Any Josep Maria Llompart

“Mai no et deturis”. Aquest és el lema que, amb motiu del 25è aniversari de la mort de Josep M. Llompart, acompanya la declaració oficial del 2018 com a Any Llompart. Un any que ha de servir per reivindicar la figura del poeta i el seu exemple cívic i per difondre’n l’obra.

Com ja és sabut, amb motiu del 25è aniversari de la mort de Josep M. Llompart, el 2018 ha estat declarat oficialment, i amb tota justícia, com a Any Llompart; un any dedicat a recordar la figura del poeta, difondre’n el llegat, donar-lo a conèixer a les noves generacions, promoure estudis que ens permetin aprofundir en la seva obra i propiciar noves edicions que posin a l’abast els llibres i altres escrits llompartians. En aquest sentit, l’editorial AdiA ha tingut l’encert de reeditar Vocabulari privat, un llibre preciós, esgotat de feia temps, escrit a duo entre Josep M. Llompart i Antònia Vicens, en què escriptor i escriptora evoquen, a manera de proses entrecreuades, l’època de la infantesa, adolescència i joventut. Vocabulari privat, mitjançant una escriptura deliciosa, ens permet conèixer el passat personal dels dos escriptors, així com l’entorn social en què van viure. Es tracta d’una obra molt recomanable, d’una gran capacitat de seducció, que ara es torna a posar a l’abast del lector.

En aquesta mateixa secció he parlat altres vegades de Josep M. Llompart, però és que el poeta, a més de la importància i transcendència de la seva obra, és una figura fonamental en la represa i el desenvolupament de la literatura catalana a les Illes després de la postguerra. És més, segurament no es podria entendre el moment actual sense la feina, la dedicació, la voluntat de servei i la generositat de Llompart, tant en el suport a joves escriptors com gràcies a l’exemple de fermesa i de valent compromís cívic que sempre va mostrar en la recuperació de la identitat cultural pròpia. Aquest compromís el desplegà amb un marcat activisme antifranquista durant la dictadura i, després de la transició, amb l’assumpció d’importants tasques de caràcter cultural i literari com les presidències de l’Obra Cultural Balear (1978-1986), de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-1989) o de la Federació Llull, i a una intensa activitat en nombrosos actes culturals o com a conferenciant –“també m’ha tocat fer aquest paper de l’auca”, solia dir.

La professora i crítica literària Pilar Arnau, gran coneixedora de l’obra llompartiana, és la coordinadora de la Comissió –formada per diverses institucions públiques i privades– encarregada d’organitzar tot un seguit d’actes durant aquest any 2018. A Mallorca, s’han realitzat ja una sèrie d’activitats a diversos municipis i, entre les que hi ha previstes, tindrà un especial interès un Congrés Internacional, organitzat per la UIB, sobre l’obra del poeta. A Menorca, la Biblioteca Pública de Maó ha anunciat una conferència i documental sobre Llompart per al proper 10 de maig, i el dia 12 de juliol hi ha previst un recital amb poemes de l’escriptor organitzat per l’IME, entitat col·laboradora de la Comissió, i l’AELC. Esperem, tanmateix, que al llarg de l’any es vagin succeint més actes que ajudin a difondre la figura i l’obra de Josep M. Llompart a la nostra illa.

Llompart era, per damunt de tot, un poeta, un escriptor a qui li hauria agradat dedicar-se per complet a la seva obra. Va viure, però, una època que li reclamava molt més que açò, un compromís inqüestionable amb la llengua, la cultura, la societat, el país. Va ser conscient del paper que li corresponia i s’hi va lliurar amb una generositat extraordinària. Gabriel Janer Manila ho expressava així: “allò que més em sedueix de Llompart és la seva absoluta fidelitat a les causes més nobles i legítimes de la nostra societat, la consciència de país, la llengua, la cultura, el territori, causes per les quals tant ens ha costat lluitar”. El poeta no es va aturar mai de lluitar per aquestes causes. Per açò em sembla encertadíssim el lema “Mai no et deturis” que acompanya l’any Llompart i que s’ha extret del poema “Camí de perfecció” del llibre “Spiritual”:

“Mai no et deturis:
no hi ha fi ni principi.
Però les roses
cada cop més vermelles
les passes t’encatifen”.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 01-05-2018)

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s