Joan Perelló, “El mapa de l’infinit”

Joan Perelló Ginard (Campos, 1953) ha publicat fa poc el llibre de poemes “El mapa de l’infinit” (Pagès editors) que va ser guardonat amb el XVIII Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, 2016, una obra que s’inscriu en un període d’un intens ritme productiu per part del poeta.

Joan Perelló ha publicat la seva obra poètica de manera regular des de l’any 1997 quan va rompre amb dues dècades de silenci després que el 1973 es donés a conèixer amb els llibres Temptant l’equilibri i Sempre trobaré algun dolor, seguits de Baf de llavis (1976). Tanmateix ha estat en els darrers anys quan el nombre de llibres que l’autor ha donat a la impremta s’ha intensificat de manera significativa en el que representa un període d’una notable fecunditat literària, ja que a més de la poesia, que sempre havia cultivat, Perelló ens ha ofert el volum de narracions L’error o la vida (Moll, 2013) i la novel·la Música de la indiferència (Lleonard Muntaner, 2015) que va ser guardonada amb el prestigiós premi Pare Colom de narrativa i de la qual Jaume Pons Alorda escriu que «si alguna cosa distingeix el primer llibre narratiu de Joan Perelló  (…) és l’audàcia per tal d’enfrontar-se a un projecte arriscat, experimental, un planisferi que obre les portes i les finestres als fantasmes de la seva experiència».

A l’hora d’escriure aquest comentari s’anuncia la presentació d’un nou llibre de Joan Perelló, Abecedari de crepuscles publicat per Ensiola, una antologia de l’obra poètica en una tria personal de l’autor que ve prologada per Sam Abrams, qui a finals del 2014, arran de l’aparició dels volums L’error o la vida i La casa del vespre, publicava un article al diari El Punt Avui que titulava precisament “Abecedaris de crepuscle” en què qualificava Joan Perelló com un dels grans escriptors de la literatura catalana a les Illes i, entre altres elogis, manifestava que «els poemes de La casa del vespre són d’una veracitat, autenticitat i sinceritat que impressionen per la seva raresa en el panorama de la poesia actual».

Fa pocs mesos, Perelló publicava El mapa de l’infinit ­–guardonat el 2016 amb el XVIII Premi de Poesia Maria Mercè Marçal–, un excel·lent poemari que presenta una intensa, autèntica, estremidora càrrega humana, expressada amb una gran riquesa metafòrica i una brillant construcció mitjançant la utilització del sonet blanc a partir de la dolorosa experiència causada per la malaltia. El poeta s’enfronta a una temàtica difícil amb una seguretat i un ofici impecables i posa de manifest la seva habilitat a l’hora d’estructurar el discurs poètic entorn de les sensacions, les incerteses, les pors, les angoixes, els dubtes provocats per una contingència que canvia radicalment la vida, i traça el difícil camí que va de l’aparició de la malaltia a la intervenció, la convalescència i un restabliment que inaugura, però, una nova etapa: la d’una presència inquietant que ja no es pot ignorar.

“Ho hauries d’estotjar tot al calaix
a la tàvega, el celler de l’exili,
com qui amaga il·lús el propi infinit”.

Tanmateix el poeta sap que “El pols trement dels dits, com un gest d’ira, / parla, marfós, de la teva ferida”.

I és amb aquests dos elements, la ferida i l’infinit, com a fil conductor que Perelló construeix una intensa, commovedora i sàvia reflexió entorn d’una experiència que tot lector, d’una manera o altra, ha tingut o tindrà ben present. La ferida que és física, marca ja inalterable sobre el cos, però també trau interior, presència indesitjada, hoste imprevisible del pensament, nosa de les pors que apareixen inevitablement “Ara, entre bastidors, com un actor que envelleix tement per la memòria, exhibeixes una certa indiferència però no pots amagar que darrere aquesta màscara hi ha la imatge de la por”. I en la relació entre la realitat externa i el món interior del poeta, amb la poesia com a refugi, univers on sobreviure “aprenent la mètrica del silenci”, es dibuixa encara una altra presència: la que traça el mapa de l’infinit.

El mapa de l’infinit és un llibre intens, d’una fonda reflexió amarada per la musicalitat dels bons versos i la riquesa de les imatges, un llibre per gaudir d’una lectura pausada i atenta que no decebrà el lector.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 21-03-2017)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s