Emili de Balanzó publica la novel·la “Del color dels ocells”

Emili de Balanzó acaba de publicar la novel·la “Del color dels ocells”, la primera obra de l’autor en el camp de la ficció. La història sobre la investigació d’una mort sobtada, escrita amb destresa i una intel·ligent ironia, amb què l’editorial Arrela inaugura una nova col·lecció. (Foto: Gemma Andreu

Que n’Emili de Balanzó és un gran lector i que sempre ha viscut amb intensitat el món de la literatura i de l’art era ben evident per a totes les persones que el coneixem. La seva amistat i relació amb poetes i escriptors s’ha posat de manifest moltes vegades en trobades, presentacions de llibres, conferències, etc., celebrades a Menorca. La qualitat de la seva escriptura l’havíem comprovada en els articles publicats a la premsa insular i el seu ferm compromís amb la cultura ha estat palès en moltes iniciatives que s’han duit a terme a l’illa, com és el cas de l’Enciclopèdia de Menorca a la qual ha estat vinculat des del principi. No és d’estranyar, per tant, que, ara que disposa de més temps per escriure, hagi trobat en la ficció un mitjà excel·lent per expressar-se i ens hagi sorprès molt gratament amb la seva primera novel·la Del color dels ocells.

Per la seva banda, l’Editorial Arrela engega amb Del color dels ocells una nova col·lecció de narrativa, “Embosta”, dedicada a escriptors que publiquen les primeres obres, una lloable iniciativa que hem d’agrair i que posa de manifest el seu compromís amb la literatura i els autors de l’illa. Com sempre, es tracta d’una acurada edició que segueix criteris d’ecoedició, que és marca de la casa.

Emili de Balanzó construeix una hàbil trama a partir de la mort sobtada d’en Nito Fullana, un destacat personatge local del món immobiliari, i d’una investigació que el director d’una companyia d’assegurances encarrega, de manera circumstancial, al protagonista de la novel·la, en Cris Robert, un amic molt aficionat a la mar, que li ha resolt un cas relacionat amb una embarcació cremada. En Cris rep, amb sorpresa, l’encàrrec poc després d’haver observat els personatges que desfilen durant el funeral d’en Fullana, oficiat de manera solemne i amb la presència destacada de tot d’autoritats, per “l’horrible nau de l’església de Santa Maria”. Situat des d’una distància crítica, observa també les significatives absències i escampa una mirada irònica sobre l’entorn que envolta tota la cerimònia.

Posat a fer d’investigador, en Cris Robert, reconstrueix la vida del difunt a partir del testimoni de les persones que més el van tractar des de petit i descobreix la persona freda, especuladora i sense escrúpols que era en Nito Fullana i les traïcions i misèries escampades per ell a fi d’aconseguir l’èxit personal i en els negocis. En aquest recorregut, és remarcable la destresa de l’autor en el retrat dels diferents personatges que ajudaran en Cris a descobrir les circumstàncies de la mort d’en Fullana i el faran ser part també de la història; personatges dels quals coneixerem els sentiments, les frustracions i els anhels més íntims i que, en algun cas, es faran potser propers al lector, tot i que ja ens adverteix l’autor al principi de la novel·la que “la majoria dels personatges d’aquesta narració són tan reals que mai han existit”. Al cap i a la fi, allò que els ha de fer reals és la ficció mateixa, és a dir l’habilitat de l’autor a l’hora d’integrar-los en la història, de dibuixar-ne les circumstàncies vitals, de fer-los creïbles.

I com a rerefons de tot, “Del color dels ocells” presenta encara un altre protagonista: la ciutat de Maó, sobretot els carrers i els comerços del nucli històric, establiments emblemàtics que hi surten amb el seu nom real i que, a poc a poc, desapareixen per deixar el mateix panorama despersonalitzat i insuls, amb els mostradors de les mateixes grans cadenes comercials, que trobam actualment a qualsevol altra ciutat del nostre entorn. I aquí la mirada de l’autor, lúcida i finament irònica, a vegades tendra, sempre bonhomiosa, mostra en alguna ocasió un cert deix de nostàlgia. I tot açò escrit amb un bon domini del llenguatge literari i l’ús intel·ligent d’una llengua propera que recull formes i expressions col·loquials pròpies de Menorca, en una novel·la que, de tot d’una, enganxa el lector.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 15-04-2018)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s