Emili de Balanzó

Ahir rebíem la trista notícia de la mort de dues persones, molt significatives a Menorca, víctimes d’aquesta pandèmia tan devastadora: Enric Enrich, que havia estat rector de Fornells, i l’amic Emili de Balanzó. A n’Enric, per qui sentia un gran respecte, no vaig tenir gaire ocasions de tractar-lo personalment, però amb el traspàs de n’Emili he perdut un bon amic, apreciat i admirat, i al qual mai no es podrà agrair prou la tasca feta a favor de Menorca.

Devia conèixer n’Emili a principis dels anys 7o, vol dir no gaire temps després que ell arribés a Menorca, a la seu que el Foment del Turisme tenia a s’Arravaleta, gràcies a mon pare a qui vaig acompanyar a visitar-lo. Malgrat la diferència d’edat i les circumstàncies personals, molt prest vam començar a coincidir en actes culturals i més endavant van establir una amistat que per mi sempre va ser enriquidora i molt valuosa. Altres amics explicaran molt millor la seva fecunda trajectòria i l’enorme implicació que ell va tenir amb Menorca des del principi, tant al Foment del Turisme com a l’Obra Cultural Balear, en la gestació i els inicis de l’Enciclopèdia de Menorca, a la Fundació Rubió o darrerament com a membre de la Comissió de Greuges del Consell Insular de Menorca. Jo hi coincidia sobretot en actes culturals, ja fossin literaris, presentacions, conferències, concerts o manifestacions artístiques. Sempre trobàvem el moment per fer aquella xerradeta en què em feia gaudir amb la seva intel·ligència i fina ironia.

Amb la jubilació, n’Emili havia disposat del temps necessari per escriure. El seguia en els articles que publicava al Diari Menorca, una lectura estimulant que tant trobaré a faltar. Fa dos anys ens havia regalat la novel·la Del color dels ocells de la qual ja vaig parlar en aquest blog. Fins i i tot vam compartir pàgines en dos llibres col·lectius, un dedicat a la memòria de l’amic Miquel Vanrell (Miquel Vanrell, entre l’acció i la paraula. Ed. Arrela) i en el llibre homenatge Menorca a Nooteboom (Ed. S’Auba). Estic segur que encara ens hauria sorprès amb qualque novetat literària, ell que tant estimava la literatura i la poesia.

Entre les moltes virtuts que distingien Emili de Balanzó hi havia la de ser una persona entranyable, atenta, sàvia i humil de qui molts vam aprendre i a qui molts enyorarem amb  un record inesborrable. Sit tibi terra levis, amic Emili.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Emili de Balanzó

  1. Em sap molt greu, Pere, la mort de dues persones de tanta vàlua a Menorca. Sobretot la pèrdua del teu amic Emili de Balanzó. És molt trist que es morin els amics, i tràgic quan la mort ha estat per una pandèmia. Una forta abraçada des del Canadà.

    • peregomila ha dit:

      Hola Shaudin, moltes gràcies. És trist, sí. Per mi fa ser una mort completament inesperada perquè no sabia que n’Emili estigués ingressat a causa del coronavirus. Serem molts que el trobarem a faltar. Ànims i una forta abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s