie de trobades, sempre inesperades, amb Mirko qui, a poc a poc, li revelarà detalls de la seva vida així com la relació que manté amb Clara, una jove que té cura d’una vella dama croata. La relació entre els tres personatges es farà més intensa en un viatge conjunt a la recerca d’unes arrels i un passat marcats pel dolor, la vergonya i la tragèdia, pels esdeveniments històrics des de la dissolució de l’imperi austrohungarès a la Segona Guerra Mundial o la guerra dels Balcans.

A Serem Atlàntida el viatge hi és constant, com si als personatges els mogués la necessitat d’anar sempre d’un lloc a l’altre, fins i tot als més allunyats o absurds. (“Clara havia continuat proposant-li viatges al voltant de la desconeixença, viatges als confins i al voltant de conceptes inhòspits o del tot extravagants”). La novel·la ens parla, així, del turisme de la desolació, fins i tot aquell que pretén desfiar el risc, com l’anada, carregada de misteri de Mirko i Clara a Txernòbil, com la parella que vol fer-se una foto a l’Alep en ple conflicte bèl·lic, o la visita als camps d’extermini, amb la tendència de fons actual de convertir-ho tot en un espectacle sense sentit.

Entre les múltiples referències de l’obra, hi ha els autors que parlen de viatges com Claudio Magris, Lluís Calvo, W.G. Sebald, etc. i fins en cinc ocasions, com en una premoció del confinament que hem viscut, a Xavier de Maistre autor del curiós llibre Viatge al voltant de la meva cambra. En definitiva, Serem Atlàntida és una poderosa narració, que convindrà rellegir, inserida en el marc de la convulsa història europea del segle XX.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 23-06-2020)

Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s