TIRANT LO BLANC

El dia 1 de març, i de forma representada, s’interpretarà al Teatre Principal la cantata infantil “Tirant lo Blanc”, obra basada en la novel·la de Joanot Martorell amb música d’Antoni Ros Marbà i textos de Núria Albó. Una bona convidada a la lectura d’un dels nostres grans clàssics.

El dia 1 de març, i de forma representada, s’interpretarà al Teatre Principal la cantata infantil “Tirant lo Blanc”, obra basada en la novel·la de Joanot Martorell amb música d’Antoni Ros Marbà i textos de Núria Albó. Una bona convidada a la lectura d’un dels nostres grans clàssics.

La cantata infantil Tirant lo Blanc que s’interpretarà el dia 1 de març al Teatre Principal de Maó, després de l’èxit assolit el mes passat quan la programà i organitzà Joventuts Musicals d’Alaior, em du a parlar d’aquest gran clàssic de la nostra literatura tot pensant en el desconeixement que es té en general de l’obra, sens dubte incrementat per la prescindible i desafortunada pel·lícula de Vicente Aranda, que se centrava especialment en l’erotisme dels episodis amorosos i les intrigues de Palau, limitava les accions bèl·liques a dues escenes poc creïbles i deixava de banda aspectes fonamentals de l’obra.

I si bé és cert que l’amor del “Tirant” és l’amor delitable i ple d’una carnalitat humana –que es viu, tanmateix, amb situacions carregades d’humor i d’ironia–, la novel·la és molt més que açò, és la creació d’una obra total, la importància de la qual ja assenyalava, com és ben sabut i sovint citat, Miguel de Cervantes quan salva la novel·la en la famosa escena de la crema de llibres del capítol VI del Quixot i entre altres elogis fa dir al capellà: “Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo es éste el mejor libro del mundo”. I encara, per citar un altre autor no català, podríem referir-nos al llibre Lletra de batalla per Tirant lo Blanc que va publicar el 1969 Mario Vargas Llosa (abans de militar en l’anticatalanisme actual) i en la qual afirmava que “Martorell és el primer d’aquesta estirp de suplantadors de Déu –Fielding, Balzac, Dickens, Flaubert, Tòlstoi, Joyce, Faulkner– que pretenen de crear en les seves obres una ‘realitat total’, el més remot cas de novel·lista totpoderós, desinteressat, omniscient i ubic. Això converteix el Tirant lo Blanc en una de les novel·les més ambicioses de la literatura universal”.

incunable tirantL’autor del “Tirant”, Joanot Martorell, era un cavaller de la petita noblesa valenciana nascut probablement entre 1405 i 1413 i mort l’any 1465 sense haver vist la seva obra impresa. En la dedicatòria del llibre, l’autor afirma que la novel·la va ser començada l’any 1460 i devia acabar-ne la redacció el 1464 perquè se sap que per dificultats econòmiques va haver d’empenyorar l’obra a Martí Joan de Gualba que la va editar per primera vegada el 1490 a València. Set anys després se’n féu una segona edició a Barcelona i el 1511 s’imprimia ja la traducció castellana a Valladolid.

En l’obra es narra la vida de Tirant lo Blanc, des de la seva formació en l’art de la cavalleria a Anglaterra, fins a la mort de l’heroi produïda per causes naturals quasi dotze anys després. Les aventures el menaran primer a lluitar contra el setge que el soldà d’Egipte, aliat amb els genovesos, havia posat a l’illa de Rodes i més endavant a l’imperi grec, cridat per l’emperador després de la mort del seu fill per tal de fer front a la invasió turca. A la cort grega, Tirant s’enamorarà de la princesa Carmesina. Després d’un periple pel nord d’Àfrica en què aconsegueix nombroses conversions al cristianisme, Tirant tornarà a Constantinoble al front d’un exèrcit que acabarà amb la victòria final contra els turcs i el seu casament amb Carmesina. Poc després, tot accentuant la versemblança i el realisme de la narració, es produeix la mort del nostre heroi a causa d’una pneumònia (“un mal de costat”). L’obra té un final tràgic per als protagonistes ja que, a causa del dolor i la tristesa, moriran també l’emperador i la pròpia princesa.

Per crear el Tirant lo Blanc, heroi que, com Odisseu, venç a les batalles més que per la seva força, gràcies a l’astúcia i a l’enginy, Joanot Martorell, com era habitual a l’època medieval, fa ús de fragments manllevats i beu de diverses fonts entre les quals El llibre de l’ordre de Cavalleria de Ramon Llull, les quatre grans Cròniques, la figura de Roger de Flor, comandant de la Campanya Catalana d’Orient al front dels almogàvers, o el poema anglès Guy de Warwig. El Tirant lo Blanc és una de les grans novel·les europees, una d’aquelles obres fabuloses que continua fascinant els lectors de tots els temps.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 23-02-2016)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a TIRANT LO BLANC

  1. Will ha dit:

    It’s the best time to make a few plans for the long run and it is
    time to be happy. I’ve learn this put up and if I may just I wish to recommend you some interesting things or tips.

    Perhaps you could write next articles regarding this article.
    I desire to learn even more issues about it!

  2. Saul ha dit:

    Por os aquários negativa serem em tal grau bem ventilados ainda que
    as gaiolas de cobre, assegure-se do que empregar qualquer tampo dentre fios metálicos
    em outras palavras do que enredo, a jeito de assegurar ventilação adequada também sinal do que vislumbre no
    depósito. http://enjoydogland.com/board_KPFN30/114668

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s