Les guerres de l’Àngel

“Les guerres de l’àngel”, publicada sota el pseudònim de Capità Tiranya, va ser editada en paper l’abril del 2018 per Amazon. L’autor es va donar a conèixer amb aquesta primera novel·la que sorprèn per la seva maduresa narrativa.

Em faig ressò, amb considerable retard, d’una novel·la que es va publicar fa prop d’un any i que ara ja va per una segona edició, sens dubte una mostra de la seva qualitat i de la bona rebuda que ha obtingut a pesar que va ser editada –en paper– per Amazon i que només es pot adquirir a través d’aquesta plataforma. Em referesc a “Les guerres de l’àngel” que va sortir sota el pseudònim de Capità Tiranya, un nom sorgit, com explica el mateix autor, a partir del llibre “Tiranya al vespre” del poeta Joan F. López Casasnovas, que en va ser també professor, i a qui, a les primeres pàgines, dedica una nota de reconeixement. Poc temps després de ser publicada la novel·la, el mateix autor va revelar la identitat que s’amagava rere el pseudònim i, per tant, també en podem deixar constància. Es tracta del ciutadellenc Carles Quetglas Jansà que va sorprendre per la maduresa i la ben resolta construcció d’aquesta obra a pesar de ser el primer llibre que publica.

L’autor ha sabut arriscar, i se n’ha sortit de manera notable, situant l’acció en diferents plans temporals i d’espai, entrecreuant unes històries que han de completar el fil argumental en un final ben travat i, a més a més, amb la inclusió de diàlegs vius i profunds de caràcter filosòfic que mostren l’habilitat de Quetglas a l’hora de captar el lector també en aquest aspecte, essencial en la història narrada, en la comprensió dels personatges i en la defensa que fa el llibre dels valors de l’amistat i el respecte per damunt de diferències ideològiques i religioses, del diàleg com a forma de coneixement i reconeixement de l’altre, de la construcció de ponts per a  la convivència lluny de la confusió dels que aixequen torres de babel o dels que s’imposen per la violència. En aquest sentit, la novel·la presenta una reflexió valuosa que té el mèrit de constituir part indissoluble de l’argument.

La trama es desenvolupa a partir de la descoberta per part del periodista Jonas Karlsson i Mitjans, fill de pare suec i mare catalana, d’una esquela publicada a “La Vanguardia” l’any 1957 que tot d’una li fa sospitar que podria ser falsa. Esperonat per aquesta idea intentarà investigar, amb l’ajuda d’un bon amic de noranta anys, que és com la figura d’un pare per a ell i que el podrà relacionar de manera adequada, la història que hi pot haver rere la publicació de l’esquela. A partir d’aquí iniciarà un recorregut que també el farà viatjar a Menorca a la recerca d’una informació que, creu, es podria trobar a l’illa. Estructuralment, aquest pla de la novel·la està narrat en tercera persona, mentre que un altre pla, narrat en primera persona, se situa a Maó, a les bodegues del vaixell Atlante l’any 1936, en plena Guerra Civil, on es troben dos presoners, un periodista català resident a l’illa, Ferran, que després serà el fundador del Diari Menorca, i un alemany, de creences i conviccions oposades, que estableixen un ric diàleg i, a través d’ell, arriben a una amistat profunda a pesar de les diferències.

El presoner alemany, Engel Tonstein, abans de fugir de l’Alemanya Nazi catedràtic de filosofia a Colònia, és el personatge que dona títol a la novel·la, atès que coneix l’experiència de tres de les guerres que sacsejaren el segle XX: la I Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial. El diàleg que pot establir de manera fluïda amb Ferran es deu el fet que Engel parla perfectament en català, gràcies a l’amistat amb una família de Barcelona. Amistat que ja procedeix dels pares respectius, llibreter l’un i important editor a Alemanya l’altre que, gràcies a aquell, publica per primera vegada una traducció de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer en alemany, obra que també té la seva importància en la novel·la que, justament, inclou a l’inici una cita del poema de Mn. Cinto: “S’aterra el castell d’hòmens, del puig de puig que alçaren / ab los blocs, en horrible cascada a capbussons…” Es tracta, en definitiva, d’una novel·la de lectura molt recomanable.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 05-02-2019)

Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s