“El pare”, la novel·la de Josep M. Ruiz Manent

l’Institut Menorquí d’Estudis acaba de publicar, en la col·lecció Petit Format, “El pare”, la novel·la en què Josep M. Ruiz Manent (Ciutadella, 1892 – Madrid, 1951) ret homenatge al seu pare i evoca els anys de l’adolescència viscuda a Ciutadella a principis del segle XX.

l’Institut Menorquí d’Estudis acaba de publicar, en la col·lecció Petit Format, “El pare”, la novel·la en què Josep M. Ruiz Manent (Ciutadella, 1892 – Madrid, 1951) ret homenatge al seu pare i evoca els anys de l’adolescència viscuda a Ciutadella a principis del segle XX.

L’any dedicat a Àngel Ruiz i Pablo haurà permès revisar de forma molt completa la figura de l’escriptor i aprofundir en el seu coneixement, en especial durant les intenses jornades que, organitzades per l’IME, es van celebrar el passat mes de desembre a Maó i a Ciutadella amb tot un seguit de comunicacions en què quedaren àmpliament dibuixades la seva trajectòria vital i les característiques de la seva obra. Però, a més a més, ha estat l’ocasió propícia per publicar per primera vegada la novel·la El pare, obra de Josep Maria Ruiz Manent, fill gran de l’autor d’El cor de la terra.

Ruiz Manent, com és sabut, va ser un dels intel·lectuals menorquins més destacats de la primera meitat del segle XX. Iniciat en el periodisme i en la música, es va llicenciar en Dret a Barcelona, on va ser redactor del diari La veu de Catalunya i col·laborà en diferents revistes de caràcter catalanista. Políticament va estar adscrit a la Lliga Regionalista, a la vegada que la seva militància catòlica el dugué a ocupar diversos càrrecs en organitzacions de vessant obrerista. Es casà amb Joana Camps Riudavets, filla de Francesc Camps i Mercadal, i l’any 1919 s’establí a Madrid on treballà en un bufet d’advocats. Durant la Segona República va exercir diferents càrrecs ministerials. A partir de 1939 abandonà el periodisme i es dedicà al catolicisme obrer i al menorquinisme actiu. El 1946 va ser nomenat fill il·lustre de Ciutadella.

Es va tenir notícia per primera vegada de la novel·la El pare en una conferència pronunciada per Àngel Ruiz Camps, fill de Ruiz Manent, l’any 1996 al Cercle Artístic de Ciutadella que explicà com aquest l’havia escrita després del dolor que li produí la mort del seu pare. La publicació ha estat possible gràcies a la generositat del matrimoni format per Paloma Ruiz Camps i Alejandro Crespo que van passar una còpia del manuscrit a Josefina Salord –a qui no podrem agrair prou la feina impagable que realitza en la recuperació, estudi i divulgació del nostre patrimoni cultural– que s’ha fet càrrec de l’edició i el pròleg del llibre. Una obra, com diu Salord, que té “el valor d’inaugurar la producció novel·lística en català d’autors contemporanis”.

El pare és una novel·la de caràcter autobiogràfic, dividida en 25 capítols curts, escrita en primera persona i en una prosa de notable bellesa que narra les vivències del protagonista durant el període que va de la seva adolescència a Ciutadella fins a la mort del pare a Barcelona, després de passar pel drama familiar –“la Passió, en termes religiosos, viscuda pel pare”, per dir-ho en paraules de Salord– que representà la fallida financera de 1911. Així, els disset primers capítols són una evocació de la vida a Ciutadella, de l’entorn familiar que respirava la tranquil·litat d’una posició acomodada, els carrers que recorria el protagonista, el col·legi dels salesians, la música, els somnis i les pors del jove que s’obria al món, les petites malifetes pròpies de l’edat, l’esperit religiós que Ruiz i Pablo havia inculcat als seus fills i també de la figura, just apuntada, però eloqüent, de la jove que més endavant es convertiria en la seva dona. Tot un món que queda bruscament romput quan la família es veu obligada a traslladar-se a Barcelona i el pare, acusat injustament de desfalc, ha de sofrir un calvari que l’omplirà de dolor fins a la mort. En aquesta segona part de la novel·la, Ruiz Manent ens dibuixa de manera intensa, però sense dramatisme gratuït, la difícil situació familiar a Barcelona i el profund patiment del pare per les experiències traumàtiques que hagué de patir.

En aquesta novel·la, Ruiz Manent ens demostra les seves dots com a narrador i la qualitat literària de la seva prosa i ens ofereix un testimoni de primera mà sobre uns fets que fins ara ens eren poc coneguts. Com diu Fina Salord, “El pare acaba convertint els silencis dolorosos en belles paraules, el nostre desconeixement en memòria col·lectiva.”

L’illa inaudita (Diari Menorca, 26-01-2016)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a “El pare”, la novel·la de Josep M. Ruiz Manent

  1. Moltíssimes gràcies per escriure aquest article. Se m’havia fet saber l’existència d’aquest llibre sobre el meu besavi, escrit, doncs, per l’oncle de la meva mare, Josep Maria (el tio Pepe, li deia, per allò de viure a Madrid). Em fa molt contenta saber que és un llibre de qualitat literària amb “una prosa de notable bellesa”. Molt agraïda a Josefina Salord per haver-ne fet l’edició i escrit el pròleg.

    • peregomila ha dit:

      Moltes gràcies Shaudin pel teu comentari. Que l’IME hagi pogut publicar “El pare” ha estat un regal que ens acosta encara més la figura del teu besavi i ens descobreix algunes coses que no coneixíem prou. A més es tracta de la primera novel·la d’un autor menorquí contemporani en català, vaja la primera novel·la tout court d’un autor de Menorca en la nostra llengua.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s