Isabel Clara-Simó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Isabel Clara-Simó (Alcoi, 1943) acaba de ser reconeguda amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en la seva 49a edició. L’escriptora, dotada d’una gran capacitat de treball, de tenacitat i d’inventiva, és autora d’una cinquantena d’obres de diversos gèneres literaris.

Isabel Clara-Simó (Alcoi, 1943) acaba de ser reconeguda amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en la seva 49a edició. L’escriptora, dotada d’una gran capacitat de treball, de tenacitat i d’inventiva, és autora d’una cinquantena d’obres de diversos gèneres literaris.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Isabel Clara-Simó és un reconeixement sobradament merescut tant pel que fa la seva extensa i continuada obra literària –que abasta novel·la, narrativa curta, poesia, teatre, literatura juvenil, crítica literària i traduccions– com a la seva llarga trajectòria en una “lluita continuada, en la qual mai no ha defallit, per la llibertat, per la situació de les dones i pels drets de la infantesa”, per dir-ho en paraules d’un dels membres del jurat. I no podem oblidar tampoc la seva fermesa en defensa de la llengua i la unitat cultural de les terres de parla catalana. Així ho expressava la guardonada en el discurs de recepció del premi: “Sempre he sentit que estimava bojament els Països Catalans i no era corresposta: ara tinc el reconeixement que l’amor és mutu”.

Vaig començar a llegir textos periodístics de Clara-Simó a mitjans dels anys 70 quan ella era directora de la revista Canigó, que es definia com “setmanari independent dels Països Catalans” i que jo solia comprar. La publicació, que abans era mensual i en castellà per imposició del franquisme, l’havia fundada el 1954 Xavier Dalfó, amb qui després l’escriptora va contraure matrimoni. La passà a dirigir el 1971 i la convertí en setmanari en català gràcies a l’estratègia d’anar introduint articles en la nostra llengua. Canigó, a més dels articles periodístics i del seu caràcter nacionalista, va incorporar autors de prestigi i donà veu a la generació de joves escriptors. Va haver de tancar el 1983 per causes econòmiques.

Isabel Clara-Simó és natural d’Alcoi i es va llicenciar en Filosofia i Periodisme a la Universitat de València, on tingué el mestratge de Joan Fuster i entrà en contacte per primera vegada amb cercles nacionalistes. Posteriorment es doctorà en Filologia romànica i es dedicà a l’ensenyament, primer a Bunyol (Altiplà de Requena) i després a Figueres, on s’editava Canigó. La seva carrera literària va començar el 1979 amb la publicació del recull de contes És quan miro que hi vaig clar, que l’any anterior havia obtingut el premi Víctor Català. A partir d’aquell moment, l’escriptora ha mantingut una producció intensa, prolífica, d’una gran vitalitat literària i d’una extraordinària versatilitat que abasta una cinquantena d’obres entre creació i assaig i per la qual ha obtingut nombrosos guardons, entre els quals podem destacar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (en tres ocasions), el Premi de la Crítica Serra d’Or, la Creu de Sant Jordi, el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana o el de Filla Predilecta i Medalla d’Or d’Alcoi. La darrera novel·la publicada ha estat Jonàs (Edicions 62, 2016), una obra ambiciosa i lúcida que narra, amb una prosa descarnada i plena de lirisme, una història d’amor homosexual i que l’autora ha qualificat com el seu testament literari.

Amb motiu de la concessió del Premi d’Honor a Isabel Clara-Simó, Patrícia Gabancho aconseguia resumir-ne en poques línies el caràcter de l’obra literària: “En un estil directe i atractiu, potent, porta el lector cap a mons foscos, torçats, inclements; indaga, doncs, en la naturalesa humana. També juga amb l’humor i la ironia, també festeja amb personatges cèlebres que mira d’entendre més enllà del tòpic. Hi ha un punt de perversitat sempre present.” (Diari Ara, 17-01-17). Les seves obres han estat traduïdes a una dotzena de llengües i sobre un dels seus reculls de narracions més celebrats, Dones, se’n va rodar el llargmetratge de títol homònim dirigit per Judit Colell.

Clara-Simó és actualment degana de la Institució de les Lletres Catalanes i manté viva la seva activitat periodística amb la columna diària “De fil de vint”, sempre incisiva i compromesa, al diari El Punt Avui, que compta amb un gran nombre de lectors.

L’Illa inaudita (Diari Menorca, 24-01-2017)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s