“Camp de Bard”, el nou poemari de Ponç Pons

L’editorial Proa acaba de publicar, a la prestigiosa col·lecció Óssa Menor, “Camp de Bard”, l’obra amb què Ponç Pons va guanyar el premi Miquel de Palol de poesia. Després de les proses de “El rastre blau de les formigues”, el poeta ens presenta ara aquest magnífic poemari.

L’editorial Proa acaba de publicar, a la prestigiosa col·lecció Óssa Menor, “Camp de Bard”, l’obra amb què Ponç Pons va guanyar el premi Miquel de Palol de poesia. Després de les proses de “El rastre blau de les formigues”, el poeta ens presenta ara aquest magnífic poemari.

Fa pocs dies arribava a les llibreries Camp de Bard, el darrer llibre de Ponç Pons que el passat mes de setembre havia obtingut el prestigiós premi Miquel de Palol de poesia. Es tracta d’un extens poemari que en el títol ja inclou dos dels referents imprescindibles en l’obra del Pons: la naturalesa i la poesia. Datat, com altres obres, a Sa Figuera Verda, ens ofereix un recorregut pels moments més intensos del trajecte vital del poeta des d’una esplèndida maduresa que li permet oferir un brillant desplegament de recursos formals i estilístics i una variada gamma de temes i registres, que formen, tanmateix, un conjunt d’una gran coherència i nascut, per dir-ho amb paraules del poeta, d’una poesia “que vol ser ofrena i redempció, conjurament, exorcisme, celebració, cant, viatge, exploració”.

Des de la contemplació de la natura i en companyia dels animals, dins la cabana del seu Walden personal, ja en el primer poema Pons declara en uns pocs versos, despullats i austers, en la plenitud de la menorquinitat més autèntica, la seva passió per la poesia. Poesia inseparable de la vida: “viure és fer versos”. A través de la paraula, el poeta s’obre al món, a la revelació del que és essencialment humà, “al misteri i la transcendència”, a tot allò que vol ser dit per convertir-se en la forma acabada del poema, a elevar-se, com a Camp de Bard en un cant a l’humanisme, a la bondat, ofrena i homenatge als autors o artistes admirats, recerca d’un sentit a l’existència en un món que no se sap cap a on camina, expressió de l’amor i, a pesar del dolor, de l’alegria de viure en la senzillesa i en harmonia amb la natura.

portada“Estic fet de Literatura”, escriu Ponç Pons. No és estrany, idò, que en el llibre trobem referències a autors admirats, com en l’impressionant “Oda a Paul Celan sota la lluna” o, entre altres, els dedicats a transmetre en essència la vida i l’obra d’alguns poetes orientals en unes estrofes en què el nostre autor sap recrear, amb mestria, el clima característic d’aquella poesia. En alguns poemes, Pons poetitza a partir de les obres de pintors que formen part del seu univers personal i també el cinema, una altra de les seves passions, té presència en el llibre mitjançant la figura i la tendra bellesa de Julie Christie en una de les seves grans interpretacions: el personatge de Lara de Doctor Zhivago.

Camp de Bard presenta també unes “Versions d’Història Sagrada” en què el poeta recrea passatges bíblics que es converteixen en al·legoria, a vegades punyent, a vegades irònica, de la història o de l’actualitat o que interpreten el passatge a través d’una mirada més humana i compassiva. En la diversitat de registres que trobam en el poemari hi ha l’humor que tan bé sap tractar Ponç Pons, com en el poema “Tretze maneres de mirar uns lleons al zoo”, però també el dolor de la pèrdua en dos intensos i sentits poemes, expressió de l’amor i veneració per la figura paterna: “Tròpic de càncer” i “Carta de Nadal a mon pare”. Finalment, i sense espai per poder entrar en altres detalls, voldria destacar encara la presència -reconeixement i homenatge- de la dona en el llibre, com en el poema “Tres Tereses” o les referències a Clarice Lispector o Emily Dickinson.

Camp de Bard s’acaba amb unes “Notes al marge” en què Ponç Pons contextualitza un bon nombre de poemes i ens parla, en unes proses d’alt voltatge literari, del procés creatiu, de l’origen i de la fixació del text. D’aquesta manera ens permet entrar a l’obrador del poeta, conèixer-ne el treball pacient, minuciós i continuat, l’esforç de l’escriptura i la joia de la creació. Els versos de Camp de Bard, escrits amb mà de mestre, mostren sense ostentació la saviesa de Pons i, des del compromís ètic i humà, arriben al lector amb tota la seva força vital i emocional.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 15-12-2015)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s