Les Cartes del Renaixement de Marià Aguiló i els 10 anys de Punctum

L’Editorial Punctum, fundada fa 10 anys pels filòlegs menorquins Òscar Bagur i Marta Villalonga, ha publicat recentment, dins la col·lecció “El vuit-cents”, un conjunt de textos de gran interès que Marià Aguiló havia escrit com a base per a una història de la Renaixença.

L’Editorial Punctum, fundada fa 10 anys pels filòlegs menorquins Òscar Bagur i Marta Villalonga, ha publicat recentment, dins la col·lecció “El vuit-cents”, un conjunt de textos de gran interès que Marià Aguiló havia escrit com a base per a una història de la Renaixença.

Marià Aguiló (Palma, 1825 – Barcelona, 1897) és una de les personalitats més representatives de la Renaixença i un del seus més fervents i savis impulsors. Poeta major, com l’anomenà Josep M. Llompart, va desplegar una intensa, apassionada, fonamental, activitat com a filòleg, folklorista, editor i bibliògraf. Aguiló s’havia traslladat el 1844 a Barcelona per estudiar Dret, però prest es va relacionar amb les personalitats més destacades de la Renaixença i no acabà la carrera. L’activitat professional a la capital catalana la dugué a terme com a bibliotecari, treball que continuà després a Madrid i a València fins que a partir de 1861 passà a la Biblioteca de Barcelona com a oficial primer i com a director el 1871. La feina de bibliotecari li permeté realitzar un treball primordial d’estudi, investigació i edició de manuscrits clàssics en llengua catalana, fruit del qual és, entre d’altres, el Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, obra que començà quan era bibliotecari en cap de la Biblioteca de València.

Un dels grans projectes d’Aguiló, ja en una edat madura, era realitzar una història del renaixement literari català del vuit-cents –que ell havia concebut en forma epistolar i que anomenava “Cartes Renaixement” o simplement “Cartes”– amb la voluntat d’explicar de primera mà tot allò que havia estat el moviment de recuperació de la nostra llengua i literatura, davant errors que ell constatava en altres obres del moment. Per dur a terme aquest projecte, Aguiló havia arribat a redactar un extens conjunt de 590 notes, moltes ja ben completes i elaborades, altres més incompletes o algunes fins i tot esquemàtiques, que constitueixen un material de primer ordre per conèixer no tan sols la gestació i evolució del moviment de la Renaixença, sinó també les anàlisis, el pensament, les inquietuds i treball de l’autor en el seu apassionat amor i defensa de la llengua catalana.

aguilo.inddAquestes notes, que he llegit amb un gran interès i profit, han estat publicades fa poc a cura de Margalida Tomàs, en una excel·lent i bella edició de l’editorial Punctum, sota el títol Cartes sobre el Renaixement. No és possible, en un article breu, fer un resum del contingut d’aquests materials, però almenys vull fer referència al magnífic treball realitzat per Tomàs en la transcripció, catalogació, ordenació i anotació del textos que formen un volum de més de 300 pàgines, i a la cura dels editors per la pulcritud i la qualitat de l’edició. Ens trobam davant un material valuós i d’un indiscutible interès per a l’estudiós, però també, i aquesta és la gran virtut de curadora i editors, davant un llibre que pot satisfer plenament el lector curiós que, sense esser especialista, s’interessa per la llengua catalana en general o pel moviment de la Renaixença al segle XIX.

I aquesta edició em du a parlar, ni que sigui molt breument, de Punctum, una editorial especialitzada en la publicació d’estudis literaris catalans que fundaren fa 10 anys dos filòlegs menorquins establerts a Lleida: Marta Villalonga i Òscar Bagur. La feina constant com a editors al llarg d’una dècada molt ben aprofitada ha produït un catàleg que compta ja amb 75 títols editats i amb obres i col·leccions que són de referència entre els estudiosos i en el món acadèmic i que han estat justament elogiades pel rigor, el treball meticulós en l’edició i la qualitat d’uns llibres sempre agradables de llegir pel seu disseny, composició i tipografia. Bagur i Villalonga complementen aquesta feina amb l’edició digital i el disseny i confecció de webs, en aquest cas sota el segell Quadratí. Amb motiu d’aquest aniversari, la revista digital Núvol els va dedicar un parell d’articles i una entrevista de Jordi Florit que us convidam a llegir.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 12-01-2016)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s