“Corrupció de la matèria” de Carlos Minuchin

Carlos Minuchin Vilafranca (Maó, 1986), professor de filosofia a l’institut de Ferreries, va guanyar el Premi Vila de Lloseta de Poesia Jove 2019 que acaba de publicar El Gall Editor. Presentarem el llibre el pròxim dissabte dia 16, a les 12 h., a la llibreria Espai 14 de Maó, acompanyats de Víctor Monte a l’oboè. (Foto a la Fira del Llibre en Català)

Carlos Minuchin s’havia donat a conèixer de ben jove en guanyar, l’any 2005, el Premi Art Jove de Poesia amb XXX poemes llençats en l’aire i, més endavant, quan va quedar finalista del III Premi Illa de Menorca de poesia, publicat el 2017 per Editorial Menorca en el volum col·lectiu que aplega les obres guanyadores i finalistes d’aquest certament anual. Enguany, l’obtenció del Premi Vila de Lloseta de Poesia Jove amb el llibre Corrupció de la matèria (editat per Gall Editor en la seva acurada col·lecció “Trucs i baldufes”) el consolida com una veu que entra amb força dins el panorama de la poesia que es crea a Menorca. No debades ell mateix manifesta que llegeix i escriu poesia com una necessitat absolutament imprescindible, cosa que sens dubte es reflecteix en aquesta obra.

En llegir Corrupció de la matèria podem notar que es tracta d’un llibre molt treballat, fruit d’una dedicació lenta i conscient en l’elaboració d’una obra unitària ben estudiada i estructurada amb un tema central de meditació: el temps, aquesta realitat a què ens enfrontam els humans en el pas per la vida, o si voleu en aquesta cursa anticipada cap a la mort com sostenia Heidegger, l’experiència històrica que ens mena des del naixement a la caducitat, a la corrupció o la consumació de la matèria. I no és gratuït citar el filòsof alemany perquè la filosofia és molt present en aquests poemes de Minuchin, cosa que atorga un valor més alt a l’obra i la dota d’un dicció més fonda, l’enriqueix amb més referents, no només filosòfics, sinó també literaris. Ara bé, s’ha de dir que el poema funciona independentment d’aquestes referències, es pot llegir amb el mateix plaer al marge de si el lector les coneix o no. Corrupció de la matèria ens emociona en la seva forma, en l’estètica –i en açò es diferencia de l’expressió filosòfica– del poema ben elaborat, capaç de sacsejar-nos, de fer-nos partícips d’una meditació que es fa més intensa a cada lectura.

El pas del temps esdevé, com es diu a la solapa, “personatge material, protagonista que es compon i es descompon a cada instant” i el poeta afronta aquesta realitat amb la força d’uns poemes que l’expressen amb cruesa, però sense cap to planyívol ni autocomplaent, sinó que n’exposa el resultat com una inevitable constatació. Un magnífic poema (“Bicicleta”) pot il·lustrar aquesta observació del efectes del pas del temps per la matèria per mitjà d’una bicicleta abandonada en un pati, després del seu ús en els anys joves, que serveix de correlat objectiu del nostre propi cicle vital. El temps la consum i la converteix en un objecte inútil, però en els versos del poeta no hi ha plany, es tracta d’una constatació, gairebé estoica: “La mirada s’acostuma a no deturar-se / en l’envellir patètic de les andròmines que tenim per casa. / Els records romanen encara en el sutge rogenc / que va deixar aquesta taca inesborrable en terra. / Créixer és assistir a molts adéus involuntaris.”

Ara bé, el poeta ens convida també a tenir una mirada esperançada i valenta, com en el poema “Panta rei”: “Has trobat un foc d’aigua / que et purifica i que t’il·lumina la cambra / amb llum blavosa i ambre, / on lleugeres neden les carpes / –sempre amunt, sempre joves– / en eterna remuntada”. I en aquest anar sempre endavant el cant serà essencial (el cant, la poesia) com en el poema “A l’ample” en què, a manera de la tornada d’una cançó, es repeteix una estrofa plena d’elements vitals de clares ressonàncies menorquines.

“Corrupció de la matèria”, llibre treballat amb rigor i amb un fons filosòfic que n’enriqueix el contingut, revela ja una maduresa reflexiva i una concepció de la poètica que auguren, sense cap dubte, una fecunda continuïtat de la veu del poeta Carlos Minuchin.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 12-11-2019)

Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s