Miquel Desclot publica la traducció íntegra del “Cançoner” de Petrarca

L’editorial Proa acaba de publicar per primer cop en català la traducció íntegra del “Cançoner” de Francesco Petrarca, en edició bilingüe, a càrrec del poeta i traductor Miquel Desclot (a la fotografia) que n’ha fet una excel·lent i brillant versió en vers rimat.

L’editorial Proa acaba de publicar per primer cop en català la traducció íntegra del “Cançoner” de Francesco Petrarca, en edició bilingüe, a càrrec del poeta i traductor Miquel Desclot (a la fotografia) que n’ha fet una excel·lent i brillant versió en vers rimat.

Fins ara no s’havia pogut llegir en català més que una part del Canzoniere de Petrarca –una de les obres de més influència en la poesia lírica occidental al llarg dels segles– en traduccions parcials realitzades, curiosament, a partir de mitjan segle XX. Així, Osvald Cardona publicava el 1955 Sonets, cançons i madrigals i després seria el mateix Miquel Desclot que el 1999 va publicar-ne una selecció i el 2003 una Tria de sonets. Per tant, l’edició completa del Cançoner ha vingut ha omplir un buit en l’àmbit de la nostra literatura que potser resultava poc explicable si es té en compte que, com assenyala el traductor, comptam amb tres traduccions diferents de La Divina Comèdia en vers i quatre traduccions integrals dels sonets de Shakespeare. Desclot apunta que la dificultat de penetració de l’obra petrarquiana en la literatura catalana del segle XVI seria en part deguda a l’enorme pes de la poesia d’Ausiàs March i en part a causa que escriptors catalans com Joan Boscà introduïren el petrarquisme en llengua castellana. El cas és que fins ara ningú no s’havia posat a la tasca extremadament exigent de traduir el Cançoner complet en vers rimat.

Miquel Desclot ha realitzat la traducció al llarg de vint anys, com explica en el pròleg del volum impecablement editat en versió bilingüe per Proa. Va començar casualment quan necessitava dos o tres sonets no traduïts per Cardona però el plaer que hi experimentà el va estimular a continuar. Més endavant, el poeta Ángel Crespo, traductor al castellà del Canzoniere l’incità a completar tot el llibre. Gràcies a l’obtenció del premi Jaume Vidal i Alcover de traducció es va poder recloure per traslladar al català els tres-cents disset sonets del llibre, tasca enllestida el 2002. Sense més ajudes públiques, el poeta deixà el projecte en suspens, atès que encara hi mancaven tres mil versos per traduir. Finalment, l’any 2014 retornà a la feina i, després de dos anys d’una total dedicació, va poder donar per acabada aquesta traducció íntegra del Cançoner.

petrarcaSobre l’autor, escriu Desclot en el pròleg: “en Petrarca es van ajuntar una intel·ligència privilegiada, una memòria prodigiosa, una curiositat intel·lectual infinita, una capacitat de treball astoradora, una facilitat natural per contagiar el seus entusiasmes i una fortalesa física de la millor fusta”. L’obra de Petrarca és ingent i comprèn una majoria d’obres escrites en llatí, amb un interès especial en la poesia èpica a la manera de Virgili. L’obra italiana, que comprèn el Cançoner, els Triomfs i algunes poesies esparses, representa només entorn d’un 5% del volum total de la seva producció. El Canzoniere, al qual Petrarca es referia com els Rerum vulgarium fragmenta, consta de 366 poemes amb un total de 7.785 versos que l’autor va escriure i revisar durant una quarantena d’anys. A pesar de la qualificació de “fragments” que donava als poemes, Desclot assenyala que “avui dia, l’aplicació dels estudiosos moderns ens permet comprendre fins a quin punt Petrarca va tenir una cura constant, fins i tot obsessiva, de relligar els seus fragments en una unitat formal que fes sentit orgànic”.

L’edició de Proa, a més d’incorporar el text original i un pròleg del traductor, compta amb una completa cronologia de Petrarca, mitjançant la qual es pot seguir la biografia del poeta, i un apartat de notes al final amb comentaris de cadascun dels poemes a fi de facilitar-ne la comprensió. Desclot aconsegueix una formidable traducció en vers rimat, tot fent un ús intel·ligent, adequat i dúctil de la llengua catalana (“un català actual, però culte”) i dels recursos que demana l’original, amb uns resultats admirables que converteixen la lectura del cançoner una festa de les grosses. Vegeu, per exemple, aquests versos del “fragment” 221:

“¿Quin destí, quina força o quin engany
de nou em mena, desarmat, al camp
on sempre perdo? Si mereixo el ram,
meravella en tindré; si moro, el dany.”

L’illa inaudita (Diari Menorca, 7-02-2017)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s