En el centenari del naixement de Llorenç Moyà

Enguany es commemora el centenari del naixement del Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella (Binissalem, 1916 – Palma, 1981). Poeta, dramaturg i narrador, autor d’una extensa obra, era llicenciat en Dret i col·laborador habitual de la premsa insular.

Enguany es commemora el centenari del naixement del Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella (Binissalem, 1916 – Palma, 1981). Poeta, dramaturg i narrador, autor d’una extensa obra, era llicenciat en Dret i col·laborador habitual de la premsa insular.

Qui em va parlar per primera vegada de Llorenç Moyà, ara fa uns 40 anys, va ser Josep M. Llompart. I ho va fer mostrant una fraternal amistat cap a ell, però també l’admiració que li despertava la figura d’aquell poeta de la seva mateixa generació, la dels escriptors de la postguerra que hagueren d’escriure en una llengua prohibida i es veieren obligats a viure durant els primers anys en una cultura submergida que només es podia manifestar en les tertúlies privades dels petits grups en qui requeia l’esforçada tasca de mantenir viva la literatura catalana a Mallorca i de lluitar per difondre-la entre una societat que vivia sota el pes de la dictadura. Entre els joves d’aquella generació va tenir una influència destacada el filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner, represaliat després de la guerra i confinat a Mallorca de 1943 a 1959 on col·laborà activament amb Francesc de B. Moll en l’elaboració del DCVB. Sanchis va publicar, l’any 1951, l’antologia Els poetes insulars de postguerra, en la qual destacaven de manera clara Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet, Josep Maria Llompart i Llorenç Moyà, tant per la qualitat de les obres com pel fet que eren els qui es proposaven de manera decidida la renovació de la poesia illenca que encara no havia pogut superar l’estètica de l’Escola Mallorquina.

A banda l’amistat i les complicitats literàries i combatives, Llorenç Moyà i Josep M. Llompart coincidien també en el fet que tots dos eren fills de militar i que a casa parlaven únicament en castellà. A pesar d’açò, des de ben prest, tots dos es decantaren per la llengua del poble i se’n convertiren en grans defensors. Llorenç Moyà explica a Memòries literàries que va ser l’oposició del règim cap a la nostra llengua “la que em mogué a estudiar la literatura i la idiosincràsia dels pobles de llengua catalana. La interdicció ha estat, doncs, el ventafocs que ha espargit les cendres que ofegaven el meu amor latent cap a la meva terra i la meva llengua”

Els crítics solen coincidir que, dels quatre poetes citats, el més gran va ser justament Llorenç Moyà. I tot i així Moyà ha estat el més desconegut fora de Mallorca i el més oblidat, potser pel fet que no va publicar a Barcelona i que no es preocupà gaire de promocionar la seva obra. Una obra que destaca sempre per la cura exquisida que tenia el poeta amb el llenguatge. Llompart ho expressava així: “Estimava la paraula –un amor que sempre ha servat, i serva encara, al llarg de tots els seus camins– apassionadament i sensualment. Estimava el dring, la llum i el perfum de la paraula; la melodia que, acoblant una paraula amb una altra, s’eleva com una fumerola d’encens”.

Potser qui més ha estudiat l’obra de Llorenç Moyà ha estat Miquel Àngel Vidal Pons que li va dedicar la seva tesi doctoral l’any 2012 i en va publicar, l’any següent, una excel·lent biografia sota el títol La tebior dels dies (El Gall Editor). L’obra poètica publicada de Moyà la conformen una dotzena de llibres editats entre 1949 (La bona terra, Ed. Moll) i 1981 (Hispània Citerior, Ed. Moll) a més d’una Antologia poètica de l’any 1990 (Ed. Moll) –en la qual es mostra la seva constant evolució i recerca de noves formes– i altres poemaris editats pòstumament. Però Llorenç Moyà no només va ser un poeta, sinó que la seva obra, “abundosa i complexa” com diu Vidal a la seva tesi doctoral, abasta tots els gèneres literaris i, en especial, el teatre al qual es dedicà “en dos períodes concrets i molt fecunds (1958-1967 i 1979-1981)” en paraules del mateix Vidal. En menor mesura va cultivar també la narrativa, amb tres novel·les publicades, i la prosa memorialista que publicava, en forma d’articles, a la revista Lluc. L’obra de Moyà espera encara avui tota la difusió que es mereix. Confiem que hi ajudi la celebració del centenari.

L¡illa inaudita (Diari Menorca, 9-02-2016)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s