Joana de Vigo: la Il·lustració amb nom de dona

Joana de Vigo i Squella (Ciutadella, 1779-1855), nascuda en el si d’una família aristocràtica, il·lustrada i enciclopedista, va traduir al català diverses obres franceses de l’època. A la foto, els actors de La Trup que han posat en escena la seva traducció de la tragèdia “Ifigenia a Tàuride”.

Hem de felicitar efusivament La Trup per la funció, dissabte passat, d’Ifigenia a Tàurida, primer de tot pel treball excel·lent dels actors i l’austera i intel·ligent posada en escena que han duit a terme i en segon lloc per la lloable tasca de representar el teatre dels nostres clàssics del segle XVIII amb el respecte, el gust, la cura i la professionalitat que ha demostrat la companyia en cada ocasió que ho ha fet. Sota l’eficaç direcció de Montse González, Enka Alonso, Agnès Romeu, Josep Orfila, Àlvar Triay i Ramon Bonvehí, molt ben situats en el respectius papers, van transmetre la intensitat i dramatisme dels personatges de la tragèdia d’una manera impecable, donant-los vida amb total credibilitat. A pesar de les evidents dificultats d’una obra d’aquestes característiques, s’ha de destacar també l’acurada dicció dels actors i l’escrupolosa fidelitat al text de la traducció de Joana de Vigo en un exemple de rigor, respecte i treball meticulós.

Claude Guimond de la Touche, un il·lustrat francès, havia estrenat Iphigénie en Tauride el 1757 amb un gran èxit. Única tragèdia d’aquest autor, va ser molt representada a França i es va imprimir diverses vegades durant 50 anys. En aquesta obra es va basat també Gluck per fer-ne una versió operística. No sotmesa a l’absolutisme borbònic ni a la censura inquisitorial, la Menorca de la Il·lustració estava completament al dia de la cultura, l’estètica i el pensament europeus del moment i moltes traduccions de dramatúrgia francesa o italiana arribaren al públic menorquí gràcies a les traduccions al català de Febrer i Cardona i, sobretot, Vicenç Albertí, a part de la producció pròpia amb els grans drames de Joan Ramis. Però el que potser resulta més admirable d’aquesta traducció és constatar com Joana de Vigo, en un moment en què tan difícil ho tenien les dones per poder participar activament en la vida cultural, s’incorpora al moviment il·lustrat amb una sèrie de traduccions del francès realitzades amb un gran coneixement i qualitat, com es posà de manifest en la representació d’Ifigenia a Tàulide magníficament traslladada en vers al català culte de l’època. Ho expressa així Josefina Salord, gran estudiosa del moviment il·lustrat menorquí: “La novetat se situa en el fet, inèdit, que es tracta d’una dona, Joana de Vigo i Esquella… pertanyent  a l’aristocràcia ciutadellenca, amb la qual cosa eixampla per partida triple –de gènere, de classe i de situació geogràfica–l’abast de la Il·lustració menorquina i, amb ella, de la que va afectar el conjunta de la cultural catalana.” (Article a Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme, Volum II. UIB, IEB, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, IME, 2013)

Joana de Vigo va ser coneguda tardanament fa uns anys gràcies a l’inventari del fons documental Carreras, dipositat a l’Arxiu Diocesà de Menorca, en què figuren els seus papers. De les traduccions que va realitzar es desprèn que havia rebut una formació notable com demostra el seu domini de la llengua i la literatura franceses. L’única aportació de caràcter teatral realitzada per ella és aquesta Ifigenia a Tàulide, ja que les altres traduccions es basen en assaigs de caràcter històric i de viatges, la mitologia i la filosofia moral. Els seus manuscrits, de lletra elegant i clara, es poden veure aquests dies a l’exposició que es troba a la Casa de Cultura de Ciutadella. Una notícia excel·lent, i motiu de celebració, és que la seva Ifigenia a Tàurida sortirà publicada en poc temps per Edicions de l’Abadia de Montserrat, La Universitat de les Illes Balears i l’Institut Menorquí d’Estudis, en edició de Maria Paredes i Josefina Salord. Així s’incorpora a les obres ja publicades dels il·lustrats menorquins gràcies a la feina, impagable i imprescindible, de recuperació d’aquest llegat cultural que du a terme l’IME en coedicions que en permeten una bona distribució i en redueixen els costos.

Ifigenia a Tàurida és una obra que denuncia el fanatisme religiós, la intolerància i l’abús de poder, contra els quals es rebel·la la protagonista en defensa de la “llei de la naturalesa”, la raó, la llibertat, i la dignitat humana (“Oh binificis inesperats! Jo conec los déus. / La llei de la naturalesa és, doncs, la llei de los cels”). Com es diu en el programa de mà, el drama té una gran actualitat “quan tantes injustícies tornen a colpir-nos sota la forma d’altres nàufrags que, com Orestes, arriben a les costes mediterrànies tan inhòspites i inhumanes”. Amb motiu d’aquesta estrena, Ismael Pelegrí ha escrit una entrada de lectura molt recomanable al seu blog de Xalandria “El drama dels nostres clàssics teatrals”.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 22-01-2019)

Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s