Nude Area

NUDEAREA_poster_web Entre les pel·lícules que he vist darrerament, em va sobtar, per la bellesa i la poesia que desprèn, Nude area, amb guió i direcció d’Urszula Antoniak, una coproducció polaco-holandesa sobre l’amor lèsbic, la sensualitat, el feminisme i  les diferències culturals a partir de la fascinació que senten mútuament dues adolescents, una holandesa i l’altra marroquina, en trobar-se en una piscina pública. El film és rodat sense diàlegs, potser perquè qualsevol paraula hi seria sobrera. El que importa aquí és la poètica del cos, la insinuació del gest, la profunditat de la mirada, l’expressió de la més exquisida sensibilitat.

Al llarg de la pel·lícula hi ha escenes d’una gran plasticitat i bellesa, com un moment en què Naomi, la protagonista holandesa interpretada per Sammy Boonstra, llegeix un llibre vora una finestra, en una imatge que recorda vivament els quadres de Vermeer, mentre es perden les darreres notes d’un fragment d’El testament d’Amèlia interpretat per Joan Manuel Serrat, i iniciat uns moments abans mentre la fotografia s’endinsa en un joc de contrallums i aquesta música sorgeix com un contrast emmirallat d’insospitada pregonesa.

El testament d’Amèlia és potser una de les cançons més belles, però a la vegada més terribles, de nostre cançoner tradicional. Joan Manuel Serrat n’interpreta una versió abreujada i molt sentida que a Nude area punteja de sons adolorits uns moments de suspensió exquisida. Qui canta el romanç complet, amb una intensitat i una tensió que arriben a l’estremiment, és Montserrat Figueras en aquell disc tan bell de Jordi Savall titulat Cançons de la Catalunya mil·lenària. L’escena de la pel·lícula em du a escoltar de bell nou Montserrat Figueras mentre deix que la seva veu em meni cap al pur estat de l’emoció. Després d’escoltar la peça, la seva bellesa tràgica em fa recordar una excel·lentíssima conferència del poeta i hel·lenista Carles Miralles impartida a l’Ateneu de Maó l’any 2011 (no es publicarà mai aquest magnífic text?) en el marc del X Curs de Pensament i Cultura Clàssica, titulada “El dolor i la bellesa. Sobre allò tràgic” en què el professor va dissertar de manera brillant a l’entorn aques tema des de la seva saviesa sobre la literatura clàssica i la sublim grandesa de la tragèdia.

Nude area ens transporta des del primer moment per l’hàlit poètic i l’exquisidesa plena de sensualitat que destil·la la pel·lícula. Des del joc de seduccions del principi al fondo simbolisme del present de Fama (Imaan Hammam) la protagonista marroquina, cap al final, es desplega tot un món de sensacions a frec de pell. Entre la captació de la bellesa amable de Nude area o la bellesa tràgica d’El testament d’Amèlia, el temps es percep d’una altra manera i al capdavall tot és u.

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s