En record de Guillem d’Efak

Guillem Fullana i Hada d’Efak va néixer el 1930 a Asobla, riu Muni, (Guinea Equatorial, aleshores espanyola) i va morir el 1995 a Palma. Poeta, narrador, autor teatral i traductor. Com a cantautor formà part del moviment de la Nova Cançó.

Guillem Fullana i Hada d’Efak va néixer el 1930 a Asobla, riu Muni, (Guinea Equatorial, aleshores espanyola) i va morir el 1995 a Palma. Poeta, narrador, autor teatral i traductor. Com a cantautor formà part del moviment de la Nova Cançó.

Poeta, narrador, dramaturg, actor, cantant, traductor i activista cultural, home polifacètic que es trobava còmode en tots els registres, Guillem d’Efak moria ara fa 20 anys a Palma víctima d’un càncer. La seva amplíssima activitat en el camp de la cultura i en defensa de la llengua catalana queda de manifest en el llegat de la seva obra literària, la seva discografia i un gran exemple cívic i de dignitat insubornable. Tanmateix, molt em sembla que durant aquests mesos la figura de l’autor no ha tingut el ressò que es mereix a la premsa del país, a pesar de la vitalitat i proximitat de la seva obra, ja que com diu Bartomeu Mestre –autor de la biografia Balada d’en Guillem d’Efak – en aquests vint anys “s’han publicat més llibres seus i més discs amb cançons seves que en els seus 65 anys de vida” (entrevista a Vilaweb).

Guillem d’Efak era fill d’un guàrdia colonial de la Guàrdia Civil a Guinea i d’una guineana de la tribu dels fang. Quan només tenia dos anys, el seu pare, a punt de retirar-se, se l’endugué a Manacor. Allà quedà a càrrec de Margalida Fullana, germana del seu pare. Guillem comença a escriure des de molt jove i als setze anys la premsa mallorquina premia dues de les seves poesies. Durant els anys cinquanta ja destaca per la seva activitat literària i l’any 1956 publica el primer llibre de poemes El poeta i el mar. En aquesta època es desplaça a França on treballarà de veremador i de miner. D’aquesta darrera experiència naixia el segon llibre de poemes El poeta i la mina (1966).

De retorn a Mallorca, va exercir diverses professions i va començar a actuar al music-hall La Cubana, on cantava i adaptava noves lletres a músiques populars. En aquell moment alguns amics com Josep M. Llompart i Miquel À. Riera, l’animen a participar al moviment de la Nova Cançó que s’inicia a Barcelona amb Els Setze Jutges l’any 1961. Ja integrat en aquell moviment, Guillem d’Efak emprengué la carrera de cantant professional i actuà arreu del Principat i a diversos països europeus, tant amb peces pròpies com amb cançons tradicionals mallorquines. Un dels seus èxits més destacats és la “Balada d’en Jordi Roca”, un clam per la llibertat. Amb paraules seves “cantar en català va ser la més important palanca en el camí del recobrament cultural i de la conscienciació nacional.” A Barcelona, va inaugurar el mític local La Cova del Drac on es feien representacions teatrals de petit format i recitals de la Nova Cançó. Més endavant abandona la cançó i el 1968 obre, juntament amb Fabià Puigserver i altres, el bar cultural La Cucafera. El 1969 guanya el Premi Carles Riba de poesia amb el llibre Madona i l’arbre i el Ciutat de Palma, el 1973, amb l’obra de teatre J.O.M.

Guillem d’Efak torna definitivament a Mallorca el 1980 on es dedica a la literatura i es guanya la vida treballant de guia turístic, a més de mantenir el seu activisme en defensa de la llengua i el territori. En vida, va rebre la distinció de l’Obra Cultural Balear, el 1993, i un gran homenatge a l’Auditori de Palma, l’any 1994. Haurien de passar, però, 16 anys de la seva mort perquè li fos atorgada, a títol pòstum, la Medalla d’Or de les Illes Balears, el 2011.

Durant molt de temps va ser conegut com “el negre mallorquí”, fins que arribà a cansar-se que l’anomenessin així. Com diu Bartomeu Mestre: «Totes les entrevistes començaven igual: “El negro mallorquín…”. Finalment, abdicaria dels dos qualificatius. Va decidir que no era negre, sinó persona, i que la mallorquinitat (pitjor encara la mediterraneïtat) eren fórmules per esvair-nos la catalanitat. A una de les darreres entrevistes proclamà: “Sóc del Barracar de Manacor, català i europeu i si, entre aquestes coses n’hi ha d’altres, no m’interessen gens!”».

Manca ara una edició de la seva poesia completa, avui de difícil accés. Més fàcil, en canvi, és trobar les seves cançons interpretades per ell mateix o per altres cantants a Youtube, que pot ser també una bona manera de recordar-lo o descobrir-lo.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 20-10-2015)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s