“LA cara B”, la nova novel·la d’Esperança Camps

Amb “La cara B”, una obra escrita amb el rerefons de la corrupció política a València des d’una òptica renovadora, però amb els elements canònics del gènere, Esperança Camps s’inicia de manera brillant en la novel•la negra. El llibre ha estat editat per Llibres del Delicte.

Amb “La cara B”, una obra escrita amb el rerefons de la corrupció política a València des d’una òptica renovadora, però amb els elements canònics del gènere, Esperança Camps s’inicia de manera brillant en la novel•la negra. El llibre ha estat editat per Llibres del Delicte.

A la presentació de La cara B Esperança Camps situava l’origen d’aquesta novel·la en un relat que va escriure per al recull Elles també maten, publicat per Llibres del Delicte, un conjunt de narracions de tretze escriptores catalanes coordinat per Anna Maria Villalonga, que va despertar en la nostra autora l’interès per conèixer més coses sobre aquest gènere. Per aquest motiu es va inscriure en un curs organitzat per Sebastià Bennasar, un dels escriptors que ha conreat amb més qualitat la narrativa negra, l’objectiu del qual era escriure una novel·la. Camps va agafar el mateix personatge que ja sortia al relat abans citat –un aprenent d’escriptor modernet, “hipster”, que viu a Russafa – i el va convertir en una de les veus que conformen la trama narrativa de La cara B. L’altra veu és la d’un narrador en tercera persona, una estructura que permet a l’autora anar encaixant tots els elements d’aquesta història des d’una òptica innovadora i amb una indubtable ambició literària.

L’acció de la novel·la se situa a València amb l’assassinat de dos polítics involucrats en una trama de corrupció juntament amb un conseller de la Generalitat que va haver de fugir, cames-ajudeu-me, quan es van descobrir les activitats il·legals que duia a terme i del qual fa anys que ningú no en se sap res. Ni tan sols la seva dona, un personatge que viu al marge de la realitat, ni tampoc el seu fill Marc, l’aprenent d’escriptor que tracta d’escriure la seva gran obra a partir de la història del pare desaparegut.

A aquests elements, s’hi ha d’afegir la figura d’Helena Miró, la periodista ambiciosa i sense escrúpols, que en la narració adopta el paper del detectiu que vol descobrir qui i què s’amaga darrere els assassinats, i que a la vegada és l’examant d’en Marc, el fill de conseller, de qui intenta extreure tota la informació possible. Afegim-hi encara els polítics que han iniciat les investigacions pel seu compte i que manegen els fils de la Generalitat, al marge d’un president sense personalitat que es va trobar en el seu càrrec de manera fortuïta.

Amb tota aquesta galeria de perdedors, com assenyalava l’autora mateixa en una entrevista, Esperança Camps ha sabut construir, amb ironia i un estil àgil i viu, una història que, amb el rerefons de la corrupció que ha esquitxat la vida política valenciana els darrers anys, conté tots els elements canònics de la novel·la negra: assassinats, una figura detectivesca, espionatge, puticlubs, tràfic de dones, personatges sense moral, etc., tractats de manera intel·ligent i original i amb un notable desplegament dels recursos narratius i estilístics propis de l’autora.

Hi hagut qui en referir-se a La cara B ha parlat de metaliteratura. Jo diria més tost que, a la manera del cinema dins el cinema, hauríem de parlar de novel·la dins la novel·la, ja que, per bé que se’n parli, no és la pròpia literatura l’objecte final de l’obra que manté viu l’interès del lector des del primer moment en una trama molt ben construïda i amb una forta càrrega de crítica a la corrupció i la prepotència del polítics que han marcat l’agenda pública dels darrers 20 anys al País Valencià.

I encara voldria apuntar un aspecte de la novel·la que m’ha semblat també d’un gran interès i que ja havíem trobat en altres llibres de l’autora: la llengua emprada de la manera més natural, sense limitacions absurdes, amb un ús normal i viu de formes o girs propis del català de Menorca o de València. Ho diu molt bé Anna Maria Villalonga en una ressenya a Núvol: “M’ha atrapat moltíssim la utilització dels registres lingüístics que ha fet Camps. Amb la seva capacitat d’excel·lir en tots els nostres dialectes, ens ofereix un text realista, versemblant, divertit, caricaturesc, delirant, fresc i sorneguer. Hi ha de tot una mica. I funciona a la perfecció.”

 L’illa inaudita (Diari Menorca, 28-07-2015)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a “LA cara B”, la nova novel·la d’Esperança Camps

  1. Alexandre Pineda Fortuny ha dit:

    Diumenge 6 de setembre vaig gaudir amb els teus poemes, que recitares en la Setmana del Llibre a la plaça de la Catedral de Barcelona.

    • peregomila ha dit:

      Alexandre, dispensa tant retard a contestar-te. He tingut el blog abandonat un parell de mesos. Moltes gràcies per escoltar-nos a la Setmana del Llibre,. M’hauria agradat molt conèixer-te personalment. A veure si en tenim una altra ocasió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s