Pau Faner i el món de la infància

La nova novel·la de Pau Faner “Com s’assembla la vida als somnis” (Editorial Gregal), ens trasllada al món de la infància en la Ciutadella de la postguerra en un relat intens i commovedor, narrat, amb la prosa exquisida de l’escriptor, a través dels ulls d’un infant.

La nova novel·la de Pau Faner, Com s’assembla la vida als somnis, ens retorna al món de la infantesa, a l’època i els espais que ja havia tractat, en forma de narracions, en el llibre El cant de l’alosa, una de les seves obres més llegides. L’escriptor parteix de les vivències d’infància que transforma en una esplèndida ficció literària i converteix en memòria viva en fer-les respirar a través del seu protagonista –amb els seus pensaments i fantasies–, en presentar una realitat percebuda i compresa des de la mirada mateixa de l’infant i en el pas del temps cap a l’adolescència. És l’infant qui ens parla del temps, la gent i l’espai que li ha tocat de viure i que troba en la fantasia una manera de fer més amable i digerible aquella realitat, de transformar-la amb la imaginació, única eina al seu abast, reducte final de la llibertat, d’un món no sotmès a les contingències, a les normes de l’època.

L’acció de Com s’assembla la vida als somnis comença el 1956 quan en Drus, el protagonista, té 7 anys. Pertany a una família humil que regenta una fonda i viu a una casa situada al final del camí de Santa Bàrbara. Cada dia fa a peu al camí cap a l’escola de “Ca Los” en un trajecte que serà important perquè serà el de la seva primera gran amistat, de fet la primera al·lota que estima, na Duna. Al seu costat emprendrà un altre camí, el de l’adolescència, i aprendrà com pot ser d’injusta la vida.

Les vivències del protagonista pels carrers de Ciutadella, les anades en bicicleta, les petites excursions, les nadades a l’estiu a la Platja Gran –amb costums que ara poden semblar tan llunyans– les aventures amb els amics, la relació amb les al·lotes que l’acompanyaran –viscuda des de la ingenuïtat de l’al·lot de l’època–, el món dels adults que els envolta, la constatació de les diferències socials –presents també en la mort–, determinats esdeveniments històrics, transcorren amb una gran vivesa per les pàgines de la novel·la. I, sobretot, les hores passades a “Ca Los”, en aquella escola gris, doctrinària, adoctrinadora i autoritària de la dictadura en què no hi mancaven els càstigs físics. El temps i les condicions del col·legi ocupen un bon espai a la novel·la i són un àmbit ideal per a la ficció, per a la construcció de petites històries amb les relacions dels alumnes amb els mestres i dels alumnes entre ells, no debades Joan F. López Casasnovas deia que “si hi ha cap lloc de la infància especialment literari aquest és el territori de l’escola”.

Com s’assembla la vida als somnis és una gran novel·la del món de la infància. Pau Faner ens transmet, ens fa viure més ben dit, amb mà de mestre, amb la saviesa de l’escriptor que ha dedicat la seva vida a la literatura, les vivències del protagonista en aquest lent pas de la infància a l’adolescència en la Ciutadella del món fosc i ple de misèries de la dictadura. És la dura realitat on s’insereix la ficció. És també un temps memorialístic, perquè les pròpies vivències configuren determinats espais, fets i persones que després seran objecte de la ficció a partir d’una la realitat que impregna la vida dels personatges i a la qual no poden sostreure’s sinó és mitjançant la imaginació, la rica fantasia en la ment d’un infant que necessita comprendre i viure a pesar de tot.

El lector es trobarà submergit en el fluir del temps narratiu, com flueix la prosa sensual, cadenciosa, magnífica de Pau Faner. Perquè, a més de l’exuberància pletòrica de les imatges, que el novel·lista construeix de la manera més natural, sense cap tipus d’impostacions, i de la riquesa del lèxic que beu abundantment del català de Menorca, en l’escriptura faneriana hi ha un ritme de la frase peculiar, molt propi de l’autor, ple de lirisme i de bellesa. Poderosa i commovedora la història d’en Drus, és també un temps de la memòria, però és sobretot el temps sensible en la gran literatura de Pau Faner.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 08-01-2018)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s