“Les incerteses”, la saviesa de Jaume Cabré

Després de  “Jo confesso”, una novel•la escrita al llarg de 8 anys, Jaume Cabré publica “Les incerteses. Sobre la creació del món” (Proa, febrer 2015), un llibre en què l’autor parteix dels interrongants del creador per reflexionar sobre el fet d’escriure i la literatura.

Després de “Jo confesso”, una novel•la escrita al llarg de 8 anys, Jaume Cabré publica “Les incerteses. Sobre la creació del món” (Proa, febrer 2015), un llibre en què l’autor parteix dels interrongants del creador per reflexionar sobre el fet d’escriure i la literatura.

Un lector atent ha de sentir-se per força agraït quan la saviesa d’un escriptor li regala un llibre tan esplèndid i deliciós com “Les incerteses. Sobre la creació del món”, en què la reflexió sobre el fet d’escriure i de crear, sobre la lectura i l’art, sobre els dubtes i les incerteses que, inevitablement, acompanyen el creador autèntic, es llegeix amb la mateixa facilitat i de la manera apassionant amb què llegim una gran novel·la.

No és la primera vegada que Jaume Cabré ens ofereix les seves reflexions en forma d’assaig. Ja ho havia fet després de les novel·les L’ombra de l’enuc i Les veus del Panamo, amb les obres El sentit de la ficció i La matèria de l’esperit. Es tracta d’una escriptura que li serveix per posar distància a un intens i llarg procés creatiu, en aquest cas respecte de Jo confesso. Al pròleg del llibre, l’escriptor ho explica com una “fugida terapèutica de l’ombra massa allargada” d’aquesta darrera obra i que, en els assaigs, les “reflexions m’han servit per donar pas a interrogants; a mesura que m’he fet gran, llibre a llibre, tot és més incert i els interrogants s’han multiplicat”.

A Les incerteses, a més de les valuoses reflexions sobre la creació literària, Cabré ens parla també d’alguns dels ingredients de la seva cuina de l’escriptura, de la tècnica narrativa que utilitza, de la gestació dels seus personatges, de com pot evolucionar una història a mesura que es construeix i, per fer-ho, ens convida a la confecció d’un relat improvisat que va prenent forma al llarg dels diferents capítols del llibre. “Quan començo una novel·la no sé què vull fer. Com que no parteixo d’una idea sòlida prèvia, no posseeixo cap ideal inabastable com a model al qual m’hagi d’acostar” manifesta l’autor, una cosa que pot sorprendre si tenim en compte la complexitat d’un llibre com “Jo confesso”.

Qui hagi llegit aquesta novel·la trobarà en el primer capítol de Les incerteses algunes de les claus de la creació de Jo confesso, com el relat inicial que va representar per a l’autor una de les troballes potser més sorprenents de l’obra: la fusió en una mateixa figura de dos personatges separats per cinc-cents anys, l’inquisidor Nicolau Eimeric i el nazi Rudolf Höss, en realitat la mateixa representació del mal. O hi trobarà també indicacions sobre la presència misteriosa i tan important del monestir de Sant Pere del Burgal, on Cabré anava a cercar refugi durant els anys que va durar l’elaboració de Les veus del Panamo, o del cementeri de Tübingen, o dels grans instruments, com el violí amb què l’autor construeix el fil narratiu de la novel·la. Un plaer per tots aquells que hem llegit Jo confesso.

Cabré ens parla de la soledat i del silenci, dues condicions bàsiques per al procés creatiu; de la importància de la literatura per ajudar a comprendre el món: “La literatura transmet un missatge essencial que té un vessant pràctic: ajuda l’individu a entendre’s, a explicar-se vivències que en algun moment l’han superat o no ha acabat de capir”; de la importància de la poesia: “sovint he dit que cal desconfiar dels novel·listes que no llegeixen poesia”; de la relectura, fonamental per gaudir de tota la riquesa d’una obra; de les aportacions que amb el temps modifiquen la lectura dels clàssics; de l’època actual en què tot deriva cap allò que ha de tenir una utilitat pretesament pràctica o en què els models socials “són els models de passarel·la i els esportistes”, en què “llegir un poema a classe perquè sí, perquè és bell, avui s’està convertit en un acte provocador, sobretot si és perquè en gaudeixin els estudiants”…

No em puc allargar amb més cites de l’obra, però sí que em queda espai per recomenar-la vivament. Hi trobareu la saviesa i tot el bagatge que Jaume Cabré ha acumulat al llargdels anys i de tantes lectures i tants llibres escrits.

L’Illa inaudita (Diari Menorca, 14-04-2015)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s