La novel·la més menorquina d’Esperança Camps

Fa pocs mesos sortia publicada la novel·la “L’illa sense temps” (Editorial Meteora) de l’escriptora ciutadellenca Esperança Camps, la desena d’una autora que manté una producció intensa i continuada de la seva obra literària.

Fa pocs mesos sortia publicada la novel·la “L’illa sense temps” (Editorial Meteora) de l’escriptora ciutadellenca Esperança Camps, la desena d’una autora que manté una producció intensa i continuada de la seva obra literària.

L’assassinat amb unes estisores clavades al cap d’una dona al geriàtric de Ciutadella l’any 2011 és el motiu inicial de L’illa sense temps, la novel·la més menorquina d’Esperança Camps. A partir d’aquell fet luctuós que va impactar la societat illenca, l’escriptora crea una història amb una gran destresa tècnica i una remarcable ambició literària en què les diferents veus narratives ens desvelen les circumstàncies d’unes vides que  aquell crim acabarà per relacionar. Primer, la de la protagonista, Júlia Casas, una periodista ciutadellenca de prop de 50 anys que viu a València i que després de perdre la feina arran d’una reestructuració del diari on treballava ha trobat l’èxit com a escriptora de novel·les negres. Després, la dels altres personatges que completaran l’entramat de la novel·la entre els quals destaca el de na Fina Torres, la dona que telefona a na Júlia i li demana que vagi a Ciutadella perquè té una informació important relativa a la seva família, moment en què s’inicia la novel·la.

N’hi ha que han definit L’illa sense temps com una novel·la negra, però jo no estaria gaire d’acord amb aquesta etiqueta. És cert que partim d’un crim i que hi ha una investigació policial en marxa, ara bé aquests elements no la converteixen per se en una novel·la de gènere. L’aprofundiment en la vida i la realitat del personatges, en la seva psicologia, en l’anàlisi de la societat i dels comportaments humans, en la riquesa de matisos mitjançant el diàleg interior, que tan bé sap manejar Camps, o fins i tot en el tempo literari, en fan una obra que va més enllà de la novel·la negra o policíaca. Més que per la intriga de l’acció, el lector se sent seduït per la força dels personatges que en cap cas no el deixen indiferent, així com per l’estil de l’escriptora que el captiva i el fa avançar per les pàgines del llibre amb un interès creixent. Es tracta d’una obra literària que no necessita etiquetes, producte d’una escriptura sàvia i plena d’ofici que penetra a fons en l’interior de les persones i els seus conflictes, les circumstàncies que  han d’afrontar i la forma de relacionar-se amb els altres.

76379-illa-sense-tempsEl lector que hagi seguit la trajectòria d’Esperança Camps, a L’illa sense temps reconeixerà sens dubte la magnífica prosa de l’autora i una escriptura que substitueix els diàlegs directes per les veus interiors dels personatges, aquesta manera tan efectiva de mostrar-nos el seu món des de dins. Però aquí l’estil es fa potser més agosarat, amb frases sense acabar que reprodueixen amb fidelitat el flux del pensament o la conversa quotidiana plena de sobreentesos, amb canvis constants entre la narració en segona i tercera persona i diàlegs amb els seus personatges sense distintius gràfics, però sense que el lector es perdi en cap moment ni s’adoni de la complexitat de l’escriptura.

Un altre dels protagonistes de L’illa sense temps és Ciutadella, el lloc on es desenvolupa l’argument, vista a través dels ulls de na Júlia Casas, una dona que fa temps que no hi viu, però que hi conserva una casa amb vistes al port i que reflexiona sobre els canvis i la transformació de la seva ciutat i de Menorca, que fa una crítica d’una realitat que li dol, de la total dependència del turisme i de la pèrdua d’altres sectors que movien l’economia de l’illa. Però també reflexiona sobre la deriva actual del periodisme o els mitjans de comunicació, un món que tan bé coneix l’autora i que dóna, per tant, més versemblança al caràcter i la realitat de la protagonista de la novel·la.

En definitiva, Esperança Camps construeix un relat dinàmic, vívid, actual, amb un estil ambiciós i una gran destresa narrativa. Una obra per gaudir de la bona lectura.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 28-06-2016)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La novel·la més menorquina d’Esperança Camps

  1. Boníssima ressenya que m’ha fet agafar unes ganes boges de llegir “L’illa sense temps”.
    Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s