El llegat de Traginada

Moment final de l’homenatge a Traginada. La fotografia, feta amb el mòbil des de molta distància és de molt mala qualitat, però no en tenc d’altra.

Amb el teatre ple i l’aire dels grans esdeveniments es desplegava, esplèndid i amb un gran treball d’Annabel i Joan Carles Villalonga en l’organització, arranjaments musicals i posada en escena, el llegat, inoblidable, estimulant, fructífer, que va deixar Traginada en la música tradicional i la cultura de l’illa, en el cor de mols menorquins que van viure aquella època gloriosa de la segona meitat dels setanta, en l’imaginari col·lectiu. No crec que gaire vegades un grup de la durada de poc més de tres anys hagi pogut deixar l’empremta inesborrable i el sentiment que va deixar Traginada entre la gent. Amb un esplèndid conjunt de veus i unes característiques tan pròpies com l’ús de teclats i altres instruments moderns, amb un timbre i un estil inconfusibles, van tenir la virtut de fer reviure les cançons de la terra, és a dir de fer que la gent les tornés a cantar i les tornés a transmetre al seus fills, de sembrar una llavor perquè grups posteriors en poguessin fer també noves versions, d’il·lusionar i fer vibrar el públic que sempre omplia els seus recitals, d’afirmar, en fi, amb aquell punt imprescindible de rebel·lia, un menorquinisme incloent, vital, respectuós, conscient dels seus referents i de la cultura catalana a la qual pertany l’illa. Traginada era l’entusiasme, la passió, el treball ben fet, la vibració que s’expandia mitjançant els seus sons, les seves veus.

L’ampliació del trio inicial format per Paco Bagur i Ramon i Joan Saura, vingué de la mà dels recitals de poesia dels Mussols i, per tant, el vaig poder viure de primera mà, amb aquella força que emanava l’esperit sempre creatiu de Jordi Vivet, en el centre no només d’aquells recitals, sinó també de les cercaviles plenes de color i alegria, de les festes populars i les obres de teatre, en què participava, com a peça fonamental, imprescindible, Traginada. Avui, alguns dels amics que van participar en aquell esclat han creuat ja el riu Aqueront, però van ser ben presents en la vetlada, en el record de molts de nosaltres, en les imatges que es van projectar. El mateix Jordi Vivet, Francesc Calvet, Tino Pons, Ernest Pagès, Víctor Compta…, companys de projectes i aventures, companys de l’entusiasme col·lectiu amb què sortíem, joves i decidits, de la llarga nit del franquisme.

En el concert de la diada de Menorca, en l’homenatge a Traginada, hi havia molta emoció, molt de record, fins i tot escadusseres –o no tant– llàgrimes provocades per la nostàlgia, és cert, però n’hi havia molt més. Hi havia la cultura viva de l’illa, l’energia de les generacions joves que han actualitzat aquell llegat i l’han tornat a fer present en els seus treballs. Així vam poder gaudir de les excel·lents versions que ens oferiren Anna Ferrer, Maria Camps, Clara Gorries, Cris Juanico, Guillem Soldevila i Miquel Mariano, acompanyats dels cors formats per Joan Carles Villalonga, Edu Cendán, Anna Gener i Alícia Coll i els músics Annabel Villalonga, Nicolau Espinosa, Pablo Millás, Moisès Pelegrí i Àngel Gelabert, tots ells en un magnífic, brillant, intel·ligent treball interpretatiu del repertori de Traginada. I hi havia també, n’estic segur, en el pensament de molts, la consciencia de la necessitat de recuperar en aquests temps grisos, líquids o gasosos, com se’n vulgui dir, que coven les noves amenaces de l’autoritarisme, de l’odi a les minories i a la diversitat, a la dignitat humana, a la pròpia llengua, de recuperar, deia, l’esperit aquell d’optimisme, energia, generositat i projecció cap al futur que coneguérem i poguérem viure a l’època de Traginada i que s’empeltava en les nostres fibres com ho tornava a fer en escoltar el concert del Principal.

La sorpresa final amb la presència d’en Paco i els germans Saura (i l’inicial amb la cançó de llaurador interpretada rere la cortina pel mateix Paco), la presència en la darrera cançó de la resta de membres de Traginada, acabaren d’arrodonir una festa inoblidable, un espectacle carregat de sentit que el públic, dret, emocionat, reconfortat, va premiar llargament. No tothom qui ho hauria desitjat va poder aconseguir entrada a pesar de les dues sessions que es van programar. Seria molt desitjable que el recital s’emetés, íntegre, a IB3 a fi de poder arribar a tota la gent que l’hauria volgut viure en directe i de tots els assistents que el voldríem reviure. No puc acabar sense felicitar efusivament, i agraït, el conseller de cultura, Miquel Àngel Maria, per la feliç iniciativa de dedicar el concert institucional de Sant Antoni a homenatjar Traginada, just després de 40 anys de la publicació del primer disc del grup. Així com em plau de recomanar la lectura de l’entrada sobre l’esdeveniment que ha escrit Isma Pelegrí al seu blog de Xalandria.

Gràcies a un comentari a aquest post m’adon que no he posat els noms de tots els components de Traginada. Després del trio inicial, i ja quan es va donar a conèixer amb la formació completa la primavera de 1977 en el segon recital dels Mussols a la sala de cultura que tenia Sa Nostra as Castell, el grup va comptar sempre amb 10 components. Fins al primer disc, editat el 1978 van ser: Artur Bagur, Paco Bagur, Elena Comeche, Martina Garriga, Niní Garriga, Josep Mercadal, Elena Pérez, Lluís Reynés, Joan Saura i Ramon Saura. Després del primer disc, per raons familiars i de residència, na Martina Garriga va deixar el grup i va ser substituïda per Mari Pau Bagur. Aquesta va ser la formació fins que Traginada es va dissoldre.

Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El llegat de Traginada

  1. Jordi ha dit:

    Quan al 86 vaig posar-me a viure a Ciutadella, Traginada ja era història. No els vaig poder sentir mai en directe, però sí em va arribar el ressò de les seves cançons i el seu llegat. El concert de dijous, perfectament ressenyat en aquest escrit, és un d’aquells que quedaran a la memòria col·lectiva de la gent. Per la qualitat de l’espectacle i per la significació social i musical. Personalment vaig quedar captivat per la interpretació de Guillem Soldevila i per sentir cantar el trio fundador del grup. Especialment emotiva la veu potent i clara de Paco Bagur.

    • peregomila ha dit:

      En efecte Jordi, va ser un concert molt emotiu i d’una gran qualitat interpretativa, amb moments d’aquells que et posen la pell de gallina. En Paco era la veu més característica de Traginada, a seva forma de cantar, apresa de Biel Majoral, era la que responia a més al cant tradicional de la terra, però el magnific conjunt de veus de Traginada donava al grup aquella textura, aquell so característic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s