La Nativitat en l’obra d’Isabel de Villena

El proper dijous, dia 15, a les 20 h. a l’església del monestir Santa Clara, es farà una lectura dels textos relatius a la Nativitat en l’obra de la primera escriptora en llengua catalana, Isabel de Villena (s. XV). L’acte, organitzat per Ramon Cavaller, compta prèviament amb una dramatúrgia pròpia.

El proper dijous, dia 15, a les 20 h. a l’església del monestir Santa Clara, es farà una lectura dels textos relatius a la Nativitat en l’obra de la primera escriptora en llengua catalana, Isabel de Villena (s. XV). L’acte, organitzat per Ramon Cavaller, compta prèviament amb una dramatúrgia pròpia.

Ja és el tercer any que Ramon Cavaller organitza, al monestir de Santa Clara, una lectura dels textos sobre el naixement de Jesús en l’obra d’Isabel de Villena, precedida per una dramatúrgia pròpia. Participaran en la representació i lectura Maricruz Larraia, Cayetano Bagur, Paula Juan, Neus Torrent, Míriam Traid, Gerard i Tomàs Gonzàlez, Silve Pons i Àngels Anglada, acompanyats pels músics Maria A. Moll (harmònium) i Pili Florit (clarinet). Atès que en Ramon em va fer la confiança de demanar-me que presentés l’acte, aprofitaré per parlar de qui va ser la primera escriptora en llengua catalana, un dels nostres grans clàssics.

Elionor de Villena (1430-1490)  –que en professar prendria en nom d’Isabel– era filla il·legítima del polígraf Enric de Villena i besnéta, per una banda, d’Alfons d’Aragó, dit “el Vell” (cosí germà de Pere el Cerimoniós) i, de l’altra, besnéta d’Enric II de Castella, primer rei de la dinastia Trastàmara. Va ser educada a la cort de la reina Maria, és a dir la filla d’Enric III de Castella i esposa d’Alfons el Magnànim, on tingué al seu abast una considerable col·lecció de llibres morals i religiosos que, juntament amb les obres del seu pare, devien despertar-li de ben jove l’interès i el gust per les lletres. Ja amb el nom d’Isabel va entrar com a novícia al convent de clarisses de la Trinitat de València, fundat per la reina Maria, on al cap d’uns anys (1462) seria elevada a la dignitat abacial. Com abadessa es va guanyar el respecte i l’estima dels seus contemporanis i en continuar la tasca de la seva predecessora en la fàbrica del monestir el va dur a una grandesa no prevista en principi. Durant aquest període va escriure la seva obra, una extensa Vida Christi, que es publicà de manera pòstuma el 1497, ja que Isabel va morir als 60 anys víctima d’una de les epidèmies de pesta que patí València en aquella època.

la-trinitat

Monestir de La Trinitat

El llibre de Villena s’inscriu en la tradició de les Vitae Christi medievals, obres que recollien passatges evangèlics de la vida de Jesús i de la tradició patrística i que servien a la meditació i a l’espiritualitat. En català hi havia el precedent d’una Vida de Jesucrist de Francesc Eiximenis, escrita a cavall dels segles XIV i XV, però l’aportació que fa Isabel de Villena té una marcada originalitat, tant en aspectes formals com de contingut. Primerament, dona d’una gran cultura, l’abadessa es mostra una competent narradora que, quan convé, sap adaptar la prosa d’art (l’estil que s’havia posat de moda en la prosa d’aquell esplendorós segle d’or valencià, el gran representat de la qual és Roís de Corella) a l’efectivitat narrativa i a l’eficàcia de l’emoció que vol transmetre. En segon lloc –i és la característica que més la pot apropar a la sensibilitat actual–, Villena fa una defensa constant de la dignitat de la dona i la seva obra presenta un clar protagonisme femení en la figura de Maria. La poeta Maria Mercè Marçal en parlava com d’un llibre ginocèntric “obsessivament preocupat per afirmar la dignitat i l’altura moral de les dones”. Com ja va apuntar Joan Fuster, sembla segur que Villena aprofitaria el llibre per rebatre la misogínia i els tòpics contra les dones que circulaven en la seva època, en especial els recollits en L’espil de Jaume Roig, a qui l’abadessa havia tractat personalment, ja que estava vinculat a la Trinitat com a gestor econòmic i com a metge.

