“L’illa dels arbres vençuts”. La poesia de Joan Pons

Joan Pons acaba de publicar l’obra “L’illa dels arbres vençuts” (Calonge. AdiA Edicions), amb il·lustracions de Tónia Coll i epíleg d’Antònia Vicens. Es tracta del primer llibre de poemes publicat per l’autor de Ferreries després d’uns anys sense treure una nova novel·la.

Joan Pons acaba de publicar l’obra “L’illa dels arbres vençuts” (Calonge. AdiA Edicions), amb il·lustracions de Tónia Coll i epíleg d’Antònia Vicens. Es tracta del primer llibre de poemes publicat per l’autor de Ferreries després d’uns anys sense treure una nova novel·la.

Sol ser habitual que els poetes es passin a la narrativa, de vegades de forma definitiva, però no és tan freqüent que els narradors publiquin la seva poesia, tot i que molts confessen que també escriuen versos. No hauria d’estranyar, però, que un escriptor de l’excel·lència i la vocació de Joan Pons vulgui cultivar els diferents gèneres i completar la seva carrera literària amb altres formes expressives. I més encara quan la prosa de les seves obres arriba a un alt grau de lirisme com és el cas de les novel·les Barba-rossa o La casa de gel.

L’autor confessa que abans d’escriure L’illa dels arbres vençuts havia escrit poemes durant gairebé 50 anys, però que els rebutjava i els tornava a escriure. Ha estat, idò, en arribar la maduresa que ha trobat el to i l’expressivitat que cercava en la seva obra en vers, ara plasmada de manera esplèndida en el poemari tot just acabat de publicar. El títol del llibre ja té la força del símbol, del poder d’una imatge que coneixem molt bé els menorquins: la dels arbres vinclats cap al sud per l’embat del vent i la saladura, però que a la vegada mostren la seva capacitat d’adaptació i de resistència. Vençuts, però supervivents en la seva fortalesa, metàfora també vital de la lluita i de la fermesa davant el sofriment i l’adversitat.

El primer poema, que du el mateix títol del llibre, ens introdueix en el doble viatge que recorre aquesta obra: el retorn físic a l’illa amb l’entrada al port de Maó, on apareixeran com a símbols diversos elements que marquen també l’altre viatge, el que ens durà pels camins de la memòria amb la presència de la natura i el caràcter de Menorca. La memòria és el que ens permet recuperar el temps de la infantesa i la joventut, la presència dels amics que han quedat en el camí, els vençuts de totes les èpoques amb el testimoni del seu dolor en els fulls de la història. I en la memòria personal hi ha també el sentiment de nostàlgia: “A partir dels cinquanta / es perd la vergonya de la nostàlgia / i el temps es converteix / en una làmina d’aigua clara / a través de la qual pots veure / la calavera, el teu propi esquelet”.

La majoria de poemes, escrits tots ells en vers lliure, tenen caràcter narratiu. Ara és la veu de la poesia, més concentrada i essencial, amb el seu poder connotatiu i simbòlic i la riquesa d’imatges i metàfores, que ens explica una història, en la qual de manera més intensa, amb el ritme del vers, es manifesten l’amor, l’afecte, la compassió cap a la gent que ha deixat la seva empremta en la vida del poeta, cap els amics, els artistes, cap a la gent que habita els seus espais compartits, l’illa, la ciutat. Perquè també Barcelona és present al llibre, com al poema “Jardineria urbana” on els arbres de l’àmbit urbà, estimats i acariciats per aquesta mirada compassiva del poeta, esdevenen per la seva banda tot un símbol.

En els poemes més llargs trobam relats, solcats per una gran càrrega emotiva, com en “El clot de Son Granot”, “La veritable història de l’estàtua de la Llibertat” o “Cerber” on Pons utilitza un altre dels símbols que més sovint apareix a “L’illa del arbres vençuts” –i que ja trobàvem a “Gossos de pluja” –, el del ca, que en aquest cas, guardià de les portes de l’Hades, amb el pressentiment de la mort de l’amic estimat, representa l’expulsió del paradís de la infantesa: “Per desgràcia, trotaven per les muntanyes / els cavalls.” Vida i record. Com diu Antònia Vicenç a l’epíleg “abordat pels records que tothora et sacsegen. Plens de pells adobades i sang de víctimes innocents. Per elles, per tu plores versos com la mar plora algues i sabates de nàufrags”.

Amb L’illa dels arbres vençuts, Joan Pons, amb l’ofici, la saviesa i la constància en la recerca de la veu de la poesia, ens presenta, de manera sòlida i segura, aquesta obra de maduresa que dota de nous camins la seva rica i magnífica producció narrativa.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 5-04-16)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a “L’illa dels arbres vençuts”. La poesia de Joan Pons

  1. Josep ha dit:

    On puc adquirir L’illa dels arbres vençuts de Joan Pons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s