Ovidi Montllor, vint anys després

El 10 de març es complia el 20è aniversari de la mort d’Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 1942 – Barcelona, 1995). Poeta, cantant i actor, ha rebut durant aquests dies diversos homenatges com els d’Alcoi, Vic o el mercat de les Flors a Barcelona i ha estat àmpliament recordat.

El 10 de març es complia el 20è aniversari de la mort d’Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 1942 – Barcelona, 1995). Poeta, cantant i actor, ha rebut durant aquests dies diversos homenatges com els d’Alcoi, Vic o el mercat de les Flors a Barcelona i ha estat àmpliament recordat.

No puc recordar quin any va ser. Segurament entre el 74 i el 76, en el soterrani de l’antic local d’Acció Catòlica a la plaça Reial de Maó, en un concert íntim, d’una extraordinària calidesa i asseguts a tocar del cantant. L’aire s’omplí d’una vibració especial quan començà a cantar les seves cançons, “La fera ferotge”, “L’homenatge a Teresa”, “Perquè vull”… Em va quedar un record inesborrable d’aquella actuació, de la força, i a la vegada la tendresa del seu cant, de la seva veu. Després m’arribaria la discografia amb les seves cançons i amb el treball sobre diferents poetes, com el prodigiós recitat dels poemes, inclosos els cal·ligrames tan difícils de dir, de Salvat-Papasseit amb el magnífic acompanyament a la guitarra de Toti Soler, amb qui formava un tàndem tan productiu com d’una extraordinària qualitat. O com el gran treball realitzat amb el llarg, intens, tan fondo, bell i trist poema Coral romput de Vicent Andrés Estellés, també amb Toti Soler, un disc per escoltar en el més recollit silenci i del qual escrivia Marcos Ordóñez al suplement “Babelia” d’El País (02-02-2008): “Ovidi Montllor y Toti Soler grabaron Coral Romput en dos noches de 1979. Una triple obra maestra: por el poema, por la voz, por la música”. Em permet recomanar-vos aquestes dues joies que podeu trobar fàcilment a YouTube.

Quan Ovidi va venir a Menorca, era l’època en què tothom el cridava i ell anava pertot. Una època en què el seu compromís era emprat sense pudor de cara a la lluita política per aquells mateixos que després de la transició el situarien en el més vergonyós oblit, perquè ell mai no va perdre la coherència amb tot allò que defensava, no acceptà mai cap servitud. El silenci s’estengué també a mitjans com TV3 i, és clar, a la televisió valenciana. A partir de l’any 1980, pràcticament sense poder cantar, i actor com era, s’hagué de dedicar al cinema per guanyar-se la vida i ho féu posant-hi també tot el gust. De fet, abans ja havia participat en films de referència, com Furtivos de José Luis Borau (1975), La ciutat cremada d’Antoni Ribas (1976), La verdad sobre el caso Savolta d’Antonio Drove (1978), entre altres. A partir de 1980 actua en més de 30 pel·lícules i alguna sèrie de televisió.

El poeta i antropòleg Gerard Horta, que coneixia bé Ovidi, el defineix d’aquesta manera: “fou un home de cor gran, honest, desbordantment sensible, i creatiu, irònic, bromista, rialler, ferotgement sarcàstic davant l’estat de les coses. Home de combat vital i polític —’Cante a la vida, sí’. Si hagués nascut a França seria considerat un dels més grans cantants europeus de la segona meitat del segle XX”. Avui, 20 anys després de la seva mort, i arran dels homenatges que aquests dies se li han retut, els joves han pogut descobrir un cantautor que els arriba ara amb la mateixa força que ens arribava a nosaltres.

Ovidi, que era un rapsode excepcional, poc abans de morir ens va regalar encara unes grans interpretacions de poemes de Sagarra, ja amb la veu rompuda pel càncer d’esòfag que acabaria amb la seva vida als 53 anys. Vivia a Barcelona, però fill d’Alcoi, molts dels seus poemes fan referència a aquesta localitat: “I torne a repetir: sóc alcoià. / Tinc senyera on blau no hi ha. / Dic ben alt que parle català. / I ho faig a la manera de València”. I en aquests dies que se n’ha tornat a parlar tant (quina vergonya el veto del PP valencià a declarar el 2015 any Ovidi Montllor) una de les cançons més citades del cantant, especialment en titulars, ha estat “Les meves vacances”: “Tot ben senzill i ben alegre. / Em creureu mort. / Jo no hauré mort. / Faré vacances!”. Ens queda l’obra de l’artista, les seves cançons, els poemes musicats de diversos poetes i les insuperables interpretacions de poesia acompanyat de Toti Soler.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 17-03-2015)

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s