Adéu a Francesc Garriga Barata

El passat dia 4 moria a Sant Cugat del Vallès el poeta Francesc Garriga Barata a causa d’una afecció pulmonar. Garriga havia nascut el 1932 a Sabadell i era una de les veus més importants de la poesia actual en llengua catalana.

El passat dia 4 moria a Sant Cugat del Vallès el poeta Francesc Garriga Barata a causa d’una afecció pulmonar. Garriga havia nascut el 1932 a Sabadell i era una de les veus més importants de la poesia actual en llengua catalana.

Vaig conèixer Francesc Garriga arran de la concessió del premi Cavall Verd de poesia a la seva obra Ragtime. Aquell any (2012) m’havia correspost formar part del jurat de l’AELC que atorga els premis i vaig tenir l’ocasió de parlar amb ell i de compartir-hi algunes estones fora dels actes oficials. Hi vaig descobrir un home d’una gran vitalitat, amigable, dotat d’un gran sentit de l’humor, que es feia amb els poetes més joves amb una naturalitat envejable. I no em va estranyar que fos així atès el caràcter del Garriga i el seu interès en la poesia de gent jove que té coses noves a dir i nous camins per explorar.

A pesar de tenir una dilatada trajectòria com a poeta, a Francesc Garriga el reconeixement a l’obra li arribà tard, a causa segurament de la singularitat de la seva escriptura, del seu estil inconfusible. Abans del Cavall Verd de poesia, i ja amb nou llibres publicats, havia guanyat l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona per La nit dels peixos i el 2012 va guanyar el premi Carles Riba amb el poemari Tornar és lluny. Ha estat justament la generació més jove qui més ha reivindicat la poesia de Garriga. Entre aquests, Pau Vadell que fa pocs mesos publicava a la seva editorial (AdiA Edicions) Demà no és mai, una antologia de la poesia de Garriga, a cura del mateix editor i de Jaume C. Pons Alorda, que inclou set poemes inèdits i un CD on es poden escoltar els poemes en la veu de l’autor.

Als 12 anys, motivat per l’ambient religiós de l’època, Garriga havia entrat als caputxins. A l’entorn dels 20 anys va ser enviat a l’Amazònia, on visqué una temporada, i en tornar a Barcelona abandonà l’ordre. Es llicencià en Germàniques per la UB i professionalment es dedicà a l’ensenyament d’Humanitats al Col·legi Sant Gregori de Barcelona. Va ser també director de l’edició espanyola de la prestigiosa revista d’art FRM i va participar en diversos programes culturals del Canal 33. Es donà a conèixer com a poeta el 1959 amb el llibre Entre el neguit i el silenci. La seva obra, personal i allunyada dels corrents que dominaven la poesia catalana de l’època, va haver de passar per una etapa de silencis fins que l’any 2000 va publicar a Proa el poemari Ombres.

La poesia de Garriga és fruit d’una veu personalíssima i un treball minuciós que li permet arribar a l’essencialitat, a la puresa expressiva, al despullament retòric i a un llenguatge sobri, sense concessions ni artificis innecessaris. És en aquesta recerca de la depuració que trobam una altra de les característiques de la seva escriptura: la renúncia a les majúscules. Ara bé, a pesar d’aquesta expressió austera, els poemes de Garriga contenen una complexitat més gran de la que es podria pensar perquè sovint es construeixen a partir de potents imatges o metàfores que el poeta desenvolupa amb una eficàcia enlluernadora.

Els temes més destacats de la seva poesia, sobretot en els darrers llibres, són el pas del temps, la reflexió sobre el passat i la proximitat de la mort; expressió sentidament humana, introspecció d’un jo que reflexiona sobre l’essència mateixa del temps que ens és donat i que per tant es converteix en un nosaltres i ens hi fa còmplices.

D’aquí a pocs dies, l’editorial Labreu publicarà Swing el darrer llibre de poemes que Francesc Garriga havia deixat enllestit abans de morir. Quedem-nos per ara amb un fragment d’un bell poema de Tornar és lluny: “m’ajec al sol. / retorno als anys més joves, / de pell daurada el bosc de les sorpreses. / caldria una aigua nova / per esbandir-me el cor. // si el temps s’adorm, / per què no dormen els ocells encara / si ja és de nit?”.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 17-02-2015)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s