Ismael Pelegrí publica “De l’animal que s’imposa”

Ismael Pelegrí (Maó, 1975) acaba de publicar “De l’animal que s’imposa” (AdiA Edicions). Es tracta d’un poema dividit en 43 seccions que presenta una intensa i treballada meditació sobre el dualisme entre l’instint i la raó. El llibre incorpora un “Intermezzo” de Jordi Florit Robusté.

Ismael Pelegrí viu intensament la literatura. Lector apassionat, filòleg que en la docència transmet dia a dia el seu amor per les lletres, escriptor que ha conreat la narrativa, la poesia i l’assaig, fins ara havia publicat contes i poemes en volums col·lectius, com el dedicat al premi de narrativa curta Illa de Menorca (del qual va ser guanyador l’any 2000) o en diversos poemaris. A més, ha participat en nombrosos recitals poètics arreu de Menorca. Teníem, per tant, una bona mostra de la qualitat, el rigor i l’exigència del seu treball i la serietat amb què du a terme l’escriptura. De fet, en una entrada del seu magnífic bloc (www.xalandria.cat) ens confessa que “escriure és una de les maneres prioritàries que tenc de ser en el món i, amb algunes altres, poques, forma part de les meves necessitats bàsiques”.

Amb tot aquest bagatge no és estrany que De l’animal que s’imposa (AdiA Edicions), el primer llibre que publica Pelegrí, sigui ja una obra d’una ben assolida maduresa i d’un alt voltatge poètic, fruit de llargues i ben sedimentades lectures i d’una clara consciència de l’ofici de poeta. Sense presses per publicar, l’autor ha adquirit un esplèndid domini del llenguatge i dels recursos tècnics, que aquí es posen de manifest en la construcció formal, un to marcadament auster, la riquesa metafòrica o també en l’estructura mateixa del llibre, treballada amb saviesa i resolta de manera brillant.

De l’animal que s’imposa és un sol poema dividit en 43 estrofes, o seccions, constituïdes totes elles per deu versos heptasíl·labs, sense puntuació ni majúscules –cosa que en cap moment en dificulta la comprensió–, que es poden llegir a l’atzar, però que jo recomanaria llegir de manera ordenada per obtenir-ne el major profit. El títol mateix ja fa endevinar el caràcter reflexiu que predomina en el llibre i ens introdueix en el tema que serà objecte d’aquesta reflexió: la contraposició o el dualisme entre l’instint i la raó, entre la natura i la cultura, entre allò que hi ha de més impetuós en nosaltres i el que mostram de més delicat. En el poema, per dir-ho en paraules del mateix Pelegrí, “s’intenta verbalitzar un viatge per les geografies més feréstegues del jo, a la recerca d’algun bri de llum que permeti d’assumir la difícil convivència entre la urpada i la carícia, que ajudi a encarar amb un mínim de dignitat el seu fràgil equilibri”.

La primera secció ens remet de manera clara a l’inici de la Divina comèdia (“Nel mezzo del cammin di nostra vita”). El poeta emprèn aquesta meditació quan ha complert ja 40 anys (“la fita equidistant”) i traça una ruta que presenta dos plans diferents: d’una banda, el físic, i al·legòric, que parteix dels vergers de Sant Joan i el condueix al paisatge muntanyós de la Garrotxa, on s’imposa l’ascensió i la baixada i, de l’altra, el viatge interior cap al jo amb l’intent de trobar l’equilibri entre la dualitat abans esmentada. L’estrofa es tanca amb un referent molt significatiu, indici de la dificultat: el del laberint. Trobarem altres referències literàries al llarg del poema, com Baudelaire, Proust, San Joan de la Creu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, la Bíblia, etc. que n’enriqueixen el llenguatge altament connotatiu.

El volum inclou un text de Jordi Florit Robusté, de lectura imprescindible, que, tot comentant-ne el contingut, estableix un original diàleg amb el lector. Està situat, també de forma original, com un intermedi al bell mig del llibre i representa un bon moment per fer una pausa en la lectura del poema i acabar d’orientar-s’hi, si cal.

Com passa amb tota bona poesia, De l’animal que s’imposa demana ser llegit més d’una vegada per gaudir-ne plenament. El lector hi haurà de posar també de la seva part, però en la seguretat que, a cada nova lectura que en faci ,més hi aprofundirà, més hi trobarà.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 28-11-2017)

Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s