Any Joan Ramis 2019

Enguany, amb motiu del bicentenari de la mort de Joan Ramis (Maó, 1746-1819), l’Institut Menorquí d’Estudis celebra l’any Joan Ramis amb un interessant programa divulgatiu de lectures de la seva obra que culminarà, a finals d’any, amb unes jornades de caràcter acadèmic que han de contribuir a aprofundir-ne el coneixement.

La celebració del 200 aniversari de la mort de Joan Ramis ha de contribuir no només a aprofundir en l’estudi i el coneixement d’aquesta gran figura i de tot el moviment de la Il·lustració a Menorca, sinó també a difondre’n l’obra al gran públic, a la vegada que continua el procés d’edició de les obres escrites o traduïdes pel grup il·lustrat. En aquest mateix espai ja tinguérem ocasió de parlar de dues obres recentment publicades (Ifigenia a Tàurida de Joana de Vigo i el Diari de Josep Sanxo) i dins l’any passat l’IME, en la col·lecció Cova de Palla, va fer una magnífica edició de l’obra de Ramis Antigüedades Célticas de Menorca, amb estudis introductoris en català, castellà i anglès de M. Calvo, M. À. Casasnovas, A. Ferrer. J.M. Gual, D. Javaloyas, J. Pons, C. Rita, J. Salord i edició de David Pons Borràs.

En l’apartat de publicacions, l’editorial Vitel·la acaba de publicar ara, a cura de Pep Valsalobre i Vicent de Melchor, la primera edició crítica de Lucrècia, l’obra de creació literària més important de Ramis i la més emblemàtica de la Il·lustració menorquina. La darrera vegada que aquesta tragèdia s’havia publicat va ser en l’edició de Jaume Gomila de l’any 2004, després de les tres editades per Jordi Carbonell (la primera, el 1968). El volum presenta un estudi introductori de Vicent de Melchor que ofereix una àmplia visió de la figura de Ramis i la seva època: la vida de Joan Ramis, Menorca en el seu temps, el teatre en la vida del nostre autor, un repàs del que va representar el gènere tràgic fins al segle XVIII, els mecanismes de la tragèdia i una valoració de Lucrècia com un clàssic de la literatura catalana. Com diu Melchor, aquesta obra “més de dos segles després d’haver estat escrita ens continua parlant i emocionant per la perennitat dels valors que exposa (l’exercici de la virtut, la lluita contra la tirania)”. Per la seva banda, Pep Vasalobre explica com s’ha duit a terme aquesta impecable edició a partir de les dues còpies manuscrites de què disposam i de com s’han tractat alguns errors que contenen. Assenyala l’editor que “aquesta nostra edició de Lucrècia serà la primera edició crítica que té en compte tots els testimonis coneguts, que en fa una ‘recensio’ acurada i que és profusament anotada”.

Com va exposar de manera excel·lent Jaume Gomila després de la lectura que ell mateix, en el paper dels diferents personatges masculins, i Queralt Albinyana, des de la sexa extraordinària creació de la protagonista, van fer el passat dia 22 a la seu de l’IME, Lucrècia és una obra que avui manté una gran actualitat, tant per les virtuts que defensa, com pel context actual de desprestigi de les humanitats i la necessitat vital de mantenir els valors de l’humanisme i de la il·lustració. En aquest sentit, Gomila es va referir a dues obres aparegudes fa poc:  En defensa de la il·lustració de Steven Pinker –des d’una visió optimista–, o l’assaig essencial de Marina Garcés Nova il·lustració radical, escrit des d’un punt de vista més pessimista, però combatiu, i que Gomila va citar com a obra fonamental. I és que com diu Garcés, en aquesta nova il·lustració “ens hi juguem l’estómac, la consciència i la dignitat del destí comú de la humanitat en aquest temps que resta. El nostre compromís, avui, és un combat d’allò necessari contra el que se’ns presenta com a imperatiu”.

En la divulgació de l’obra de Joan Ramis, en la plena recuperació del seu llegat, en la defensa dels valors de l’humanisme i la il·lustració, aquest bicentenari ofereix el magnífic programa impulsat per l’IME “Llegir Joan Ramis” que va començar el 8 de maig amb Xavier Patiño, ha continuat amb Jaume Gomila i que d’aquí al mes de novembre comptarà amb Pep Valsalobre, Josefina Salord, Bartomeu Obrador, Antoni Joan Pons, Miquel Àngel Limón, Eulàlia Miralles, Antoni Febrer, Margarita Orfila i Miquel À. Casasnovas amb lectures comentades de totes les obres de Ramis que ens han arribat. No us el perdeu. En podeu trobar el programa complet al web de l’IME.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 28-05-2019)

Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s