“Mudar de pell” de Bel Granya

Isabel Graña Zapata (Badalona, 1964) acaba de publicar el llibre de poesia “Mudar de pell” (Ed. Meteora). L’autora és gestora cultural i investigadora. Doctorada en Literatura Catalana (UAB), es dedica a la recerca de la història de la literatura i la cultura catalanes.

Isabel Graña Zapata (Badalona, 1964) acaba de publicar el llibre de poesia “Mudar de pell” (Ed. Meteora). L’autora és gestora cultural i investigadora. Doctorada en Literatura Catalana (UAB), es dedica a la recerca de la història de la literatura i la cultura catalanes.

La relació de Bel Granya amb les Illes és intensa, sobretot amb Mallorca on sol anar habitualment, però també Menorca té presència en la seva obra. Així, en el primer llibre que publicà Anagrama de sal (2011), hi trobam un apartat titulat “Poemes de Menorca” i el llibre que ara comentam és introduït per un magnífic pròleg de la menorquina Fina Salord. Els dos poemaris mantenen, per tant, lligams amb la nostra illa.

Si bé Mudar de pell és el segon llibre de poemes que publica l’autora, la relació amb la poesia ha format part de la seva trajectòria vital, tant pel que fa a l’intens treball realitzat com a gestora de l’Espai Betúlia de Badalona, com a la tasca d’investigació i estudi sobre els poetes de l’Escola Mallorquina i sobre figures literàries del nou-cents. En aquest camp, l’any 2008 va obtenir el Premi de la Crítica Serra d’Or per un estudi sobre els poetes i la història de la cultura de Mallorca de preguera i recentment ha editat Obra Poètica de David Sanahuja. No és d’estranyar que a partir del coneixement de la més alta tradició de la nostra poesia, en sorgeixi aquest intens i profund llibre de maduresa. Com molt bé assenyala Fina Salord “la lectura de Mudar de pell ens interpel·la sobre els sentits mutants de l’aventura existencial amb la força que només podem trobar en el veritable diàleg poètic”.

mudar_de_pellLa vida ens aboca, de manera constant, als canvis i a les adaptacions, les circumstàncies muden i muden les persones, el temps no passa debades per les pèrdues i les superacions, per les etapes que ens condicionen i ens fan progressar, ens obliguen a mudar de pell, a deixar les crostes de la pell morta i entrar renovats des del creixement interior a retrobar-nos amb el sentit de l’existència i la plenitud de la vida, en un aprenentatge que ens ha de dur a la saviesa, a la serenor, al significat del pas del temps: “Però res no és etern, / la consciència és un pols / intermitent d’imatges / vives que muden de pell”, i que ho ha de fer des de la memòria que conforma la nostra identitat.

Així, Mudar de pell comença amb la recuperació del temps de la infantesa, d’una època feliç que viu innocent entre els jocs dels germans a la platja, la presència de la mare i de l’àvia, els sons de les cançons i la ràdio d’aquella època, un món que prest es veurà abocat al dolor de les pèrdues “La felicitat és un tatuatge / gravat a la memòria de la pell, / on el pas del temps / no hi té accés.” I entre aquestes pèrdues, la de la innocència, el moment de la primera foscor existencial, “en què la meva innocència / s’escola entre els forats / d’un tren de mercaderies, / sense que ningú no se n’adoni / i jo entri definitivament en la foscor”.

I és al llarg d’aquest aprenentatge, des de la pròpia identitat i el pòsit de les vivències més profundes, que la poeta sap que ha de mudar de pell i comprendre allò que li ha de permetre mantenir-se en una actitud vital, retornar sempre a la llum i a la plenitud de la vida i de la paraula: “però allà on el silenci em crida / continuaré retornant al far, / a respirar sal / i comptar fades”. I la paraula, no podia ser d’altra manera, és molt present en el llibre, com en la veu dels poetes mallorquins estimats –el poema que tanca el llibre és dedicat precisament a la memòria de l’amic Jaume Pomar–: “Passejo el vostre alè / pels vells carrerons de Ciutat”, com l’amor per la llengua expressat amb una gran austeritat i bellesa: “M’he buidat les butxaques / damunt la taula de la saleta, / només m’han sortit tres mots: / t’estimo, t’estime, t’estim”.

Amb Mudar de pell Bel Granya ens ofereix un llibre esplèndid, d’una rica maduresa, savi i auster que ens capta des d’un primer moment per la bellesa i la musicalitat del vers i la intensitat de l’expressió poètica.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 12-07-2016)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s