“Fidelitat al mar”, Giuseppe Conte en catala

El passat octubre l’editorial Documenta Balear publicava “Fidelitat al mar”, una antologia del poeta italià Giuseppe Conte (a la fotografia) en una traducció bilingüe a cura de Lluís Servera Sitjar i d’Irene Baccarini. És la primera vegada que Conte és traduït a la nostra llengua.

El passat octubre l’editorial Documenta Balear publicava “Fidelitat al mar”, una antologia del poeta italià Giuseppe Conte (a la fotografia) en una traducció bilingüe a cura de Lluís Servera Sitjar i d’Irene Baccarini. És la primera vegada que Conte és traduït a la nostra llengua.

Com un esplèndid regal de festes, que he pogut gaudir amb emoció en uns dies de descans, el bon i atentíssim amic Lluís Servera Sitjar m’enviava a mitjan desembre Fidelitat al mar, una antologia de l’obra del poeta italià Giuseppe Conte, en la magnífica traducció que ell ha realitzat en col·laboració amb la també poeta i estudiosa Irene Baccarini, qui en el pròleg es confessa fidel seguidora de l’obra de Conte. El resultat, un volum que conté una mostra molt significativa de la poesia de Conte a partir de poemes que formen part de sis llibres publicats entre 1979 i 2006. Es tracta d’un autor que, en paraules de Baccarini “representa una de les personalitats més rellevants del panorama poètic no sols italià, sinó també europeu i mundial”. Ja el 1983, quan es va publicar L’Oceano e il Ragazzo. (L’Oceà i l’Al·lot), present a l’antologia, Italo Calvino el va saludar com un llibre fonamental en la renovació de la poesia italiana. És per tant una autèntica alegria, i un motiu d’enhorabona per als lectors de poesia, poder descobrir i llegir per primera vegada l’obra de Conte en la nostra llengua.

Lluís Servera, a més d’excel·lent i elegant poeta (llegiu Més enllà d’Arequipa, el seu darrer poemari) és un apassionat de la traducció –i artífex generós de la plagueta Superna, de la qual ja he parlat en aquesta mateixa secció– que anteriorment ens havia ofert meticuloses traduccions dels poetes italians Giuseppe Ungaretti (El dolor, Jardins de Samarcanda) i Pietro Civitareale (Mitografies i altres dèries, Documenta Balear), fruit d’un treball curós realitzat amb el màxim respecte. El seu encontre amb la poesia de Conte, l’explica Irene Baccarini en el pròleg a Fidelitat al mar: “L’estiu del 2009 Lluís… em digué que havia assistit a la lectura d’algunes poesies de Conte en la celebració del Festival Internacional de Poesia de Palma i que havia quedat profundament colpit. Per ell va ser la descoberta d’un gran poeta, per a mi la confirmació de l’estimació que sempre havia reservat a Conte i la possibilitat de compartir una gran passió literària”. Nosaltres podem celebrar que, d’aquesta fructífera trobada, n’hagi sorgit l’antologia que avui ressenyam.

Maquetación 1 (Page 1)Giuseppe Conte (nascut el 1945) a més de poeta és assagista, novel·lista, autor d’obres teatrals i dramaturg. Sempre ha reivindicat el valor de la literatura, sobretot en el món contemporani i globalitzat que sembla voler anul·lar l’anhel de bellesa i els valors de l’humanisme. Precisament en defensa d’aquests valors, juntament amb el filòsof Stefano Zecchi i el poeta Tomasso Kemeni, va elaborar el manifest del mitomodernisme, moviment nascut per refermar la primacia espiritual de la poesia, la bellesa com a forma visible de l’art, l’estètica com el fonament de la moral, el redescobriment del mite i la natura. L’emblema iniciàtic d’aquest moviment, el 1994, va ser l’ocupació pacífica, juntament amb altres poetes, de la basílica florentina de Santa Croce.

Lluís Servera ens ofereix una traducció impecable que ens fa oblidar que ens trobam davant una obra traduïda. El ritme del vers, la musicalitat del seu bell català, la qualitat de la llengua, són virtuts que, a més d’il·luminar-nos de manera fidel amb la poesia de Conte, ens fan gaudir plenament de la lectura. Un exemple extret del poema que tanca el llibre:

“Gos invocar-te en aquesta Europa cega
cansada de baf i sequera,
consumida per diluvis i esfondraments,
continent de cendres i líquids putrefactes
on són sobirans incontestables
el No-res i els Grans Magatzems”.

(Salm 2)

L’illa inaudita (Diari Menorca, 10-01-2007)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s