“Viure perillosament”, quinze relats sobre grans dones

L’escriptora Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, La Safor, 1967) acaba de publicar el llibre de relats “Viure perillosament” (Editorial Comanegra) en què recrea episodis o anècdotes de la vida de quinze grans dones mitjançant una ficció literària intel·ligent i de gran sensibilitat.

Gemma Pasqual i Escrivà és una escriptora d’una llarga i celebrada trajectòria en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil amb llibres com Marina, Et recorde, Amanda, La màgia del temps, Llàgrimes sobre Bagdad, Vampira, etc. o la sèrie de novel·les de na Xènia o “La rosa de paper”, una obra que ha estat mereixedora en diverses ocasions d’importants premis literaris. Abans, la seva professió era d’analista de sistemes, època durant la qual va treballar una temporada a Menorca, fins que decidí dedicar-se professionalment a la literatura. A més dels nombrosos llibres que ha escrit, en podem destacar la faceta de conferenciant en diverses universitats nacionals i internacionals, així com la seva participació en col·loquis i congressos de literatura infantil i juvenil. Col·labora de manera habitual en editorials com assessora dins la seva especialitat i en la traducció i elaboració de textos. Des del 2013 és vicepresidenta pel País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Amb l’obra Viure perillosament, publicada el mes d’octubre, Gemma Pasqual entra de manera brillant en la literatura d’adults mitjançant una proposta original i arriscada que ha sabut resoldre de manera esplèndida i amb la seguretat i eficàcia que li atorga el seu dilatat ofici d’escriptora. Es tracta d’un conjunt de narracions en què es recrea un episodi o una anècdota de dotze escriptores, una artista i una activista de diferents èpoques, precedits per una recreació del mític relat de la dona de Lot en el Gènesi. Quinze contes de quinze grans personalitats femenines lliures, decidides, valentes, rebels, a qui l’autora ret un sentit homenatge des del respecte i l’admiració, però amb l’habilitat i la intel·ligència de crear bona literatura a partir d’un fet real.

Gemma Pasqual mostra una gran sensibilitat i un coneixement profund dels recursos literaris a l’hora d’escriure aquests contes narrats per diferents veus. En general es tracta d’una tercera persona, però també fa ús de la primera i segona persones i fins i tot del diàleg epistolar, característiques que, al costat d’una prosa esplèndida i de l’interès que sap despertar en els lectors, atorguen més agilitat i riquesa al conjunt. Una anècdota divertida de Virginia Wolf; històries commovedores d’escriptores que van viure la tragèdia produïda per la Guerra Civil espanyola: Mercè Rodoreda i la relació amb Andreu Nin, l’emotiu, solidari i generós exemple d’Aurora Bertrana, l’estimada col·lecció de Caterina Albert; la conversa inoblidable entre Rosa Parks i Recy Taylor; la irònica tendresa de Pardo Bazán amb Pérez Galdós; la fortalesa i comprensió d’Isabel de Villena; l’agosarada visita de M. Aurèlia Capmany a Salvador Espriu; el dolor de Mary Shelley; l’accident de bicicleta de Simone de Beauvoir; la detenció de Frida Kahlo; l’erotisme segons Anaïs Nin; el perillós periple de Carmen de Burgos a l’Alemanya nazi; i una novel·la de Jane Austen són els episodis que configuren aquest magnífic mosaic que ens presenta Pasqual.

Cada narració va encapçalada per una cita de la protagonista –excepte la primera, com és evident, que ho fa amb uns versos de Maria Mercè Marçal– molt ben escollida per l’autora a manera d’eficaç introducció a cada història. L’esperit lliure, independent, coratjós que es posa de manifest en cadascuna d’aquestes cites es podria resumir molt bé amb les paraules de Virginia Woolf que en precedeixen el conte: “No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment”.

“Viure perillosament” és una obra molt recomanable que emociona, complau i desperta vivament l’interès dels lectors. No és estrany que fa unes poques setmanes aparegués al diari La Vanguardia entre els 10 llibres més venuts de ficció en català.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 14-01-2020)

Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s