“Volen quan volen”. L’editorial Arrela enceta una col·lecció de poesia per a infants.

L’editorial Arrela ha publicat fa poc l’esplèndid volum “Volen quan volen” amb poemes del poeta i traductor Miquel Àngel Llauger i Rosselló i dibuixos i gravats de l’artista plàstic Carles Moll, amb el qual inicia una nova col·lecció de poesia per a infants.

La quantitat de poesia per a infants que es publica no sempre va acompanyada de la qualitat que seria exigible ni del respecte que es mereix el gènere. I és que escriure bons poemes adreçats al públic infantil i juvenil exigeix del poeta la mateixa sensibilitat i el mateix ofici que escriure poesia sense distincions d’edat. El bon poeta que sap adaptar el seu llenguatge al dels infants segur que generarà lectors atents i interessats que en el futur trobaran en la poesia una font inestimable de plaer, coneixement, companyia i conhort. El lector adult a qui li costa penetrar les formes del llenguatge poètic, segur que ho tindria molt més senzill si de petit hi hagués pogut entrar per la porta gran. I aquest és el cas de Volen quan volen, el llibre de poemes de Miquel Àngel Llauger amb il·lustracions de Carles Moll publicat fa poc per l’editorial Arrela.

Ho explica molt bé el poeta a la nota que acompanya el llibre: “No crec que la literatura per a adults i la literatura infantil i juvenil siguin gaire distintes: sempre es tracta de contar històries, crear emocions i jugar amb les paraules”. Després de tot, és una qüestió –gens fàcil, per cert– de saber trobar el llenguatge i les formes expressives que puguin arribar als més joves sense renunciar al rigor, la imaginació i la capacitat generadora i connotativa de la paraula de la poesia. Tot açò ho trobaran els infants a Volen quan volen, però també en gaudirà el lector de tota edat, perquè hi descobrirà poesia de la bona, creada amb ofici, enginy i coneixement.

Miquel Àngel Llauger

Ens hem de felicitar que l’editorial Arrela, en una iniciativa digna de lloança, hagi encetat la nova col·lecció Ets i Etes Poesia pensada per fer arribar la bona poesia als més joves i, a més, amb el valor afegit d’un producte d’alta qualitat: llibres d’una remarcable bellesa, editats impecablement i sempre seguint criteris d’ecoedició. El títol del volum, Volen quan volen, procedeix d’un bell poema dedicat al vol dels ocells en el qual, mitjançant una esplèndida arquitectura rítmica i de caràcter anafòric, l’autor juga amb la polisèmia del mot ‘volen’.

El conjunt són 21 poemes escrits des d’una gran sensibilitat en què destaquen els valors de l’humanisme, la solidaritat, el respecte per les persones i la natura i també la crítica contra el bel·licisme, l’especulació, l’afany per la riquesa. Amb un gran enginy, l’autor capgira temes tradicionals de la narrativa infantil, com en el cas dels tres porquets o na Rinxols d’Or, fa referència a personatges popularitzats pel cinema com Hulk o Frankestein, recorre a figures mítiques com l’unicorn, parla de criatures del món animal com l’hipopòtam, explica històries tan potents com “La planta de Tomeu” –una versió lliure del conte “La planta de Bartolo” de l’escriptora argentina Laura Devetach– o fa un cant a la llibertat en els versos de “Res no és més trist”. Els poemes, sovint tractats amb humor o una delicada ironia, plens de musicalitat, mostren un gran desplegament de recursos mètrics que l’autor presenta amb una gran naturalitat, com no podia ser d’altra manera en un poeta de la competència i el rigor de Miquel Àngel Llauger, que aprofita l’ocasió per mostrar la seva complicitat amb el públic a qui s’adreça principalment amb la proposta del joc del mirall a les contracobertes.

Carles Moll

Esplèndides són també les il·lustracions que acompanyen tots els poemes. Els dibuixos i gravats de Carles Moll omplen les pàgines de Volen quan volen amb la seva sensibilitat artística i mostren una mirada penetrant que capta amb elegància l’esperit de les històries, els personatges, les situacions, la força de la paraula rica, commovedora i compassiva amb què Llauger s’adreça als infants: “Guard una joia, saps quina? / Aquell record tan llunyà / de trobar-me amb una nina / que no es va posar a plorar” (Del poema “Frankestein”). Volen quan volen, un llibre del qual en podran gaudir persones de totes les edats.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 20-03-2018)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s