“Pau Faner, fabulador”, un llibre de referència

S’acaba de publicar el llibre “Pau Faner, fabulador” (editat per Punctum & IME), amb les actes del Congrés Internacional Pau Faner celebrat a Ciutadella el 2017. El volum posa, així, a l’abast de públic i estudiosos les magnífiques i valuoses intervencions amb què comptà el congrés.

Els dies 3, 4 i 5 de novembre del 2017 es va celebrar a Ciutadella el Congrés Internacional Pau Faner, organitzat  per l’Institut Menorquí d’Estudis amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’obra literària de l’escriptor. El congrés va reunir un destacat conjunt de personalitats que realitzaren valuoses aportacions i oferiren una visió molt completa i acurada de l’obra i la figura de l’autor que amb Contes menorquins (Moll, 1972) inaugurava, de manera brillant, no només una obra prolífica, continuada, diversa i d’un enorme valor, sinó també la literatura contemporània a l’illa i encapçalava, com diu Josefina Salord, “les generacions d’escriptors i escriptores de Menorca dels anys setanta ençà”. Fruit del congrés és ara la publicació del llibre Pau Faner, fabulador, impecablement editat per Punctum i l’IME, que n’aplega totes les intervencions, les posa a l’abast d’estudiosos i públic en general i en constitueix la lògica culminació.

El volum, en edició a cura de Pilar Arnau, Ismael Pelegrí i Josefina Salord, compta amb un pròleg de Salord i presenta les actes agrupades en quatre blocs: conferències, ponències, comunicacions i textos de la taula rodona. Llibre imprescindible i ja, sens dubte, de referència, traça els grans eixos d’una obra extensa, original, de gran ambició literària, i estableix les bases per a futurs estudis d’un escriptor que, per dir-ho en paraules de Salord, “ha fet de la literatura la raó de vida, que ha compartit inquietuds col·lectives i que ha sabut trobar un camí propi; un escriptor que es nodreix de literatura i que, des de l’aparent aïllament, cerca sempre el contacte amb un gran públic lector”.

Pau Faner, fabulador s’obre amb les conferències de Julio Peñate (Universitat suïssa de Friburg) i d’Àlex Broch, editor i crític literari. El primer, estudia el conjunt de les novel·les de Faner a partir de tres aspectes fonamentals: les particularitats de l’espai insular, la presència de la història de Menorca com a gran marc referencial i el component fantàstic. El segon, situa l’obra de Pau Faner en el context de la generació del setanta i assenyala la proximitat i les coincidències de l’autor amb els seus companys generacionals i allò que el fa singular.

Obre l’apartat de ponències la intervenció de Joan F. López Casasnovas amb una anàlisi de les tres novel·les amb què Faner encetava una nova etapa en la seva narrativa: Les bodes del diable, El mal de la guerra i L’amor del capità Gavina. Ismael Pelegrí tracta de la narrativa breu de l’autor a partir dels reculls publicats entre 1995 (La nuvia del vent) i 2009 (El cant de l’alosa) en què la temàtica central esdevé la mitificació de la infantesa. Caterina Valriu revisa la producció literària que Faner ha dedicat al públic infantil i juvenil en el conjunt de les set obres publicades entre 1983 i 1997. Francesc Foguet tracta de la literatura dramàtica de l’escriptor ciutadellenc que compta amb cinc textos escrits entre 1992 i 2010, dos dels quals adreçats a un públic juvenil. Joan Cantavella analitza l’abundant, diversa i atípica producció faneriana en el camp de l’articulisme periodístic.

En el capítol de comunicacions, Francesc Florit Nin estudia els ponts entre paraula i pintura en l’obra literària i plàstica de Faner. Josep Pons Fraga evoca, des de l’actualitat, un entrevista que realitzà l’any 1975 al nostre escriptor. Andratx Badia Escolà estableix una comparació entre l’obra de Faner i la de Joan Barceló i Culleres, autors que construeixen els seus mons de ficció a partir del neofantàstic. Carles Cabrera analitza la producció novel·lística del Pau Faner dels anys setanta i l’impacte del realisme màgic en la seva obra. Finalment, el llibre es tanca amb dos textos de la taula rodona entorn de la traducció de les obres fanerianes. Pilar Arnau tracta de les traduccions a diferents llengües estrangeres, com l’alemany i l’italià, mentre que Volker Glab, de la Universitat d’Erlangen i traductor a l’alemany de Pau Faner, parla de la tasca del traductor en la fidelitat a l’obra traduïda i en referència a la seva traducció de Fins al cel.

Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s