“Calç morta” de Guillem Benejam

Guillem Benejam (Ciutadella, 1990), és professor de llengua i literatura a secundària a Ciutadella. Poeta i narrador, va ser guanyador, el passat mes de juny, del premi de poesia dels XIX Premis Vila de Lloseta amb el llibre “Calç morta” publicat per El Gall Editor.

Guardonat amb el XIX Premi Vila de Lloseta de Poesia 2018, Calç morta (El Gall editor) és el primer llibre de poemes que publica el poeta ciutadellenc Guillem Benejam, tot i que ja era conegut per haver guanyat el Premi de Narrativa Curta per a menors de 25 anys i el Premi de Poesia dels Premis Illa de Menorca del 2016, obres publicades al volum col·lectiu que edita l’Editorial Menorca. Ara, Calç morta confirma la força de la veu poètica de Benejam, el  seu treball rigorós amb el llenguatge, la seva indubtable ambició literària i un saludable domini dels recursos tècnics. En aquest llibre, el poeta hi ha desenvolupat alguns elements que ja trobàvem al recull Collita pròpia publicat en el volum de l’Editorial Menorca, com per exemple la vinya, el circell, les branques, la planta.

A Calç morta Benejam recorre una planta de les arrels a les branques i en fa un símbol de la vida humana, de l’itinerari vital que sempre és un camí de desenvolupament i aprenentatge –com també ho és l’ofici de poeta–, d’esforç i de superació personal a la recerca dels millors resultats que podem assolir, allò que representaria el bon most de la vinya. Així, el llibre és dividit en tres parts que donen forma a aquest recorregut: “De soca a rel”, “Branques” i “Planta”, la darrera, a manera de conclusió, constituïda per un sol poema. No hi ha dubte que aquesta concepció del llibre representava tot un repte que el poeta ha sabut resoldre amb escreix gràcies a un treball lent i pacient en què, juntament amb altres recursos lingüístics i literaris, elabora una esplèndida imatgeria que incideix amb força en l’impacte emocional que en rep el lector. La metàfora, l’al·legoria, el símbol aporten no només riquesa conceptual al discurs poètic, també bellesa i eficàcia verbal.

I és que en aquest camí de recerca i de coneixement que traça Calç morta convé remarcar la bellesa expressiva que aconsegueix Benejam gràcies a la riquesa i l’originalitat de les metàfores i les imatges sorgides especialment de la simbologia de la planta, però també de l’entorn illenc i altres elements. Ho podem veure en alguns exemples: “Només ens feim forts en la sequera / quan l’aigua s’escola i la terra sembla morta”. O aquest altre: “Per tenir bon most, / em trec les espines / dels carcs de la tanca”.  O en aquests esplèndids versos “…saber / tot el que viu / passada la verema / en la vinya erma” que fan referència a uns versos de Joan Margarit: “Al fons del meu esguard hi ha la foscor / de les vinyes després de la verema”. Allò que importa a Benejam, però, no és la desolació, sinó l’emoció de tot allò que encara hi batega.

A Calç morta hi trobareu també alguns versos de to sentenciós (“Hauríem de saber / que la vida du el dubte, / així com amb la mort / ve la certesa”) que apunten cap a lectures o formes aforístiques i filosòfiques, aquí convertides en bona poesia. I en aquesta veu reflexiva de Benejam, Menorca hi és ben present, aquesta illa que hauríem de ser capaços de preservar: “L’illa és una nafra / de cicatrius de derrotes obertes” o bé “La pèrdua de tot / també de l’illa”.

El llibre és ric en cites que, mostren un ampli, divers i ben paït ventall de bones lectures, que són imprescindibles per al poeta. Fernando Pessoa, Joan Margarit, M. Àngels Anglada, Jaume C. Pons Alorda, Ponç Pons, Andreu Vidal, Anna Gual, Marià Manent, Francesc Garriga. Per tant, lectures fecundes d’on es poua saviesa i mestratge i que, en alguna ocasió, poden arribar a produir una certa intertextualitat, tan pròpia de la poesia contemporània.

En definitiva, ens trobam davant un llibre d’un alt simbolisme, però no d’escriptura hermètica, i amb el bon resultat d’un treball exigent i pausat per part d’una veu segura i reflexiva:  “Hauríem de saber / que la vida du el dubte, / així com amb la mort / ve la certesa”.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 11-12-2018)

Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s