Avui, a banda d’una selecció de textos adaptats al català actual de recent aparició, no és possible trobar la Vita Christi. Les dues edicions més modernes són la de la Institució Alfons el Magnànim, el 1986, i la de la MOLC, EL 1995, esgotades de fa temps. Sortosament, però, és possible trobar de manera gratuïta a archive.org la digitalització dels tres bells volums que es van publicar el 1916 sobre l’edició prínceps. Els podem llegir i

gaudir-los on line o també descarregar-nos-els en pdf (els altres formats queden bastant descol·locats). Val a dir que la llengua de Villena, i la seva prosa, no han de presentar dificultats a un lector habitual.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 13-12-16)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a La Nativitat en l’obra d’Isabel de Villena

  1. Que poc sabia de l’obra d’Isabel de Villena fins fa unes hores, Pere! Després de llegir aquest article tan engrescador, he anat a l’enllaç que ens ofereixes i m’he posat a llegir la Vita Christi; no tota, perquè evidentment no n’hi ha prou amb unes hores, però força de cadascun dels volums. M’ha arribat al cor la gran tendresa de l’obra, sobretot les parts amb Maria. Realment, tal com comentes, és una narradora molt competent, i sens dubte preocupada per dignificar les dones. Algun dia que tingui el temps la llegiré sencera. Celebro que es fes la lectura al monestir de Santa Clara —m’hauria agradat ser-hi. Moltes gràcies per l’article!

  2. Pere Gomila ha dit:

    Moltes gràcies pel comentari, Shaudin. M’alegra saber que a través de les meves modestes paraules has tingut accés a l’obra d’Isabel de Villena. A diferència d’altres clàssics catalans és una autora que, fora dels especialistes, no ha tingut la difusió que hauria de tenir i que és un plaer llegir. No sé si a causa del caràcter religiós de la seva obra, però és que per a una dona del segle XV, i religiosa, no hi havia altra opció. I tanmateix és una autora d’una gran talent literari i molt culta i amb una prosa deliciosa. Per motius d’espai, a l’article no vaig poder incloure tot el que hauria volgut, per exemple aquest paràgraf de Rosanna Cantavella (l’autora del capítol dedicat a Villena a la Història de la Literatura Catalana que coordina Lola Badia):
    “L’incunable de la Vita Christie és notable per la inusual circumstància de ser una empresa de dones: no sols eren dones l’autora i les receptores més directes –la seva comunitat de clarisses–, i no sols s’atorga una gran importància a les dones en la narració; a més, el llibre va ser dur a impremta per una dona: Aldonça de Montsoriu, successora d’Isabel de Villena com abadessa a la Trinitat; i va ser dedicat a una altra dona: la reina de Castella Isabel la Catòlica, que hauria expressat el desig de llegir-lo”.
    La lectura a Santa Clara va anar molt bé. Va ser un plaer sentir aquests textos molt ben interpretats davant una bona assistència de públic.

  3. Gràcies, Pere. És una llàstima, i molt injust, que Isabel de Villena no tingui la difusió que hauria de tenir, però no sé pas si deu ser pel caràcter religiós de la seva obra, tot i que pot ser. Tal com comentes, quina altra temàtica es podria esperar d’una dona del segle XV i, a més, una religiosa? Com insisteixo a les meves classes, quan parlo d’autors i textos o de personatges i fets historics, sempre s’ha de tenir en compte el context històric i social.
    M’agrada molt, molt, aquesta nova Història de la Literatura Catalana que, per cert, ja he aconseguit que tinguin les biblioteques Frost i Robarts. Fa temps la vaig començar a llegir, però em vaig aturar després de llegir fins on s’acaba el segle XIV (per qüestions de manca de temps i voler llegir d’altres coses, no que no hi vulgui tornar), per tant, em vaig perdre Isabel de Villena.
    Si no ens parlem abans: Bon Nadal!

    • peregomila ha dit:

      A mi també m’agrada molt aquesta nova Història de la Literatura Catalana. La vaig llegint per capítols quan tenc temps i, evidentment, en cas de consulta és una eina imprescindible.
      Molt bon Nadal!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s